A Catalunya existeix un dret propi en matèria successòria que preval sobre el dret comú. Les formes de transmetre la propietat per causa de mort (mortis causa) són la successió testada, la successió intestada, els pactes successoris i les donacions per causa de mort.
Al llarg d'aquesta guia, estudiarem els aspectes més rellevants relacionats amb la successió a Catalunya, tant si existeix testament o pacte com si no hi ha cap disposició feta pel difunt.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresQuè és una herència en dret català?
Una herència és el conjunt de drets, béns, deutes i obligacions d'una persona que es transmeten als seus hereus o legataris quan mor.
Es diferencia d'una donació en què aquesta es produeix en vida del donant. També existeix la donació mortis causa, que surt efecte quan el donant o causant mor, però es regeix per les normes de la successió hereditària.
El tractament fiscal que reben una i altra, donació i herència, és molt similar tant en dret comú com en dret foral català, encara que pot haver-hi alguna diferència a favor de la menor tributació a la qual està subjecta la donació.
La successió hereditària a Catalunya està regulada en la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions.
Aquesta llei s'aplica en lloc del dret comú, aplicable a la resta d'Espanya, quan el difunt hagués tingut el seu domicili habitual a Catalunya.
Qui té dret a heretar a Catalunya?
La determinació dels possibles hereus a Catalunya depèn de si el difunt va fer o no testament, ja que els drets que els puguin correspondre als beneficiaris són diferents en la successió testada i en la successió intestada.
Qui té dret a heretar si no hi ha testament?
Si no hi ha testament, es posen en marxa els mecanismes de la successió intestada, en virtut dels quals tenen dret a heretar els següents parents i per aquest ordre:
- Els fills i descendents.
- El cònjuge vidu o la parella estable supervivent que convivís amb el causant, sempre que no estiguessin separats legalment ni de fet en el moment de la defunció.
- Els progenitors i ascendents de grau més proper.
- Els germans i nebots.
- Altres parents fins al quart grau en línia col·lateral.
- La Generalitat de Catalunya.
Els parents de grau més proper exclouen els següents, excepte en el cas del cònjuge o parella supervivent, que té dret a l'usdefruit universal sobre tots els béns de l'herència quan concorre amb els fills o descendents, i a l'herència completa en absència d'aquests. En ambdós casos, si no té béns suficients per satisfer les seves necessitats bàsiques, també té dret a la denominada quarta vidual, que veurem més endavant.
Quan s'apliquen les normes de la successió intestada, els parents a qui correspon heretar ho hereten tot, i es reparteixen l'herència a parts iguals si són parents del mateix grau (hereten "per cap" o dret propi).
Generalment, si concorren parents d'un grau més proper amb altres que substitueixen a algun d'ells que no hagi pogut heretar, els hereus d'aquest hereten per estirps o dret de representació, és a dir, es distribueixen a parts iguals la quota que hauria correspost al parent al qual representen.
Qui té dret a heretar si hi ha testament?
En cas que el causant hagués fet testament, pot transmetre els seus béns a qui prefereixi, sempre que es respectin els drets hereditaris dels hereus forçosos. Aquests drets es materialitzen en la legítima, que en dret català suposa una porció menor de l'herència que en dret comú.
Els hereus forçosos o legitimaris, la legítima dels quals cal respectar, són, per aquest ordre de prevalença:
- Els fills i descendents.
- Els progenitors.
- El cònjuge o parella estable, en la mesura en què precisi de la quarta vidual si no compta amb recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats.
El testament ha de contenir una institució d'hereu.
Què és la institució d'hereu en un testament?
El testador o causant, per tal que el seu testament sigui vàlid, ha d'instituir almenys un hereu, és a dir, nomenar algú hereu a títol universal (hereu, per tant, de béns, drets i deutes).
Aquest hereu instituït pot ser un dels hereus forçosos o una altra o altres persones diferents. En aquest segon cas, el testador ha de garantir que es mantenen intactes els drets hereditaris dels seus hereus forçosos.
Com a excepció, és vàlid un testament en el qual no s'institueix hereu en algun d'aquests casos:
- Si la successió està sotmesa al dret de Tortosa, pel qual es pot distribuir tota l'herència en llegats.
- Si el testador ha nomenat un marmessor perquè s'encarregui d'administrar l'herència.
En què consisteix la legítima a Catalunya?
La legítima, com em vist, és la quota d'herència que ha de destinar-se als hereus forçosos, sigui qui sigui l'hereu instituït pel testador.
La quota que correspon als hereus forçosos en concepte de legítima, siguin aquests els fills o descendents o els progenitors, és l'equivalent a una quarta part del cabal hereditari, sent indiferent que aquest valor consisteixi en un llegat o donació, o es rebi en concepte d'hereu, ja que l'important és el valor econòmic que representa.
El valor de la legítima es calcula conforme a les normes de l'article 451-5, per les quals, a grans trets, es resta als béns i drets el valor dels deutes i despeses, i s'afegeix el valor de les donacions o alienacions a títol gratuït que hagués fet el causant en els seus 10 últims anys.
A més, el cònjuge o parella estable supervivent té dret a la quarta vidual, si no té recursos econòmics suficients.
Un cop reservada la legítima per als hereus forçosos i la quarta vidual, en el seu cas, el testador podrà disposar lliurement dels béns que quedin en l'herència.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresQuè és la quarta vidual?
La quarta vidual és el dret que correspon al cònjuge vidu o al convivient en parella estable supervivent, no separat legalment o de fet, si en el moment de la defunció del causant no té recursos econòmics suficients per fer front a les seves necessitats.
No existeix una quantitat fixa que hagi de rebre per aquest concepte, sinó que la quantitat que es determini serà la necessària per cobrir les seves necessitats. No obstant això, s'anomena quarta vidual perquè té com a límit màxim la quarta part de l'actiu líquid hereditari.
La quota que hagi de rebre el cònjuge o la parella es calcula de manera similar a la de la pensió compensatòria en els casos de divorci o separació: tenint en compte tots els ingressos i el patrimoni del beneficiari per qualsevol concepte, i calculant les seves necessitats vitals diàries d'acord amb el seu nivell de vida abans de la defunció del causant.
La quarta vidual s'aplica tant en la successió testamentària com en la intestada.
Què és la quarta falcídia a favor de l'hereu?
A més de la legítima a favor dels hereus forçosos i de la quarta vidual, el testador ha de tenir en compte la denominada quarta falcídia, que es reserva a favor de l'hereu que hagi instituït.
La quarta falcídia o quota hereditària mínima és una forma de garantir a l'hereu que rep part de l'actiu líquid de l'herència, concretament la quarta part.
L'article 427-40 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya estableix la forma de calcular el valor d'aquesta quota hereditària, tenint en compte tots els béns i drets i restant les deutes en els termes que s'indiquen.
Aquesta quota hereditària o quarta falcídia és compatible amb la quota de legítima que li pugui correspondre a l'hereu, en cas de ser alhora hereu forçós i hereu instituït pel testador.
La quarta falcídia, en cas de no ser respectada, dóna dret a reduir els llegats de l'herència que s'hagin disposat, fins que s'aconsegueixi la quantitat necessària per pagar la quota mínima a l'hereu.en cas de ser a la vegada hereu forçós i hereu instituït pel testador.
Com es pot saber si es té dret a heretar?
La manera de conèixer que es té dret a rebre algun bé en herència és esbrinar si el difunt va deixar testament:
- Si el causant no va fer testament i l'interessat és un hereu forçós, tindrà dret a heretar en absència dels que tenen prevalença sobre ell.
- Si el causant va fer testament, el nombre de possibles persones beneficiàries s’amplia més enllà del cercle dels hereus forçosos.
Per saber si existeix testament i quin és el seu contingut, passats almenys 15 dies des del decés, cal sol·licitar un certificat d’actes d’última voluntat al Registre General d'Actes d'Última Voluntat. Allà apareixerà si existeix testament i davant quin notari es va atorgar.
Amb aquesta informació, es podrà anar al notari i sol·licitar una còpia del testament. Un cop obtinguda la còpia, es pot llegir en qualsevol moment.
Si no hi ha testament, caldrà acudir al notari per fer una declaració d’hereus en escriptura pública, on es determini qui té dret a heretar i en quina mesura.
Si l'interessat resulta beneficiat pel testament, haurà de decidir si accepta o repudia l'herència. Si té dubtes sobre la quantia dels deutes, pot acceptar a benefici d'inventari, la qual cosa significa que els deutes es paguen amb l'haver hereditari propi, i fins a aquest límit, no afectant el patrimoni preexistent de l’hereu.
Un cop acceptada l'herència, caldrà procedir a la seva partició, que poden fer els hereus de comú acord (seguint o no el repartiment indicat pel testador) o un tercer designat pel testador o pels propis hereus.
Es pot renunciar a l'herència a Catalunya?
Sí, rebre una herència no és en cap cas una obligació, i sovint comporta més problemes que beneficis, per exemple, si el causant tenia quantiosos deutes i poc actiu líquid per fer-hi front.
Per això, la llei catalana permet renunciar a l'herència, sempre que es compleixin determinades condicions:
- No és possible renunciar a una herència només en part. La repulsa ha de ser total.
- La renúncia s'ha de fer mitjançant document públic i de manera expressa, formalitzant-la per tant en escriptura pública.
- Si qui renuncia és un menor emancipat o una persona sotmesa a curatela, haurà de ser assistit per qui complementi la seva capacitat.
- L'acte de la renúncia no pot perjudicar els creditors, que tenen dret a satisfer el seu crèdit amb els béns de l'herència, si és necessari. Aquest dret ha de ser exercit en el termini màxim d'1 any des que es produeix la repulsa de l'herència.
És possible desheretar un hereu forçós?
Sí, tant el dret comú com el dret català preveuen la possibilitat de desheretar un hereu forçós o legitimari.
De fet, la desheretació només existeix com a tal quan afecta un hereu forçós, ja que, si no és així, n’hi ha prou amb no esmentar la persona en qüestió en el testament.
El Codi Civil de Catalunya distingeix entre:
- Causes d’indignitat per succeir (article 412-3), que operen tant en la successió testada com intestada.
- Si concorren, l’hereu afectat per elles quedarà fora de l'herència, tot i que si l’indigne per succeir no accepta aquesta causa, haurà de ser el jutge qui així ho declari, com a resultat d'un procés promogut per qui heretaria en defecte del desheretat.
- Causes de desheretació (article 451-17), que s'han d'expressar clarament en el testament, i, per tant, no es poden aplicar en la successió intestada.
Es pot impugnar el testament?
Si un hereu o qualsevol interessat creu que no s’han respectat els seus drets hereditaris, o bé si hi ha hagut desheretació o el testament adoleix d'algun vici que l'invalida, es pot impugnar.
- Si l'hereu ha estat omès en el testament erròniament, pot impugnar-lo per preterició errònia en el termini de 4 anys des de la mort del causant.
- L'hereu desheretat també pot impugnar el testament en el mateix termini de 4 anys des de la mort del testador.
- Si hi ha vicis o causes de nul·litat que invaliden el testament, bé per no haver-se atorgat complint els requisits legals, bé per estar afectat per un vici del consentiment (engany, violència, intimidació en el moment del seu atorgament) o perquè no conté institució d'hereu. En aquests casos, podrà impugnar-se el testament en el termini de 4 anys des que s'obre la successió.
Com a resultat de la impugnació, el testament pot resultar nul en part o totalment, o bé es pot confirmar la seva validesa.
- Si és nul en part, es salvarà la resta, a menys que es dedueixi que el testador no hauria ordenat aquestes disposicions sense la disposició que es declara nul·la.
- Si és nul totalment, s'aplicarà el darrer testament vàlid i, en defecte d'aquest, s'aplicaran les normes de la successió intestada.
- Si és nul per faltar la institució d'hereu, el testament serà vàlid com a codicil si compleix els requisits per a això (un codicil és un document que complementa el testament).
Què és un marmessor i quina és la seva funció en l'herència?
Com hem vist anteriorment, el testament ha de contenir necessàriament la institució d'hereu, a menys que el testador nomeni un marmessor que es faci càrrec de l'administració de l'herència. El marmessor pot ser nomenat també si existeix institució d'hereu.
La seva funció és executar la voluntat del causant expressada en el testament, i durant el temps que duri la seva tasca, té dret a una retribució a càrrec de l'herència, que equival al 5% del valor de l'actiu hereditari líquid, a menys que s'hagi disposat que ha de realitzar les seves funcions gratuïtament o que el testador hagi fixat una retribució diferent.
Es tracta d'un càrrec voluntari al qual el nomenat pot renunciar, i pot recaure en qualsevol persona amb capacitat per obligar-se, fins i tot sobre un legatari o hereu.
Quins impostos afecten l'herència a Catalunya?
Rebre una herència a Catalunya, igual que passa a la resta d'Espanya, està subjecte al pagament d'uns impostos, que són:
- L'impost de successions i donacions, que s'haurà de pagar abans de poder rebre l'herència. Aquest impost té importants bonificacions i reduccions que són majors com més proper és el parentiu que uneix el causant amb l'hereu o beneficiari, per aplicació de les quals, pot arribar a ser pràcticament inexistent en alguns casos.
La quantia de l'impost pot oscil·lar entre el 7% i el 32%, segons a quant ascendeixi la base liquidable. - L'impost sobre l'increment de valor de terrenys de naturalesa urbana, conegut com plusvàlua, que s'ha de pagar si es rep en herència un immoble en sòl urbà. Aquest impost depèn de cada ajuntament, per la qual cosa la quantia depèn d'on estigui radicat l'immoble.
- L'impost sobre la renda no cal pagar-lo mentre no es produeixi un guany o pèrdua patrimonial en el patrimoni de l'hereu com a conseqüència de la disposició dels béns rebuts en herència. No obstant això, si l'herència consisteix en una renda lligada a algun dels béns rebuts (per exemple, un lloguer), sí que caldrà tributar per ella com a rendiment del capital.
Cal tenir en compte que no només tributa l'hereu o legatari, sinó que també cal presentar la declaració d'impostos del difunt, per la part de l'exercici fiscal que l'hagi afectat.
Quines altres formes de successió hereditària existeixen a Catalunya?
Es podria dir que el dret successori català és més complex que el comú, i existeixen formes més variades de successió hereditària que estaven en la tradició catalana i s'han mantingut fins als nostres dies, i que no troben el seu reflex en el dret successori de la resta d'Espanya.
Així, a Catalunya existeixen altres formes de succeir mortis causa, a part de la successió intestada i de la successió testada o testamentària:
- Els pactes successoris són autèntics contractes inter vivos pels quals les parts acorden transmetre's béns en herència.
- Per tant, són contractes que es celebren en vida dels contractants, però produeixen efectes a la mort d'un d'ells, encara que també despleguen alguns efectes en vida, per exemple, limitant les disposicions de béns que perjudiquin a l'altra part.
- Els pactes successoris poden consistir en heredaments o en atribucions de béns a títol particular (en paral·lelisme amb l'herència i el llegat, respectivament).
- Les donacions mortis causa són donacions tal com les coneixem, però produeixen efectes a la mort del causant, per la qual cosa se'ls apliquen les normes del dret successori.
A més, i en això coincideixen el dret català i el dret comú, els beneficiaris d'una herència poden ser-ho en concepte d'hereu o en concepte de legatari:
- L'hereu hereta a títol universal, és a dir, hereta tant els béns i drets com els deutes del causant, dels quals haurà de respondre fins i tot amb el seu patrimoni personal, a menys que hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari.
- El legatari hereta a títol particular, és a dir, només béns o drets concrets, però en cap cas els deutes. En dret català hi ha molts tipus de llegats i pot haver-hi fins i tot llegats que imposin una obligació de fer. El llegat consisteix, per tant, en una espècie de gravamen que s'imposa a l'hereu, que és qui ha de fer-lo efectiu.