Guía sobre l’herència amb testament a Catalunya

La llegislació catalana estableix tres tipus de successió hereditaria: la intestada, en defecte de testament, els pactes successoris, en forma d’heretaments o d’atribucions particulars i la successió intestada, que és la que succeeix quan el causant ha fet testament.

Amb aquesta guia veurem, a grans trets, quines son les característiques de la successió hereditaria amb testament a Catalunya.

Qui pot fer testament a Catalunya?

La successió testada es regula al títol II del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, on es presumeix la capacitat per testar a totes les persones majors de 14 anys que no tinguin incapacitat natural al moment de testar. 

No podràn testar els qui per llei siguin incapaços

Quins tipus de testament hi ha a Catalunya?

A Catalunya, es poden atorgar tres tipus de testament:

1. El testament obert davant de notari, on el notari en coneix el contingut.
2. El testament tancat davant de notari, on el contingut del testament es desconeix fins a la mort del testador.
3. El testament hològraf (ològraf en dret comú) o escrit de puny i lletra pel testador, i que ha de presentar-se davant de notari després de la mort, per a la seva oportuna adveració i protocol·lització en un termini màxim de 4 anys.

Es prohibeix expressament el testament atorgat únicament davant de testimonis.

A més, el testador pot afegir en forma de codicil algunes disposicions o reformar el testament, encara que no es pugui fer servir per instituir o excloure hereu, ni per revocar l’institució d'hereu feta anteriorment.

També es preveu la possibilitat de redactar una memòria testamentària que complementa alguna disposició del testament, amb un límit: només es poden ordenar disposicions en memòria testamentària que no excedeixin el 10% del cabal hereditari i que es refereixin a diners, objectes personals, joies, roba i parament de casa u obligacions d'importància moderada.

Quan és nul un testament a Catalunya?

El testament és nul quan s’otorga mitjantçant error, engany, violencia o intimidació greu o amb error en els motius, si es dedueix que el testador no l’hauria atorgat si en conegués l’error.

També és nul si no conté la institució d’hereu, llevat que s’anomeni a un marmessor universal o tota l'herència es distribueixi en llegats (en aplicació del dret de Tortosa).

L'acció per demanar la nul·litat del testament té un termini de caducitat de 4 anys des que la persona legitimada coneix o en pot conèixer la causa de nul·litat.

Si el testament es declara nul, es recorre a l'anterior testament vàlid atorgat pel testador i, si no, s'obrirà la successió intestada. Els codicils i memòries testamentàries només continuen vigents si són compatibles amb el testament anterior que hagi subsistit.

La nul·litat pot ser total o parcial, no afectant en aquest cas tot el testament. Totes les disposicions testamentàries són essencialment revocables.

D'altra banda, es preveu la possibilitat que es produeixi l’ineficàcia de la institució d'hereu, els llegats i la resta de disposicions a favor del cònjuge si es dona una crisi matrimonial i hi ha separació de fet o legal, divorci, nul·litat o si es presenta una demanda de divorci, separació o nul·litat. Passa el mateix en allò que sigui aplicable al cas de la parella estable no casada

Quin contingut ha de fer-se constatar al testament a Catalunya?

El testament a Catalunya ha de contenir necessàriament la institució d'hereu, és a dir, la designació d'una persona que hereti a títol universal, tant els béns i els drets com els deutes del causant.

Com a úniques excepcions, hi ha la del testament atorgat per una persona subjecta al dret de Tortosa, que permet distribuir tota l'herència en llegats, i la del testament en què s’anomena un marmessor universal.

L’institució d'hereu es pot fer en certa cosa, en usdefruit, com a designació d'hereu vitalici, entre altres formes. Hi ha la possibilitat de delegar en una altra persona la designació de l'hereu. Aquest sería el cas en la designació d'hereu per fiduciari, de manera que sigui el cònjuge o convivent, o bé altres parents, els qui hagin de determinar qui serà l'hereu d'entre els seus propis descendents.

També es preveu expressament que es pugui designar en testament una persona perquè s'encarregui d'executar les voluntats digitals, és a dir, disposar sobre la presència del difunt a internet després de la mort.

El testador també pot disposar a títol particular alguns dels béns o drets en forma de llegats. També es pot instituir un llegat d'aliments i pensions periòdiques, un llegat d'universalitat, un llegat de diners, un llegat d'usdefruit universal, un llegat de part alíquota o un llegat de cosa genèrica, entre d'altres opcions disponibles.

Cal tenir en compte que, si el testador no estableix el contrari, el valor dels llegats té com a limitació la quota de quarta falcídia: una quarta part de l'actiu líquid de l'herència a favor de l'hereu o els hereus, que és compatible amb la legítima dels hereus forçosos, si es dóna la circumstància que concorren en una mateixa persona les dues condicions.

El testador pot referir-se a tots els seus parents de forma general i anomenar-los hereus, en aquest cas, s'entendrà que es refereix als que tinguin dret a succeir-lo per aplicació de les normes de la successió intestada.

També es preveu que l'hereu pugui ser anomenat sota condició, i que els cohereus puguin rebre la seva part de l'herència mentre la part sotmesa a condició queda pendent del seu compliment.

És possible el nomenament de substituts (els qui hereten en defecte de l'hereu insituït en primer lloc), la delegació en dos parents perquè siguin ells els que designin un hereu, o bé la delegació al cònjuge.

Mentre l'herència no es distribueixi, la persona designada pel testador com a administradora té dret a percebre una compensació per la seva feina.

El testament també pot disposar que es doni als béns el destí que decideixi el testador confidencialment, i que només revela els hereus o els legataris de confiança, que són els encarregats de donar compliment a aquest desig.

Finalment, s'admet que el testador institueixi un fideïcomís, és a dir, que gravi l'herència o el llegat amb l'obligació que l'hereu o el legatari ho transmeti tot a una altra persona: el fideïcomissari.

En quant a la forma de distribuir l'herència, es permet que els cohereus es posin d'acord de manera unànime en la partició i en la determinació dels lots, de manera que el seu acord prevalgui fins i tot sobre la voluntat del testador, llevat que aquest ho hagi prohibit expressament.

A què tenen dret a heretar per tetstament els hereus a Catalunya?

D'acord amb el dret català, els hereus forçosos del testador tenen dret a rebre una porció de l'herència, anomenada legítima, com en dret comú, aquesta porció es tradueix en un determinat valor, i és indiferent que consisteixi en una institució d'hereu, o en un llegat o donació, o en qualsevol altre concepte. El que és important, és el valor econòmic del que rep l'hereu forçós, no el concepte en què el rep.

La llegítima s'entén acceptada mentre no s'hi renunciï expressament, pura i simplement.

Els hereus forçosos són els fills i descendents i, si no, els progenitors. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable té dret a rebre a l'anomenada quarta vidual, que consisteix en una porció d'herència suficient per satisfer les seves necessitats.

La forma de determinar el valor de la quarta vidual és similar a la que s’utilitza per calcular la pensió compensatòria que s'atribueix al cònjuge en cas de divorci, tenint en compte la situació en què es troba, el nivell de vida mentre el testador vivia i les seves necessitats reals.

No hi haurà lloc a la quarta vidual si hi havia crisi a la parella en els termes que estableix el mateix Codi Civil català.

La llegítima que correspon als fills i descendents o als progenitors equival a una quarta part de l'haver hereditari calculat d'acord amb les normes de l'article 451-5, que, bàsicament, consisteixen a restar el valor dels deutes i les despeses i afegir-hi el valor de les donacions o alienacions a títol gratuït que hagi fet el testador en els darrers 10 anys.

En primer lloc, tenen dret a legítima els fills del difunt per parts iguals. Si hi ha fills premorts, desheretats justament, indignes o absents, són representats pels seus descendents per estirps, és a dir, es reparteixen la quota que hauria tocat al fill del difunt.

Els fills adoptius no hereten del pare o mare biològica si ja entren a la successió del pare o mare adoptant.

Els progenitors del dijunt hereten en defecte de descendents, llevat que aquests hagin estat desheretats justament o declarats indignes per succeir. Els progenitors es reparteixen la llegítima per meitat, excepte si només en viu un d’ells, en aquest cas, hereta la quarta completa.

La llegítima no es pot gravar ni sotmetre a condicions, amb una excepció: es pot deixar en herència l'hereu forçós més del que correspon per legítima i gravar aquesta part, però l'hereu pot triar entre acceptar amb condició inclosa o bé renunciar i acceptar només allò que li correspon estrictament per legítima.

El testador pot disposar lliurement dels béns que quedin una vegada reservada la llegítima per als hereus forçosos.

Es pot desheretar als hereus forçosos a Catalunya?

Sí, es pot desheretar els hereus forçosos o legitimaris a Catalunya si hi concorre alguna de les causes de desheretament previstes a l'article 451-17. La desheretament només es pot fer en testament i expressant la causa que la motiva.

D'altra banda, també hi ha una sèrie de causes d'indignitat per succeir previstes a l'article 412-3, que, en cas de concórrer sobre qualsevol persona beneficiària de l'herència, faran que quedi fora de la successió. No obstant, aquestes causes, si no les accepta el mateix indigne per succeir, les ha de declarar el jutge en un procés iniciat per la persona

Si, en canvi, el testador ha omès el legitimari per error, es diu que hi ha hagut preterició errònia, i l'hereu forçós preterit, és a dir, omès, té dret a exigir la porció que li correspon per legítima. L'acció per impugnar el testament o els codicils per causa de preterició errònia caduca als 4 anys de la mort del testador (article 451-16).

Quins són els tràmits principals en una successió testada a Catalunya?

Quan el causant mor, aquells parents que es creguin amb dret a heretar han de saber si hi ha testament. Per fer-ho, un cop hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la data de la mort, hauràn de sol·licitar al Registre General d'Actes d'Última Voluntat un certificat d'actes d'última voluntat, aportant una còpia del certificat de defunció.

Si hi ha un testament, figurarà en el certificat dúltimes voluntats, així com el nom del notari davant del qual es va atorgar. Els interessats hauran d'acudir aleshores al notari a sol·licitar una còpia autoritzada del testament.

L'obertura i la lectura del testament no és un acte solemne al que hi hagin d'acudir tots els hereus, sinó que qualsevol d’ells pot llegir-lo quan tingui la còpia en el poder seu.

Si l'interessat figura al testament, aleshores haurà de decidir si accepta l'herència que li correspon o la repúdia. En dret català hi ha la facultat d'acceptar benefici d'inventari en qualsevol moment després d'haver realitzat un inventari, encara que sigui privat. No hi ha un límit temporal per exercir el dret d’acceptar l’herencia.

Si s'accepta l'herència, es procedeix a la partició, és a dir, la distribució en els lots que corresponen a cada hereu. Això es pot fer pels mateixos cohereus mitjançant acord unànime, amb el qual fins i tot pot decidir una distribució diferent de la desitjada pel testador, o bé deixar-ho en mans d'un comptador partidor a determinar, si el testador no en va designar un en concret.

Com es pot veure, és un procés de certa complexitat per al qual convé estar ben assessorats per un advocat expert en successions, ja que, altrament, es corre el risc de prendre decisions que poden tenir conseqüències perjudicials e irreversibles.