La nul·litat de testament en el dret de successions català

A l'hora de parlar de la nul·litat d'un testament a Catalunya, cal tenir present el que disposa el Codi Civil català. En aquest article explicarem les particularitats a tenir en compte en aquest cas.

Tipus de nul·litat del testament en el dret de successions de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya parla de dos tipus de nul·litat que afecten el testament:

1. La nul·litat del testament, que seria la nul·litat total o absoluta, és a dir, de tot el testament.
2. La nul·litat de disposicions testamentàries, que seria la nul·litat parcial o relativa del testament.

Causes de nul·litat del testament

Diferenciarem entre els dos casos de nul·litat que es poden donar:

Causes de nul·litat total o absoluta

La nul·litat total del testament es pot produir per les causes següents:

• Que no respongui a cap dels tipus de testament que contempla l'article 421-5 del Codi Civil de Catalunya.
• Que no compleixi els requisits legals de capacitat i de forma. Si no s'ha indicat o s'ha indicat de forma errònia el lloc o la data en què es va atorgar el testament, això es pot salvar si aquestes circumstàncies es poden acreditar de manera diferent. D'altra banda, la manca d'indicació de l'hora no és causa de nul·litat del testament si no se n'ha atorgat un altre el mateix dia.
• Que s' hagi atorgat amb engany, violència o intimidació greu.
• Que no contingui institució d' hereu, llevat que s' hagi nomenat marmessor universal o que l'atorgant sigui una persona subjecta al dret de Tortosa.

Causes de nul·litat parcial o relativa

Les disposicions del testament que són nul·les són les atorgades:

• Amb error en la persona o en l'objecte.
• Amb engany, violència o intimidació greu.
• Amb error en els motius, si del mateix testament es desprèn que el testador no l'hauria atorgat en cas d'haver-se adonat de l'error.

En cas que es dedueixi del testament que el testador el va atorgar creient, per error, que l'hereu instituït en l'anterior testament havia mort, serà hereu l'instituït anteriorment, si bé subsistiran els llegats i la resta de disposicions a títol particular que s'ordenaran en el darrer testament.

Qui pot exercir l'acció de nul·litat del testament?

Pot exercir l'acció de nul·litat qualsevol persona a la qual beneficiaria que es declarés aquesta nul·litat. D'altra banda, no poden exercir l'acció de nul·litat aquelles persones que, estant legitimades per al seu exercici, i coneixent la possible causa de nul·litat, admeten la validesa del testament o de la disposició testamentària després de la mort del testador, els executen de forma voluntària o renuncien a l'acció.

L'acció de nul·litat es transmet als hereus, però els creditors de l'herència no estan legitimats per exercir-la.

Quin és el termini per exercir l'acció de nul·litat?

El termini per exercir l'acció de nul·litat caduca als 4 anys des del moment en què la persona que està legitimada per al seu exercici coneix o pot raonablement conèixer la causa de nul·litat.

Quines conseqüències té la nul·litat del testament?

Els efectes que es produeixen amb la declaració de nul·litat del testament depenen també de l'abast de la mateixa:

Conseqüències de la nul·litat total del testament

Si tot el testament es declara nul, s'aplicaria el que disposa l'últim testament que es fes anteriorment que fos vàlid. En cas que no hi hagués un testament anterior vàlid, se seguirien les normes de la successió intestada.

També implicaria la nul·litat de tots els codicils i memòries testamentàries que hagués atorgat el testador, llevat del cas que resultin compatibles amb el testament anterior vàlid que s'apliqués arran de la declaració de nul·litat.

Aquests són els mateixos efectes que tindria la caducitat del testament.

Conseqüències de la nul·litat parcial del testament

En cas que s'anul·li alguna disposició del testament, això no afectarà la validesa de la resta del testament, llevat que s'entengui que el testador no hagués ordenat les disposicions vàlides sense la que resulti nul·la.