D'acord amb el Codi Civil de Catalunya, el testament ha de contenir la institució d'hereu, llevat que es tracta de persones subjectes al dret de Tortosa (en aquest cas, tota l'herència pot consistir en llegats) o si s'ha nomenat un marmessor universal (en aquest supòsit, aquest nomenament supleix que no s'hagi instituït hereu).
A continuació exposarem els principals aspectes a tenir en compte envers la institució d’hereu en el cas de Catalunya.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresOn es regula la institució d'hereu a Catalunya?
La institució d'hereu es regula en els articles 423-1 i següents del Codi Civil de Catalunya.
Com s'institueix una persona com a hereva a Catalunya?
En el dret de successions de Catalunya, s'institueix una persona com a hereva quan el testador utilitza el nom o la qualitat d'hereu, o bé la disposició a títol universal, tot i no utilitzant la paraula hereu.
El Codi Civil de Catalunya exigeix, en tot cas, que sigui clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la qualitat de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.
Per tant, s'ordena com a hereva a una persona sempre que el causant de l'herència així ho disposi en el seu testament, sigui de forma expressa o tàcita.
Supòsits especials d'institució d'hereu en el Codi Civil de Catalunya
A Catalunya, una persona pot ser instituïda com a hereva sense més particularitats. Tanmateix, també existeixen alguns tipus específics d'institució d'hereu que veurem a continuació:
La institució d' hereu en cosa certa
Quan s'institueix un hereu només en cosa certa (és a dir, quan se li deixa un bé específic en el testament), i concorre en l'herència amb hereus als quals no s'ha assignat cap bé en concret, se'l considera simple legatari d'aquella cosa.
També pot passar que hi hagi un únic hereu en cosa certa, o que hi hagi diversos hereus però que tots s'hagin instituït en cosa certa. Doncs bé, a aquests hereus se'ls considera prelegataris d' aquesta cosa certa, i, excloent aquesta, són hereus universals per parts iguals, en cas de ser-ne més d'un.
La institució d'hereu vitalici
Quan un hereu és instituït de forma vitalícia, si després de la seva mort hi ha un altre hereu instituït, aquell serà considerat hereu fiduciari, i l'hereu posterior serà substitut fideïcomissari condicional.
En cas que no existeixi hereu posterior instituït o si l'instituït no arriba a ser-ho, l'hereu instituït de manera vitalícia esdevé hereu universal, pur i lliure.
La institució d'hereu en usdefruit
Si s'institueix un hereu en usdefruit, s'equipara a un hereu instituït en cosa certa. Per tant, si concorre a l'herència amb hereu universal, se'l considera legatari.
En cas que no concorri amb hereu universal, però si després de la seva mort hi ha un altre hereu instituït, se'l considera hereu fiduciari, i l'hereu posterior, substitut fideïcomissari condicional.
Quan no hi ha hereu posterior ni hereu universal, o en cas que l'instituït no arribi a ser-ho, s'entén que s'ha fet una substitució fideïcomissària a favor dels qui serien els hereus intestats del testador en extingir-se l'usdefruit.
La institució d'hereu conjunta
En cas d'instituir-se a diversos hereus sense assignació de parts, se'ls considera cridats per parts iguals. Quan siguin cridats alguns de forma individual i altres col·lectiva, s'entén que a aquests últims se'ls atribueix en conjunt una part igual a la de cadascun dels designats individualment, llevat que el testador hagués disposat una altra cosa.
Quan s'assignen als hereus quotes hereditàries que en suma representen més o menys tota l'herència, l'excés o el defecte s'han de rebaixar o completar de forma proporcional entre els instituïts.
Si s'assignen quotes a uns i no a d’altres, a aquests últims els correspon la porció que sobri de l' herència, per parts iguals. En cas de no sobrar cap porció, s'hauran de reduir de forma proporcional les fixades, i s'ha d'atribuir als instituïts sense quota una igual a la corresponent als menys afavorits.
Quan es nomeni marmessor universal sense institució d'hereu, o si es tracta d'una persona subjecta al dret de Tortosa que distribueix l'herència en llegats, corresponen als legataris per parts iguals els béns no disposats.
La institució d'hereu a favor d'una persona i els seus fills
Una altra opció contemplada en el Codi Civil català, és que s'institueixin com a hereus una persona determinada i els seus fills. En aquest cas, es considera que aquests són cridats com a substituts vulgars, llevat que la voluntat del testador sigui una de diferent.
Quan el testador hagi instituït hereus de forma genèrica els fills o descendents d'una altra persona, no seran eficaces les crides d'aquells que no hagin nascut ni hagin estat concebuts en el moment en què es defereixi l'herència.
Tanmateix, en el cas que el testador hagi llegat l'usdefruit universal a favor d'algun ascendent dels fills o descendents d'una altra persona, s'entén que són cridats els que ja hagin nascut o hagin estat concebuts en extingir-se l'usdefruit o l'últim dels usdefruits successius per causa que no sigui la renúncia.
En aquest darrer supòsit, els no concebuts han de ser representats per un curador designat pel testador, amb les facultats atribuïdes per aquest, o, a falta de curador, pel mateix legatari d'usdefruit universal, amb facultats d'administració i disposició, que ha d'actuar d'acord amb els fills o descendents nascuts o els seus representants legals.
Institució d' hereu a favor dels parents
En cas que el testador cridi als seus hereus o legataris sense designar els seus noms, utilitzant expressions com hereus meus, hereus legítims, hereus intestats, parents més propers, parents, successors, aquells a qui per dret correspongui, els meus o similars, es considera que són cridats com a hereus testamentaris o legataris aquells parents que, en deferir-se l'herència o el llegat, haurien succeït ab intestato al testador, conforme a l'ordre legal de crides, inclòs el cònjuge o el convivent en parella estable, fins al límit del quart grau, llevat que es presumeixi que la seva voluntat és una altra.
L'abast de la institució hereditària a favor dels fills
En el dret de successions de Catalunya, es preveu que, llevat que s'entengui que la voluntat del testador és una altra, en cas que aquest cridi als seus hereus i legataris o als seus substituts sense designació de noms, utilitzant l'expressió fills, es consideren inclosos tots els seus descendents, aplicant l'ordre legal de crides de la successió intestada.
Això resulta d'aplicació també quan es designa tots els fills nominativament i per parts iguals.
La institució d'hereu sota condició
Conforme al Codi Civil de Catalunya, l'hereu ho és sempre, per la qual cosa la condició resolutòria i els terminis suspensiu i resolutori es tenen per no posats en la institució d'hereu.
En cas que s'institueixi un hereu sota condició suspensiva, si aquest accepta l'herència un cop complerta aquesta condició, l'adquireix amb efecte retroactiu des del moment de la mort del testador.
D'altra banda, la institució d'hereu sota condició suspensiva no es defereix en cas de no complir-se la condició, o bé si l'hereu mor abans de complir-se. Els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència en aquest cas.
El termini incert implica condició en el testament, llevat que es desprengui que la voluntat del testador és una altra. Així doncs, es considera que la institució d' hereu ordenada per a després de la mort d'una altra persona es fa sota la condició que sobrevisqui l'instituït.
Quan es considera complerta la condició?
Només s'entén com a complerta la condició quan el compliment es produeix un cop mort el testador, llevat que aquesta condició sigui contraure matrimoni o una condició que no es pugui tornar a complir o el compliment de la qual no es pugui reiterar, encara que en el moment de testar el causant ignorés el seu compliment.
La condició es considera incomplerta quan no es compleix dins el termini disposat pel testador o del que es desprengui de la naturalesa o les circumstàncies de la condició mateixa, si bé aquest termini no pot superar els 30 anys des del moment en què s'obri la successió.
D'altra banda, es considera complerta la condició en cas que la persona interessada en l'incompliment realitzi actes que impedeixin el seu compliment.
Quan s'imposen diverses condicions en conjunt, s'han de complir totes, si bé no es requereix que sigui de forma simultània. En cas de no haver-se ordenat de forma conjunta, és suficient amb que es compleixi la primera.
Què passa quan es tracta d'una condició impossible o il·legal?
Les condicions impossibles, irrisòries i perplexes es consideren no posades. Quan es tracta d'una condició il·lícita, també es té per no formulada, però si resulta clarament que el compliment de la condició determina la institució d'hereu, serà nul·la.
En el cas de les condicions captatòries, aquestes suposen la nul·litat de la institució d'hereu.
Es pot posar la condició de no impugnar el testament?
Si la condició consisteix a no impugnar el testament o no recórrer als tribunals de justícia amb relació a la successió del testador, aquesta condició es té per no posada i no afecta l'eficàcia del testament ni de la institució sotmesa a condició.