L’usdefruit i la nua propietat a Catalunya

En virtut de l’usdefruit, una persona adquireix el dret d’usar i gaudir d’una cosa aliena durant el temps establert, i ha de respectar-ne la forma i la substància, tret que el títol de constitució en disposi el contrari.

El dret civil català regula l’usdefruit amb més detall que el dret civil comú, tot i que, en essència, comparteix amb aquest les característiques principals.

Vegem com regula la llei catalana el dret d’usdefruit i el complementari a aquest, que és el dret de la nua propietat.

En què consisteix l’usdefruit en dret català?

Pel que fa a tots dos conceptes, l’usdefruit i la nua propietat, la normativa de Catalunya coincideix amb el que disposa el dret civil comú.

Així doncs, l’usdefruit és el dret d’usar i gaudir d’una cosa que pertany a una altra persona durant el temps que s’estableixi, i l’usufructuari ha de respectar la forma i la substància del bé, tret que el títol constitutiu o la llei li permetin una altra cosa.

A més a més, d’acord amb el dret català, el contingut del dret d’usdefruit inclou la possessió del bé usufructuat i totes les utilitats que no estiguin excloses per la llei o pel títol de constitució, i els usufructuaris han de respectar la destinació econòmica del bé i comportar-se d’acord amb les regles de la bona administració.

L’usdefruit que recau, totalment o parcialment, sobre béns consumibles s’anomena quasi usdefruit i obliga l’usufructuari únicament a restituir béns de la mateixa quantitat i qualitat, o el seu valor en el moment de l’extinció.

El Codi civil de Catalunya regula l’usdefruit als articles 561-1 i següents, i també el tracta a propòsit de la successió hereditària del cònjuge vidu i del convivent en unió de parella estable supervivent (article 442-3 i següents), o en relació amb altres matèries.

Què és la nua propietat?

La nua propietat no és més que l’altra cara del mateix dret, ja que, davant de l’usufructuari, hi ha el nu propietari, que conserva en tot moment la propietat del bé objecte de l'usdefruit, però sense tenir les facultats d’ús i gaudi ni la possessió del bé.

Per tant, l’usdefruit suposa la divisió del dret de propietat en diferents facultats que es reparteixen entre el nu propietari i l’usufructuari.

Quines són les característiques de l’usdefruit a Catalunya?

El dret d’usdefruit és més complex en dret català que en dret civil comú, i s’hi poden destacar algunes peculiaritats:

• Es pot constituir a favor d’una o diverses persones, de manera simultània o successiva, i sobre tots els béns d’una persona o sobre una part o bé determinat, i abastar totes o algunes de les seves utilitats.
• És possible disposar que l’usufructuari no hagi de fer front a cap despesa.
• Pot actuar com a garantia o seguretat d’una obligació dinerària.
• La persona que el constitueix pot reservar-se la reversió dels béns al seu favor o al d’un tercer, en un termini o amb unes condicions determinades.

Quins usdefruits especials preveu el dret català?

La legislació catalana regula expressament alguns usdefruits especials, com ara el de boscos i plantes, el de diners i el de participacions en fons d’inversió i altres instruments d’inversió col·lectiva.

També es tracta en profunditat l’usdefruit que es constitueix per herència a favor del cònjuge vidu o de la parella estable supervivent, que consistirà en l’usdefruit universal en cas de concòrrer el vidu amb els fills o descendents (article 442-3 del Codi civil de Catalunya).

Aquest usdefruit vitalici a favor del cònjuge o de la parella vídua es pot commutar per l’usdefruit d’una quarta part alíquota de l’herència més l’usdefruit de l’habitatge de la parella.

Quant dura l’usdefruit a Catalunya?

L’usdefruit tindrà la durada que s’indiqui en el títol de constitució. No obstant això, si es constitueix a favor d’una persona física, es presumirà que és vitalici, i si és a favor d’una persona jurídica, la seva durada màxima serà de 99 anys, tot i que es presumirà que el termini és de 30 anys si no se n’indica cap altre de manera expressa.

També és possible que es constitueixin usdefruits successius, als quals s’aplicaran les normes de les substitucions fideïcomissàries.

Cal tenir en compte que, si l’usdefruit és vitalici i s’ha constituït de manera simultània i conjunta a favor de cònjuges o de membres d’una parella estable, o bé dels fills o dels germans de la persona que el constitueix, s’extingirà quan morin tots. Mentrestant, si en mor un, el seu dret acreixerà a la resta.

Quins són els drets i les obligacions de l’usufructuari?

De conformitat amb el dret català, l’usufructuari té els drets següents:

• Dret a usar i disposar del bé i a percebre totes les seves utilitats o les que s’hagin determinat en el títol constitutiu.
• Dret a disposar de l’usdefruit per qualsevol títol i a celebrar qualsevol contracte sobre aquest dret, tot i que aquests s’extinguirán en el moment en què ho faci l’usdefruit.
• Dret a exercir les accions que corresponguin per protegir el seu dret i a exigir al nu propietari la documentació acreditativa que tingui a l’abast.

Quant a les obligacions de l’usufructuari, són les següents:

• Obligació de prestar caució per garantir el compliment dels seus deures.
• Obligació de respectar la forma i la substància del bé, tret que s’hagi pactat el contrari, i de respectar la seva destinació econòmica i administrar-lo amb diligència.
• Obligació de pagar les càrregues privades que existeixin en el moment de constituir l’usdefruit, així com les despeses ordinàries de conservació, manteniment, reparació i subministraments, i les taxes i els tributs anuals.
• Obligació de respondre pels danys causats al bé i de notificar al nu propietari els actes de tercers de què tingui coneixement i que puguin perjudicar el bé.

Quins són els drets i les obligacions del nu propietari?

El nu propietari té els drets següents en l’usdefruit català:

• Dret a disposar lliurement dels béns i a modificar-los, sempre que no perjudiqui el dret de l’usufructuari. A més a més, li haurà de notificar de la seva intenció de realitzar obres o construccions, perquè l’usufructuari s’hi pugui oposar.
• Dret d’adquisició preferent si l’usufructuari vol transmetre el seu dret. Aquest dret no es preveu en la legislació civil comú.
• Dret a dividir el bé sense comptar amb el consentiment de l’usufructuari (si el nu propietari ho és d’una part indivisa del bé), tot i que també, en aquest cas, li haurà de notificar.
• Dret que l’usufructuari li restitueixi els béns en acabar el termini de l’usdefruit, tret que el nu propietari hagi de pagar-li diners per reparacions extraordinàries i ell n’exerceixi el dret de retenció.

Respecte a les obligacions del nu propietari, són les següents:

• Obligació de respectar els drets de l’usufructuari.
• Obligació de pagar les despeses de reparacions extraordinàries que no siguin conseqüència d’un incompliment de l’usufructuari, i les contribucions especials que suposin una millora permanent en els béns.

Com s’extingeix l’usdefruit en dret català?

Les causes d’extinció de l’usdefruit, d’acord amb l’article 561-16 del Codi civil de Catlà, són:

1. Les causes generals per les quals s’extingeixen tots els drets reals.
2. En cas d’usdefruit vitalici, la mort de l’usufructuari, o de tots, si n’hi ha diversos.
3. L’extinció de la persona jurídica usufructuaria, tret que una altra la succeeixi abans que es compleixi el termini de l’usdefruit.
4. La reunió en una mateixa persona dels drets d’usdefruit i de nua propietat si l’usdefruit recau sobre un bé moble, tret que els usufructuaris desitgin continuar amb l’usdefruit.
   • En dret civil comú, la consolidació dels dos drets en una mateixa persona també és causa d’extinció per als usdefruits sobre béns immobles.
5. La pèrdua total del bé. Si és parcial, l’usdefruit continua en la part restant.
6. L’expropiació forçosa del bé.
7. La nul·litat o resolució del dret que ostenta la persona que el va constituir o de qui els van transmetre.
8. L’extinció de l’obligació dinerària que garanteix, si és el cas.
9. El compliment de determinada edat de la persona que es va tenir en compte per fixar la durada de l’usdefruit.
10. L’extinció voluntària de l’usdefruit (és a dir, la renúncia de l’usufructuari), tot i que es mantenen els drets reals que l’afecten fins que es compleixi el termini d’extinció fixat.

Aquestes causes d’extinció difereixen en part de les que s’estableixen en dret civil comú, on a més es preveu expressament que l’usdefruit pot extingir-se per prescripció o per expiració del termini establert o compliment de la condició resolutòria; en canvi, no s’hi preveu l’extinció per expropiació, per exemple.