Guia sobre la parella estable a Catalunya

La legislació catalana compta amb la seva pròpia regulació en matèria de parelles de fet o, tal com s’anomenen en dret català, parelles estables.

La convivència en parella estable reconeguda per la legislació de Catalunya atorga als membres de la parella un seguit de drets i obligacions que analitzarem en aquesta guia.

Què s’entén per parella estable a Catalunya?

La legislació catalana no utilitza el terme parella de fet o unió de fet, sinó el de parella estable, que es defineix a l’article 234-1 del Codi civil de Catalunya com la unió de dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial, i que, a més, es trobi en algun dels supòsits següents:

• Que la convivència s’hagi mantingut durant almenys 2 anys ininterromputs.
• Que durant la convivència hagin tingut un fill comú.
• Que hagin formalitzat la seva relació en escriptura pública.

Qui no pot formar part d’una parella estable?

Malgrat l’amplitud de la definició, el Codi civil de Catalunya aclareix quins són els requisits personals per poder formar part d’una parella estable, i ho fa de manera negativa, tot enumerant quines persones no poden constituir-la:

• Els menors d’edat no emanciapats.
• Les persones unides per parentiu en línia recta (avis, pares i fills) o en línia col·lateral dins del segon grau (germans entre ells, oncles i nebots, de tots dos sexes).
• Les persones casades i no separades de fet. Per tant, la legislació catalana permet que una persona casada formi una parella de fet amb una altra, sempre que estigui separada de fet del seu cònjuge.
• Les persones que ja convisquin en parella amb una altra persona.

És obligatori inscriure’s en un registre municipal per constituir una parella estable?

A Catalunya, a diferència del que passa en altres comunitats autònomes, la inscripció en un registre municipal de parelles de fet o parelles estables no és un requisit constitutiu.

Això vol dir que no és necessari per tal que s’entengui que existeix la parella estable; així doncs, la inscripció és voluntària.

Tanmateix, la inscripció constitueix un mitjà de prova senzill i eficaç que acredita l’existència de la parella estable sense haver de demostrar res més. En canvi, si no hi ha inscripció, és necessari recórrer a una escriptura pública o a una acta de notorietat per poder demostrar-ne l’existència.

Quins requisits s’exigeixen per a la inscripció?

Per poder inscriure la parella estable en el registre municipal, cal presentar una sol·licitud d’inscripció signada pels dos membres de la parella, i ambdós han de comparèixer personalment per identificar-se en el moment de la presentació.

D’altra banda, si la parella ja s’ha formalitzat mitjançant una acta de notorietat o escriptura pública, n’hi ha prou de sol·licitar la inscripció directament al notari.

La inscripció es pot fer en qualsevol moment durant la convivència de la parella estable, i per dur-la a terme cal aportar la documentació següent:

• Document d’identitat dels sol·licitants.
• Certificació literal o completa de naixement de tots dos, emesa com a màxim en els 6 mesos anteriors a la sol·licitud.
• Certificat d’empadronament de convivència històric.
• Certificat literal de naixement o llibre de família on constin els fills en comú, si aquest és el supòsit de reconeixement de la parella estable.

Quins drets tenen les parelles estables a Catalunya?

A Catalunya, les parelles estables gaudeixen d’un reconeixement similar al de les parelles unides en matrimoni i, al llarg de tot l’articulat dels diferents llibres que integren el Codi civil de Catalunya, s’inclou expressament la menció a la parella estable quan es reconeixen drets al cònjuge.

Tanmateix, també hi ha algunes particularitats que afecten únicament les parelles estables, sobretot pel que fa a la forma de regir les relacions entre els seus membres, en comparació amb les normes que regulen els matrimonis.

Drets comuns a les parelles casades

Entre els drets que les parelles estables comparteixen amb les unides en matrimoni, hi trobem:

• Els drets hereditaris en la successió intestada (quan la persona difunta no ha fet testament). La legislació catalana reconeix el dret a l’usdefruit universal al convivent supervivent quan concorre a l’herència amb els fills o descendents del causant, i a heretar-ho tot si no hi ha fills ni descendents, sens perjudici de la llegítima per als pares.
• També es reconeix a la parella estable, igual que al cònjuge vidu, el dret a la quarta vidual, que és el dret a obtenir en la successió de la seva parella la quantitat que necessiti per atendre les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid.
• Pel que fa als drets durant la convivència en parella, la llei els reconeix la facultat d’establir pactes en previsió del cessament de la convivència, de la mateixa manera que es regulen els pactes en previsió de ruptura matrimonial per a les parelles casades.
• De la mateixa manera, els conflictes judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten d’acord amb les regles del procediment matrimonial.
• El Codi civil de Catalunya també equipara la parella estable a la unida en matrimoni pel que fa a altres drets com la tutela, la curatela o l’adopció, o la intervenció en la presa de decisions que afectin els fills de l’altre membre de la parella.
• A més, s’atribueixen a la parella estable supervivent els mateixos drets viduals familiars que al cònjuge supervivent pel que fa a l’aixovar familiar i a l’ús de l’habitatge de la seva parella.

Drets específics de la parella estable

D’altra banda, hi ha algunes particularitats en la regulació de la parella estable respecte de la unida en matrimoni, tot i que, a efectes pràctics, només pretenen establir una igualtat de drets entre totes dues, malgrat que es denomini de manera diferent realitats similars.

Entre aquestes particularitats destaquen:

• La possibilitat d’establir una compensació econòmica per raó de treball (com es preveu en el règim de separació de béns) a favor del membre de la parella que s’hagi dedicat més a la família o hagi treballat en benefici de l’altre sense haver rebut una retribució suficient.
• El dret a una prestació alimentària a favor del membre de la parella que hagi quedat en desavantatge econòmic o vegi reduïda la seva capacitat per generar ingressos propis per tenir atribuïda la guarda dels fills.
• El dret del membre de la parella a qui correspongui la guarda dels fills que se li atribueixi l’ús de l’habitatge familiar. En canvi, si no hi ha fills a la parella, aquest dret no existeix, a diferència del que passa amb les parelles casades, en què també es valora la major necessitat d’un cònjuge respecte de l’altre, hi hagi o no fills.

Quines obligacions tenen les parelles estables a Catalunya?

Quant a les obligacions que afecten les parelles estables a Catalunya, a més de les inherents a l’acreditació del compliment dels requisits per ser considerades com a tals, tenen les obligacions pròpies dels pares respecte als fills, articulades de la mateixa manera que per a les parelles unides en matrimoni.

Entre els deures que els afecten en relació amb els fills, hi ha:

• Els derivats de la pàtria potestat sobre els fills menors no emancipats o els fills majors que necessitin mesures de suport.
• En cas de ruptura de la convivència, caldrà regular els aspectes que afectin l’exercici de la guarda i custòdia dels fills, de la pàtria potestat, l’establiment de pensions d’aliments a favor d’aquests o l’atribució de l’ús de l’habitatge, d’acord amb les mateixes normes que afecten les parelles casades.

Com es regulen les relacions econòmiques o personals entre els membres de la parella?

De conformitat amb l’article 234-3.1 del Codi civil de Catalunya, les relacions entre els membres de la parella estable es regiran exclusivament pels pactes que ells mateixos estableixin.

Això és així perquè no es pot aplicar directament cap règim econòmic matrimonial, reservat a les parelles unides en matrimoni.

Tanmateix, pel que fa a la possibilitat de disposar de l’habitatge familiar, es tenen en compte les mateixes limitacions que existeixen per a les parelles casades; és a dir, el membre que sigui propietari de l’habitatge no podrà fer, sense el consentiment de l’altre, cap acte d’alienació, gravamen o, en general, disposició del seu dret sobre l’habitatge familiar o sobre els mobles d’ús ordinari que en comprometi l’ús.

Com s’extingeix una parella estable?

Les causes per les quals s’extingeix la relació de convivència estable són les següents:

1. El cessament de la convivència amb trencament de la vida en comú.
2. La mort o la declaració de mort d’algun dels membres.
3. El matrimoni d’algun dels convivents.
4. L’acord comú de tots dos, formalitzat en escriptura pública.
5. La voluntat d’un dels convivents, sempre que ho notifiqui a l’altre de manera fefaent.

A més, quan es produeix l’extinció de la parella estable, s’entenen revocats els consentiments i els poders que els membres de la parella s’haguessin atorgat mútuament.

Quant a la manera de fer-ho, si no hi ha fills comuns que depenguin dels convivents, podran regular els efectes de l’extinció per mitjà d’un conveni formulat davant el lletrat de l’Administració de Justícia o en escriptura pública davant notari.

En canvi, si hi ha fills, caldrà acudir a l’autoritat judicial per establir les mesures que calgui adoptar en relació amb aquests fills.

Cal inscriure l’extinció en el registre municipal de parelles estables?

De la mateixa manera que la inscripció de la parella estable és facultativa, però no una obligació (ja que no té efectes constitutius), la inscripció de l’extinció també és voluntària.

Tanmateix, si es vol dur a terme, caldrà aportar la documentació següent:

• Si la causa és la ruptura de la parella, s’ha d’aportar un certificat d’empadronament col·lectiu que acrediti que un dels membres de la parella ja no hi està empadronat en el mateix domicili.
• Si la causa és la mort o la declaració de mort, s’ha d’aportar el certificat de defunció.
• Si la causa és el matrimoni d’algun dels membres, caldrà presentar el certificat de matrimoni.
• Si s’extingeix per acord comú, s’haurà de presentar l’escriptura pública en què es documenti, però serà el notari qui n’haurà de fer la inscripció.
• Si la causa d’extinció és la voluntat d’un dels membres, caldrà que aporti el certificat de contingut de la notificació d’extinció feta a l’altre i l’acusament de recepció.

Quines conseqüències té l’extinció de la parella estable?

L’extinció de la parella estable obliga els membres a regular les relacions amb els fills sotmesos a la pàtria potestat i l’atribució de l’ús de l’habitatge en la forma que s’ha esmentat en un apartat anterior.

A més, en cas que s’estableixi alguna prestació d’un membre de la parella a favor de l’altre, també caldrà regular adequadament aquest aspecte.

Els convivents poden acordar els efectes de l’extinció mitjançant un conveni regulador davant el lletrat de l’Administració de Justícia o davant notari (en el cas que no hi hagi fills), o bé per la via judicial, si no hi ha acord o si hi ha fills comuns que en depenguin.