Una de les qüestions que pot generar més conflictes en un procés de separació o divorci, a més de les qüestions relatives als fills, és l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, ja que es tenen en compte molts factors al marge de la titularitat de l’habitatge.
Catalunya té la seva pròpia regulació en aquest àmbit, tot i que, en essència, és similar al que estableix la legislació comuna.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en dret de família a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresEn què consisteix l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar?
L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar té per objecte decidir quin dels cònjuges romandrà a l’habitatge familiar després del divorci o la separació, independentment que l’habitatge pugui pertànyer a l’altre cònjuge o, fins i tot, a un tercer.
El Codi civil de Catalunya estableix diferents límits i condicions per a l’atribució de l’habitatge en cada cas.
Pel que fa a les obligacions i drets que corresponen als cònjuges com a conseqüència de l’atribució de l’ús a un d’ells, cal tenir present el següent:
- L’atribució de l’ús no modifica els drets de titularitat de cap de les parts, de manera que si el cònjuge titular no n’és el beneficiari, això no afecta els seus drets de propietat.
- Així, el titular pot disposar de l’habitatge sense el consentiment del cònjuge beneficiari de l’ús i sense autorització judicial, però ha de respectar el dret d’ús (article 233-25 del Codi civil de Catalunya).
- Les obligacions contretes en relació amb l’adquisició de l’habitatge o la seva millora s’han de continuar satisfent de la mateixa manera que abans de la separació o el divorci.
- És a dir, si els cònjuges estaven pagant una hipoteca a parts iguals abans de l’atribució de l’ús, hauran de continuar pagant-la igualment encara que l’ús s’atribueixi a un d’ells.
- Igualment, si la hipoteca la paga l’únic titular, haurà de continuar fent-ho encara que no sigui ell qui gaudeixi de l’ús de l’habitatge.
- El cònjuge beneficiari de l’ús ha de pagar les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge, inclosos els serveis comunitaris i els subministraments, així com els tributs i les taxes anuals.
- Per tant, correspon al cònjuge que es queda a l’habitatge pagar l’IBI, la comunitat, l’aigua, la llum, etc.
De què depèn l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar?
A l’hora de decidir a qui correspondrà l’ús de l’habitatge familiar després de la ruptura, influeixen els factors següents:
L’acord mutu entre els cònjuges
L’article 233-20 del Codi civil de Catalunya permet que els cònjuges arribin a un acord sobre l’ús de l’habitatge, tant si hi ha fills com si no, i aquest acord pot consistir en atribuir-ne l’ús de manera continuada o bé per períodes determinats.
En defecte d’acord, o si no és aprovat, serà el jutge qui decideixi a qui correspon l’ús de l’habitatge, tenint en compte altres factors.
L’existència de fills comuns
Un factor determinant a l’hora d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar és que hi hagi fills menors d’edat en el matrimoni, ja que preferentment correspondrà l’ús al progenitor que tingui atribuïda la custòdia dels fills mentre aquests no assoleixin la majoria d’edat.
La major necessitat econòmica
Al marge que hi hagi fills comuns, o que aquests siguin majors d’edat, es tindrà en compte la necessitat econòmica de tots dos cònjuges per determinar a qui correspon l’ús de l’habitatge, i es pot atribuir per aquest motiu al cònjuge no titular fins i tot si no hi ha fills en el matrimoni.
A qui correspon l’ús de l’habitatge familiar si no hi ha fills en el matrimoni?
Si no existeixen fills comuns menors d’edat en el matrimoni, o fills més grans amb discapacitat que necessitin mesures de suport dels progenitors, els cònjuges poden decidir de mutu acord a qui correspon l’ús de l’habitatge familiar, independentment de qui sigui el titular (article 233-20.1).
En defecte d’acord, ho decideix el jutge i, encara que no hi hagi fills en el matrimoni, o bé siguin majors d’edat, pot atribuir l’ús al cònjuge més necessitat, encara que no en sigui el propietari (article 233-20.3).
Aquesta atribució es farà amb caràcter temporal, fixant un termini que pot ser prorrogat també de manera temporal, si es mantenen les circumstàncies que la van motivar.
La pròrroga es tramitarà mitjançant el procediment de modificació de mesures definitives i s’ha de sol·licitar en els 6 mesos anteriors al venciment del termini.
Cal tenir present que, si s’atribueix l’habitatge al cònjuge no titular, es considerarà una contribució en espècie per part del titular en concepte de prestació compensatòria, si s’escau.
A qui correspon l’ús de l’habitatge familiar si hi ha fills?
En cas que hi hagi fills comuns del matrimoni subjectes a un règim de guarda i custòdia, aquest és el factor primordial que cal tenir en compte a l’hora d’atribuir l’ús de l’habitatge.
En primer lloc, els cònjuges poden decidir de mutu acord que s’atribueixi l’ús a un d’ells, com a forma de satisfer en part els aliments dels fills. Aquesta atribució pot consistir en un ús continu o en una distribució de l’ús per períodes determinats.
Si no hi ha acord, o bé el jutge no l’aprova, aleshores serà el mateix jutge qui decideixi d’acord amb els següents criteris:
- Preferentment, s’atribuirà l’ús als fills menors i al progenitor a qui correspongui la seva custòdia exclusiva.
- Si la custòdia dels fills és compartida, es pot atribuir l’ús al cònjuge més necessitat de protecció.
- També es pot atribuir al més necessitat de protecció quan es consideri que continuarà existint aquesta necessitat quan els fills compleixin la majoria d’edat.
- De manera excepcional, es pot atribuir l’ús de l’habitatge fins i tot al cònjuge que no tingui la custòdia dels fills, si és el més necessitat de protecció i si l’altre té mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.
En qualsevol cas, l’atribució de l’ús al cònjuge més necessitat de protecció s’ha de fer per un termini determinat, prorrogable si continuen les circumstàncies que van motivar-ne la decisió.
La pròrroga ha de ser temporal i s’ha de sol·licitar als 6 mesos anteriors a la finalització del termini, i es tramitarà pel procediment de modificació de mesures definitives.
Amb tot, el jutge pot substituir l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per la d’un altre habitatge, si es considera idoni per al cònjuge i els fills.
L’atribució de l’ús a un cònjuge es considerarà una contribució en espècie per part de l’altre cònjuge (si és titular de l’habitatge totalment o en part) en concepte d’aliments als fills i de pensió compensatòria, si escau.
Què passa si l’habitatge no pertany als cònjuges?
L’habitatge familiar no sempre pertany a un o a tots dos cònjuges. En ocasions, és un habitatge de lloguer o en usdefruit, o fins i tot un habitatge que els ha cedit algun conegut o familiar.
En aquests casos, cal tenir en compte el que estableix l’article 233-21.2:
- Si els cònjuges no tenen l’habitatge en propietat, sinó en virtut d’un títol diferent, com pot ser l’usdefruit o el lloguer, l’atribució judicial de l’ús haurà de respectar les limitacions establertes per aquest títol.
- Si es tracta d’un lloguer, i l’ús s’atribueix al cònjuge no arrendatari, o bé si el contracte de lloguer està a nom de tots dos, hauran de comunicar-ho al propietari i aportar una còpia de la sentència on consti l’atribució de l’ús a l’altre, a fi que es pugui subrogar exclusivament en el contracte de lloguer pel temps que resti de contracte (article 15 de la Llei d’arrendaments urbans).
- Si l’habitatge pertany a un tercer que l’ha cedit als cònjuges, l’atribució de l’ús durarà fins que aquesta persona reclami l’habitatge.
Es pot decidir l’atribució de l’ús de l’habitatge abans de la separació o el divorci?
El Codi civil català admet la possibilitat de pactar en previsió de ruptura matrimonial l’atribució de l’ús de l’habitatge per al cas que es produeixi una separació o divorci, però el pacte serà nul si perjudica l’interès dels fills.
També serà nul el pacte que comprometi les possibilitats del cònjuge beneficiari d’atendre les seves necessitats bàsiques, tret que s’hagi incorporat a un conveni regulador en el moment de la separació o el divorci i hagi estat aprovat pel jutge.
A qui s’atribueix l’ús de l’habitatge en cas de ruptura d’una parella de fet?
El Codi civil català preveu un règim diferent per al cas que la parella no estigués unida en matrimoni, sinó en virtut d’una unió estable de parella de fet (article 234-8).
La diferència principal amb les parelles casades és que només es podrà atribuir l’habitatge al cònjuge més necessitat de protecció si hi ha fills en la parella i existeix un règim de custòdia compartida o distribuïda entre tots dos progenitors.
Si no hi ha fills, l’habitatge correspondrà a qui en sigui titular, o a qui acordin tots dos de mutu acord, si l’habitatge pertany a tots dos; i es considerarà com a contribució a una eventual prestació compensatòria a favor de l’altre membre de la parella.
En cas de custòdia exclusiva dels fills a favor d’un progenitor, l’ús s’atribuirà als fills i a aquest progenitor, tal com passa en cas de separació o divorci.
També en cas de ruptura de la parella de fet, el jutge pot substituir l’atribució de l’habitatge familiar per la d’una altra residència que sigui idònia per als fills i el progenitor que hi convisqui.