Blog

Durant el temps de lloguer d’un habitatge, és normal que es produeixin avaries o desperfectes tant en els elements que condicionen l’habitatge com en els que formen part de la seva pròpia estructura.

En aquests casos, solen sorgir dubtes sobre qui s’ha de fer càrrec de les reparacions, si l’inquilí o el propietari, i, en la majoria dels casos, la resposta depèn de la valoració de les circumstàncies del cas, d’acord amb uns criteris generals que estableix la llei i que convé conèixer.

Llegir article

Quan es produeix una separació matrimonial o un divorci, o un procés de nul·litat del matrimoni, els cònjuges o el jutge han de decidir a quin progenitor correspondrà la custòdia dels fills comuns menors d’edat o majors amb discapacitat. El procediment és el mateix quan els progenitors no estan casats i no conviuen junts, ja que les obligacions paternofilials són independents del matrimoni.

Entre les opcions de custòdia previstes legalment, hi ha la custòdia compartida, que consisteix en l’exercici conjunt i equitatiu de les responsabilitats de guarda. 

En aquesta guia analitzarem com es determina la custòdia compartida, quins criteris se segueixen per decidir-la i quines en són les conseqüències.

Llegir article

El dret civil català, igual que el dret civil comú, preveu formes d’assistència entre parents per garantir, en la mesura del possible, que tots els membres de la família tinguin cobertes les necessitats vitals.

Amb aquest objectiu, s’estableix la pensió d’aliments, mitjançant la qual es quantifiquen econòmicament les necessitats de manutenció, habitatge i vestit, entre d’altres, de qui no pot fer-hi front. Aquesta figura adquireix una especial rellevància quan es tracta de cobrir les necessitats dels fills, sobretot, després d’un procés de separació, divorci o nul·litat matrimonial. 

Llegir article

La potestat parental és un dret-deure que correspon als progenitors respecte dels seus fills menors no emancipats i dels fills majors d’edat amb discapacitat que necessiten un suport especial.

Es tracta d’una responsabilitat inherent a la relació entre pares i fills i que s’atribueix als progenitors pel sol fet de ser-ho, però aquests poden ser-ne privats si concorren determinades causes greus previstes en la llei.

Llegir article

La legislació civil de Catalunya regula la filiació de manera més exhaustiva que la legislació civil comú, aplicable als territoris que no compten amb legislació pròpia. Entre els punts més destacables de la regulació catalana s’hi troba un reconeixement més clar d'altres realitats familiars menys tradicionals, l'ampliació dels terminis per al reconeixement i la impugnació i, en general, una regulació més actualitzada.

A continuació, analitzarem els aspectes més rellevants de la filiació segons la seva regulació en el Codi Civil de Catalunya.

Llegir article

La legislació catalana en matèria de divorci aposta obertament pel repartiment equitatiu de les responsabilitats parentals, llevat que existeixin raons justificades per optar per un sistema diferent o els excònjuges ho decideixin així de mutu acord.

Una de les conseqüències de la responsabilitat dels progenitors és l'exercici de la potestat parental o pàtria potestat, que pot atribuir-se a ambdós progenitors conjuntament, a un de manera exclusiva o distribuir-se per funcions determinades entre els dos, com veurem en aquest article.

Llegir article

La potestat parental, tal i com es denomina la institució de la pàtria potestat en dret català, suposa un dret-deure dels progenitors respecte als fills menors d'edat. Encara que presenta importants similituds amb la regulació de dret comú, el Codi Civil de Catalunya regula aquesta institució de manera més minuciosa i detallada.

En aquest article veurem els aspectes més importants que cal tenir en compte sobre la potestat parental a Catalunya, com ara el seu contingut, la seva titularitat, les seves formes d'exercici o les formes d'extinció.

Llegir article

En el dret successori català existeixen instruments que permeten ordenar la successió d'una persona més enllà del testament. Un d'ells és el heretament, una figura pròpia de la planificació successòria pactada i que pot ser especialment rellevant en aquells casos en què es vol dotar d'estabilitat la transmissió del patrimoni familiar, empresarial o professional.

A diferència d'altres formes d'ordenar la successió, l’heretament es caracteritza per la seva vinculació amb els pactes successoris, la qual cosa li confereix un règim jurídic específic i conseqüències importants tant durant la vida de l’heretant com en el moment d'obertura de la successió.

Llegir article

La capacitat successòria determina qui pot arribar a ser hereu o legatari en una successió. En el dret civil català, aquesta matèria compta amb una regulació pròpia que no només estableix quines persones tenen capacitat per succeir, sinó també en quins casos una persona pot quedar exclosa de l'herència per raons legals.

Així, el Codi Civil de Catalunya distingeix entre la capacitat per succeir, la indignitat successòria i la inhabilitat per succeir. A més, regula els efectes derivats de la indignitat o inhabilitat, així com el termini per fer valer aquestes causes d'ineficàcia successòria.

Llegir article

A Espanya conviuen diferents legislacions civils, entre elles la legislació comuna, aplicable a la majoria de les comunitats autònomes quan no existeix dret propi, i la legislació foral o especial, que s'aplica a les comunitats que sí que en tenen.

La subjecció a una o altra normativa depèn del veïnatge civil, però aquesta circumstància no és inamovible des del naixement, sinó que pot variar, sempre que es compleixin determinats requisits.

Llegir article