Blog

Quan es ven un habitatge, una de les preguntes més freqüents és qui ha de pagar l’IBI. És clar que, un cop realitzada la compravenda, el comprador serà qui s’encarregui de l’impost en els anys següents.

Però què passa amb l’IBI de l’any en què es formalitza la venda? Li correspon al venedor, que era el propietari a l’inici de l’any, o al comprador, que gaudirà de l’habitatge la resta de l’exercici?

Aclarim què diu la normativa, què es fa en la pràctica a Catalunya i què poden pactar les parts per evitar conflictes.

Llegir article

La compravenda d’immobles no sempre implica que una única persona sigui propietària del bé. En molts casos, diverses persones comparteixen la propietat d’un habitatge, bé perquè l’han heretat conjuntament, bé perquè l’han adquirit entre diverses persones per un altre títol. Aquesta situació s’anomena copropietat o proindivís.

Però què passa si un dels copropietaris vol vendre la seva part? Pot fer-ho sense el consentiment dels demés? En aquest article expliquem les claus per entendre quins drets té cada copropietari i com actuar si es planteja aquesta situació.

El que explicarem a aquest article regeix als territoris sotmesos al dret civil comú, de manera que poden existir particularitats en aquells amb un dret civil foral o especial.

Llegir article

Donar un habitatge és un acte gratuït pel qual una persona (el donant) transmet la propietat d’un immoble a una altra (el donatari). A Catalunya, com a la resta d’Espanya, aquest tipus d’operació té requisits formals, efectes legals i obligacions fiscals que convé conèixer abans d’iniciar el procés.

Llegir article

Comprar un habitatge implica molt més que acordar un preu amb el venedor. Un dels aspectes clau a tenir en compte és la càrrega fiscal associada a l’operació. A Catalunya, com a la resta d’Espanya, els impostos varien segons es tracti d’un habitatge nou o de segona mà.

Descobreix quins tributs s’han d’abonar en cada cas.

Llegir article

La llegítima constitueix una de les institucions centrals del dret de successions i presenta una configuració pròpia a Catalunya, clarament diferenciada de l’existent en el dret civil comú. La seva correcta comprensió resulta essencial tant per a aquells que desitgen planificar la seva herència com per a aquells que es poden veure afectats per una successió en la qual existeixin hereus amb drets legalment protegits.

En aquest article s’explica com es configura la llegítima a Catalunya, atenent la seva naturalesa com a dret de crèdit i les regles específiques de càlcul i satisfacció previstes en el Codi civil de Catalunya.

Llegir article

La tàcita reconducció és un mecanisme jurídic que intervé en l’àmbit dels arrendaments quan un contracte ha esgotat totalment la seva durada pactada i totes les seves pròrrogues legals, i tot i així la relació arrendatícia continua de fet.

La seva aplicació implica la creació d’un nou contracte, amb efectes rellevants tant per a l’arrendador com per a l’inquilí, fet que fa necessari comprendre com funciona, en quin moment pot produir-se i quin règim jurídic li és aplicable.

Llegir article

El contracte de lloguer pot acabar pel transcurs del termini pactat i de les pròrrogues previstes legalment o, fins i tot, abans, si es donen determinades circumstàncies. Arribat aquest moment, i llevat que operi el mecanisme de la tàcita reconducció, l’inquilí ja no té dret a romandre a l’habitatge i, si ho fa, l’estarà ocupant sense títol legítim.

Davant d’aquesta situació, l’arrendador pot emprendre accions legals per recuperar la possessió de l’immoble, tot i que el primer pas és analitzar les característiques del contracte per determinar quan es pot entendre finalitzat el contracte d’arrendament.

Llegir article

La delació constitueix un element central del procés successori, ja que determina el moment a partir del qual la persona cridada a succeir pot acceptar o repudiar l’herència o el llegat.

Es tracta d’una figura que, a Catalunya, presenta particularitats rellevants respecte del dret comú i el funcionament de la qual varia segons si es tracta d’una successió a títol universal (herència) o a títol particular (llegat).

Llegir article

Catalunya compta amb la seva pròpia regulació pel que fa a les successions, ja que aquesta matèria es regeix pel que disposa el llibre quart del Codi Civil de Catalunya. Amb aquest article ens centrarem en explicar les particularitats de l'herència quan el causant té fills.

Llegir article

Després del divorci, les decisions sobre l’habitatge familiar poden alterar la pràctica del pagament de la hipoteca, encara que no sempre canviïn la responsabilitat davant del banc.

És necessari distingir tres plans diferents i relacionats entre si: qui respon davant l’entitat financera conforme al que s’ha pactat en el préstec hipotecari, a qui pertany l’habitatge en termes de propietat i en quina mesura és possible renegociar o modificar les condicions originalment pactades amb el banc.

Llegir article