Blog

Com es determina el règim econòmic matrimonial en cas de cònjuges amb diferent veïnatge civil?

L'ordenament jurídic espanyol està compost per la legislació comú, d'aplicació als territoris del país que no tenen una legislació pròpia, i les diferents legislacions forals, que s'apliquen als que sí que la tenen, com Catalunya, Balears o Aragó.

La llei personal de cada cònjuge es determina primer per la seva nacionalitat i després pel seu veïnatge civil, i, a l'hora de determinar el règim econòmic matrimonial aplicable, si els cònjuges tenen diferent veïnatge civil, pot existir un conflicte de normes, que es resol aplicant els criteris que estableix el Codi Civil.

Llegir article

El dret de representació en les herències a Catalunya

Quan opera el dret de representació, els hereus representants passen a ocupar el lloc que tenia l'hereu representat, i li succeeixen en tots els drets que li haguessin correspost.

En virtut del dret de representació, els descendents del representat hereten per branques o estirps, i no per dret propi.

Llegir article

Guia sobre els llegats a Catalunya

En termes generals, els beneficiaris en la successió hereditària poden ser-ho a títol universal, és a dir, en concepte d'hereus, o a títol particular, en concepte de legataris.

La institució del llegat suposa la transmissió de béns o drets concrets de l'herència i, com a tal, té les seves particularitats respecte a la designació d'hereu.

En aquest article analitzarem com funcionen els llegats en el dret successori català.

Llegir article

La quarta falcídia en les herències a Catalunya

En dret successori català, el testador ha de respectar la quota de legítima que correspon als hereus forçosos i, a més a més, la limitació imposada per l'anomenada quarta falcídia, que opera en favor de l'hereu nomenat en testament.

A continuació veurem en què consisteix i com funciona la quarta falcídia.

Llegir article

Quins imports es paguen per herència a Catalunya?

Quan es rep una herència, cal fer front a certes obligacions, com és el cas del pagament del pagament dels impostos, per tant, és una qüestió de la que en cal conèixer el seu abast abans de fer el pas d'acceptar-la.

Els impostos a pagar per una herència es resumeixen en l'impost de successions, l'abast del qual varia molt d'un territori a un altre, i l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, o plusvàlua municipal.

Llegir article

El fideïcomís a Catalunya

Pel fideïcomís, una persona disposa en el seu testament una substitució hereditària per la qual la persona inicialment designada per heretar ha de mantenir i traspassar els béns a un tercer en un termini establert o quan es compleixi una determinada condició.

El fideïcomís és una figura legal de llarga tradició tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, que s’ha mantingut fins als nostres dies, encara que actualment no és tan habitual.

A continuació, veurem com està regulat el fideïcomís en el Codi Civil català.

Llegir article

El pagament de la llegítima a Catalunya

Una vegada calculat l'import de la llegítima global de l'herència i la llegítima individual a la qual té dret cada legitimari del causant en l'herència, els legitimaris que no hagin vist satisfet el seu dret de crèdit a la llegítima tindran dret a reclamar el pagament de la llegítima.

Llegir article

Qui s’ha de fer càrrec del pagament de l’IBI quan es ven un habitatge a Catalunya?

Quan es ven un habitatge, una de les preguntes més freqüents és qui ha de pagar l’IBI. És clar que, un cop realitzada la compravenda, el comprador serà qui s’encarregui de l’impost en els anys següents.

Però què passa amb l’IBI de l’any en què es formalitza la venda? Li correspon al venedor, que era el propietari a l’inici de l’any, o al comprador, que gaudirà de l’habitatge la resta de l’exercici?

Aclarim què diu la normativa, què es fa en la pràctica a Catalunya i què poden pactar les parts per evitar conflictes.

Llegir article

Pot un copropietari vendre la seva part indivisa d’un immoble?

La compravenda d’immobles no sempre implica que una única persona sigui propietària del bé. En molts casos, diverses persones comparteixen la propietat d’un habitatge, bé perquè l’han heretat conjuntament, bé perquè l’han adquirit entre diverses persones per un altre títol. Aquesta situació s’anomena copropietat o proindivís.

Però què passa si un dels copropietaris vol vendre la seva part? Pot fer-ho sense el consentiment dels demés? En aquest article expliquem les claus per entendre quins drets té cada copropietari i com actuar si es planteja aquesta situació.

El que explicarem a aquest article regeix als territoris sotmesos al dret civil comú, de manera que poden existir particularitats en aquells amb un dret civil foral o especial.

Llegir article