En termes generals, els beneficiaris en la successió hereditària poden ser-ho a títol universal, és a dir, en concepte d'hereus, o a títol particular, en concepte de legataris.
La institució del llegat suposa la transmissió de béns o drets concrets de l'herència i, com a tal, té les seves particularitats respecte a la designació d'hereu.
En aquest article analitzarem com funcionen els llegats en el dret successori català.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresEn què consisteix un llegat?
El llegat és una disposició successòria en virtut de la qual, el legatari rep del testador béns o drets concrets, podent constituir el seu objecte tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
No hi ha llegat si no hi ha voluntat expressa del testador d'atorgar-lo, la qual cosa implica que només es pugui instituir un llegat per testament, codicil o memòria testamentària.
El legatari hereta a títol particular, és a dir, sol béns i drets concrets assenyalats pel testador i lliures de deutes, enfront de l'hereu, que hereta a títol universal i respon pels deutes del causant en proporció a la quota d'herència que li correspon.
El llegat funciona com un gravamen sobre l'herència que correspon a l'hereu o un altre beneficiari (la persona gravada), obligant-lo a fer lliurament de l'objecte del llegat o a realitzar una acció a favor del legatari.
Com a conseqüència, pot tenir eficàcia real, si consisteix en la transmissió de béns o drets reals o de crèdit determinats i propis del causant, o eficàcia obligacional, si el causant imposa a la persona gravada una prestació consistent a lliurar, fer o no fer a favor del legatari.
El llegat a Catalunya està regulat en el capítol VII del Llibre quart del Codi Civil de Catalunya, dedicat a les successions.
Qui pot rebre un llegat?
La determinació del legatari pot fer-se en el moment o fer-la dependre d'esdeveniments futurs, i en aquest cas s'entén que es tracta d'un llegat subjecte a condició suspensiva.
D'aquesta manera, es pot ordenar un llegat a favor d'una persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de la defunció del causant, o determinar la persona del legatari en funció d'un esdeveniment futur i raonablement possible.
A més, la designació del legatari també es pot deixar a la decisió d'un tercer, que pot ser la persona gravada.
El llegat es pot ordenar a favor d'una persona o de diverses, entenent-se en aquest cas que són beneficiàries a parts iguals, tret que el causant expressi una altra voluntat o deixi la determinació de les quotes a un tercer o a la persona gravada.
També pot ser legatari un cohereu o hereu únic, la qual cosa es coneix com a prelegat.
Qui pot ser persona gravada per un llegat a Catalunya?
El llegat pot recaure sobre qualsevol part de l'herència, gravant així a hereus, legataris, fideïcomissaris, donataris per donació per causa de mort i qualsevol altra persona a la qual el testador hagi transmès algun benefici patrimonial per causa de la seva defunció.
El llegat pot fins i tot afectar el dret d'un tercer beneficiari, en el supòsit d'una estipulació feta amb reserva de lliure designació i canvi de beneficiari.
A més, es pot gravar a un solo hereu o a tots, afectant a cadascun en proporció a la seva respectiva quota hereditària.
De quin tipus pot ser un llegat a Catalunya?
El Codi Civil de Catalunya contempla específicament els següents tipus de llegat:
- Llegat de cosa aliena: la persona gravada amb el llegat ha d'adquirir la cosa i transmetre-la al legatari, i si no és possible, ha de pagar-li el seu just valor en diners.
- Llegat alternatiu: normalment és la pròpia persona gravada la que pot triar entre diverses coses assenyalades pel causant per a ser objecte del llegat.
- Llegat de cosa genèrica: quan només s'assenyala el gènere al qual ha de pertànyer la cosa llegada, la qual cosa faculta al legatari per a demanar la substitució de la cosa lliurada, si és defectuosa.
- Llegat de diners i altres actius financers: pot consistir en tots els diners del causant o del qual tingui dipositat en una sola entitat. Si s'assenyalen actius financers sense determinar, s'entén per tals els immediatament liquidables.
- Llegat de cosa gravada: el llegat pot recaure fins i tot sobre un ben gravat o un dret real limitat, per exemple, un bé que garanteix un deute i està gravat amb peça o hipoteca.
- Llegat d'universalitat: quan es tracta del llegat d'un conjunt unitari de béns o agregat de coses, s'entén com un llegat de cosa única.
- Llegat d'aliments o pensions periòdiques: la persona gravada haurà de pagar periòdicament la quantitat necessària per a satisfer les necessitats que hagi assenyalat el causant.
- Llegat de crèdit o d'alliberament de deute: es llega un dret de cobrament contra un tercer o bé s'allibera el legatari de l'obligació de pagar un deute.
- Llegat de constitució d'un dret real: la persona gravada ha de fer els actes necessaris per a constituir el dret llegat, fins i tot si pertany a un tercer.
- Llegat d'accions i participacions socials: el legatari tindrà dret de vot des del mateix moment de la delació, és a dir, des del moment en què sigui cridat a acceptar el llegat, malgrat que encara no se li hagi lliurat la possessió.
- Llegat d'usdefruit universal: s'estén a tots els béns de l'herència, tret que el causant hagi manifestat una altra voluntat. Ha de respectar el dret a la legítima dels hereus forçosos.
- Llegat d'usdefruit successiu: per al cas que l'usdefruit preexistent s'extingeixi en vida del legatari.
- Llegat de part alíquota: atribueix al legatari un dret a l'adjudicació de béns de l'herència pel valor corresponent a la part alíquota.
Quan es fa efectiu el llegat?
El legatari no es converteix en propietari dels béns llegats fins que accepta el llegat.
Per a això, primer ha de ser cridat a la successió i han de complir-se les condicions que el causant hagi imposat perquè el llegat sigui eficaç:
- Si es tracta d'una condició suspensiva, el llegat no és eficaç fins que no es compleixi. Si el legatari mor abans, els seus hereus no adquireixen cap dret.
- En cas que es tracti d'un terme suspensiu, el llegat serà eficaç a partir de que es compleixi el terme.
- Si es tracta d'una condició resolutòria, el llegat serà eficaç des de l'inici i mentre no es compleixi la condició. Si el legatari mor abans que això ocorri, el seu dret es transmet als seus hereus.
La delació es produeix en el moment en què el llegat es fa eficaç segons les normes esmentades, independentment que el legatari accepti o repudiï el llegat. Els efectes de la delació impliquen que el legatari adquireixi de ple dret la propietat de la cosa objecte de llegat, si es tracta d'un llegat d'eficàcia real, o es converteixi en creditor de la persona gravada, si es tracta d'un llegat obligacional.
En què consisteixen l'acceptació i la repudiació del llegat?
Quan es produeix la delació, el llegat es fa eficaç, però no assorteix plens efectes fins a la seva acceptació. En conseqüència, el legatari consolida la seva adquisició en virtut de l'acceptació. No obstant això, si repudia el llegat, s'entén que mai s'ha produït la delació al seu favor, és a dir, que mai s'ha fet eficaç, i l'objecte del llegat es reabsorbeix llavors per l'herència o el patrimoni de la persona gravada.
Com a excepció, si el causant havia previst una substitució vulgar o existeix dret d'acréixer, el dret al llegat es transmetrà a qui correspongui en cada cas.
L'acceptació només pot produir-se quan el legatari coneix que existeix una delació al seu favor, i no pot ser parcial, ha de ser total. No obstant això, el legatari afavorit per dos llegats sí que pot acceptar un i repudiar un altre, tret que el segon sigui onerós o el causant hagi disposat alguna cosa en contra.
Una vegada produïda la delació, si el legatari mor abans d'acceptar o repudiar el llegat, el seu dret es transmet als seus hereus, tret que s'estableixi el contrari o es tracti d'un llegat de caràcter personalíssim, com l'usdefruit, renda, pensió vitalícia o un altre similar.
El beneficiari com a hereu i legatari alhora pot rebutjar l'herència i acceptar el llegat o viceversa.
Si el legatari no es pronuncia acceptant o repudiant, els interessats en la seva repudiació poden exercir el dret a demanar al jutge que assenyali un termini no superior a 2 mesos en què el legatari ha de decidir, i si no ho fa, s'entendrà que repudia.
L'acceptació i repudiació són irrevocables.
Què passa si la persona gravada no lliura el llegat?
Perquè el legatari pugui prendre possessió de la cosa llegada, aquesta li ha de ser lliurada per la persona gravada. Si el lliurament no es produeix, el legatari pot exercitar una acció per a reclamar el compliment d'aquesta obligació.
No obstant això, hi ha casos en els quals el legatari pot prendre possessió directament de la cosa llegada:
- Si el causant ho va autoritzar així expressament.
- Si es tracta d'un llegat d'usdefruit universal.
- Si tota l'herència s'ha distribuït en llegats i per tant no hi ha hereu sobre el qual recaigui l'obligació de transmetre el llegat, la qual cosa ocorre quan la successió es produeix d'acord amb el dret de Tortosa.
- Si es tracta d'un prellegat: quan el cohereu o l'hereu únic és afavorit amb algun llegat. En aquest cas, l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu.
L'acte del lliurament pot consistir també en el compliment de l'obligació imposada a la persona gravada a favor del legatari, si es tracta d'un llegat obligacional.
La cosa llegada es lliurarà en l'estat en què es trobi en el moment de la mort del causant. El legatari corre el risc de la pèrdua:
- En els llegats amb eficàcia real, si el bé o dret objecte del llegat es perd abans del lliurament, tret que hi hagi hagut culpa o mora de la persona gravada.
- En els llegats de cosa genèrica, des que s'especifica en una cosa concreta i es posa a la seva disposició.
- En els llegats obligacionals, des que la persona gravada li comunica la seva predisposició al compliment.
Existeix algun límit a la facultat d'ordenador llegats?
Els llegats responen a una liberalitat del causant quan ja han estat garantits els drets a la legítima dels hereus forçosos. Si els llegats són excessius i amb la seva ordenació es vulneren drets hereditaris, podran reduir-se.
Es pot produir la reducció en els següents casos:
- Si el llegat no respecta el dret dels hereus forçosos a l'anomenada quarta falcidia o quota hereditària mínima, i sempre que el causant no hagi prohibit la reducció per aquest motiu.
- Si un hereu el reclama, encara que no tingui dret a la quarta falcidia.
- Si el valor del llegat és superior al que la persona gravada obté per causa de mort, tret que aquesta decideixi complir-lo igualment.
La quarta falcidia és la porció d'un quart de l'actiu hereditari líquid a la qual tenen dret els hereus forçosos. Els llegats que es poden reduir per quarta falcidia són els llegats a càrrec de l'hereu que pretén retenir-la, inclosos els prellegats que s'hagin ordenat al seu favor. No es poden reduir per aquest concepte els llegats expressament inclosos en la quota de legítima que el causant hagi atribuït als hereus forçosos.
Per quins motius pot resultar ineficaç un llegat a Catalunya?
A més de per ser objecte de reducció per envair els drets hereditaris dels hereus forçosos, un llegat pot no arribar a transmetre's mai per haver-se extingit, perquè el causant l'hagi revocat o perquè s'hagi tornat ineficaç per altres raons.
Es pot produir la ineficàcia dels llegats en els següents suposats:
- Per reducció pels motius esmentats abans.
- Per revocació feta pel causant: la revocació feta en termes generals, tret que es faci per testament, afectarà a tots els llegats excepte als d'aliments, que requereixen revocació especial.
- Per revocació tàcita: s'entén produïda quan el causant aliena el bé objecte del llegat.
- Per extinció: quan el bé es perd, queda fora de comerç o la prestació és impossible, sempre que no mediï culpa de la persona gravada. També si el propi legatari adquireix el bé de persona diferent del causant.
- Per incompliment de la condició suspensiva o per compliment de la condició resolutòria.