El fideïcomís a Catalunya

Pel fideïcomís, una persona disposa en el seu testament una substitució hereditària per la qual la persona inicialment designada per heretar ha de mantenir i traspassar els béns a un tercer en un termini establert o quan es compleixi una determinada condició.

El fideïcomís és una figura legal de llarga tradició tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, que s’ha mantingut fins als nostres dies, encara que actualment no és tan habitual.

A continuació, veurem com està regulat el fideïcomís en el Codi Civil català.

En què consisteix el fideïcomís?

El fideïcomís és una substitució hereditària en virtut de la qual, el causant i fideïcomitent disposa que els béns passin inicialment a l’hereu fiduciari, que haurà de transmetre’ls a un ulterior hereu anomenat fideïcomissari, en el temps i forma que determini el fideïcomitent.

El fideïcomís pot ser ordenat en testament, però també en pacte successori, codicil i donació per causa de mort, i pot fer-se de forma expressa o tàcita. Si hi ha dubtes que una disposició testamentària estigui ordenant o no un fideïcomís, s’interpretarà com una simple recomanació del testador.

El Codi Civil de Catalunya regula els fideïcomisos en l’article 426-1 i següents, dins del capítol VI del llibre quart.

Els elements que intervenen en el fideïcomís són:

El fideïcomís

S’entén per fideïcomís tant la pròpia disposició testamentària com el conjunt de béns, drets i obligacions als quals afecta.

Així, es parla d’herència fideïcomissa o llegat fideïcomís.

El fideïcomitent

El fideïcomitent és el testador i propietari dels béns en primer lloc, i que disposa d’ells en forma de fideïcomís.

El fiduciari

El fiduciari és l’hereu inicial designat pel fideïcomitent, a qui s’imposa la càrrega de traspassar els béns al fideïcomissari. 

El fideïcomitent pot atribuir al fiduciari la facultat d’elegir el fideïcomissari d’entre un grup designat pel fideïcomitent, o de distribuir l’herència entre els fideïcomissaris, si són diversos.

El fideïcomissari

El fideïcomissari és el beneficiari, la persona a favor de la qual es constitueix el fideïcomís. La llei contempla la possibilitat de designar diversos fideïcomissaris que reben els béns successivament.

El fideïcomissari ha d’haver nascut o estar concebut en el moment de ser deferit el fideïcomís a favor seu.

El fideïcomissari pot ser nomenat pel fiduciari en lloc de pel fideïcomitent, si aquest ho ha decidit així.

El fideïcomissari es converteix en hereu o llegatari quan es produeix a favor seu la delació, i es converteix en fiduciari quan hi ha més fideïcomissaris successius i l’anterior fiduciari li ha traspassat el fideïcomís.

A quins béns de l’herència pot afectar el fideïcomís?

En funció dels béns de l’herència sobre els quals pot recaure el fideïcomís, aquest pot ser:

1. Fideïcomís universal, quan afecta l’herència mateixa o a la quota de l’herència transmesa a l’hereu fiduciari, en la seva totalitat. També quan recau sobre una massa de béns diferenciada genèricament que el causant hagués rebut en herència d’una altra persona.
2. Fideïcomís particular, quan té per objecte el llegat transmès al legatari (i fiduciari) o una part alíquota del mateix.

Quins tipus de fideïcomís existeixen a Catalunya?

Els fideïcomisos poden ordenar-se sota termini o sota condició:

Fideïcomís sota termini

Pel fideïcomís sota termini, l’herència o el llegat fideïcomís, o una quota dels mateixos, es transmeten al fideïcomissari en vèncer el termini fixat. 

En el fideïcomís a termini, el fideïcomissari que viu o ha estat concebut quan el fideïcomís es transmet al fiduciari adquireix el seu dret al fideïcomís encara que mori abans de transmetre’s l’herència o el llegat fideïcomissos a favor seu, i els béns del fideïcomís formaran part de l’herència que ell mateix deixarà en morir.

Això significa que l’herència o llegat fideïcomissos s’entén que pertanyen al fideïcomissari i es transmeten als seus propis hereus encara que ell mori abans que es transmetin efectivament al seu patrimoni.

No obstant això, el testador pot excloure aquesta transmissibilitat.

Fideïcomís sota condició

Pel fideïcomís sota condició, es transmeten els béns al fideïcomissari quan es compleix la condició ordenada pel fideïcomitent. Es consideren fideïcomisos condicionals aquells ordenats per després de la mort del fiduciari, llevat que el fideïcomitent manifesti una altra voluntat.

En el fideïcomís condicional, si el fideïcomissari mor abans que es compleixi la condició, encara que sobrevisqui al testador o fideïcomitent, no adquireix cap dret al fideïcomís.

No obstant això, el testador o fideïcomitent pot disposar el contrari, en aquest cas s’entén que ha ordenat una substitució vulgar a favor dels hereus del fideïcomissari.

Les condicions imposades poden revestir diferents formes, i el Codi Civil de Catalunya estableix els requisits que cal complir en cada cas.

Què passa si el fiduciari o el fideïcomissari no arriben a rebre el fideïcomís?

Pot donar-se el cas que alguna de les persones designades com a fiduciària o fideïcomissària no arribi a rebre el fideïcomís perquè no pugui o perquè no vulgui. En aquest cas, opera el mecanisme de la substitució vulgar. 

La substitució vulgar suposa el nomenament d’altres persones, en concepte d’hereves o legatàries, que substituiran les inicialment designades en el supòsit que no puguin o no vulguin acceptar l’herència o el llegat.

En el fideïcomís, està prevista la substitució vulgar en els següents casos:

• Substitució vulgar en fideïcomís, quan el testador ho disposa així per al cas que el fideïcomissari no arribi a ser-ho efectivament.
• Substitució vulgar implícita, per la qual opera la substitució vulgar en primer lloc si el fiduciari no arriba a ser hereu o legatari, i, a falta de substitució vulgar, el fideïcomissari passa a ocupar el lloc del fiduciari si existeix un fideïcomissari posterior. Si no existeix, passa a ser hereu o legatari sense més (sense ulteriors transmissions).

Quantes transmissions fideïcomissàries es poden ordenar?

No existeix límit de crides successives en el fideïcomís, sempre que tots els fideïcomissaris siguin persones vives en el moment de la mort del fideïcomitent.

Només existeix una limitació temporal de 30 anys per al fideïcomís si el fideïcomissari és persona jurídica. 

El fideïcomitent pot nomenar fideïcomissaris a persones que encara no han nascut en el moment de la mort d’aquell, però en aquest cas, només pot arribar a ser efectiva una crida.

En els fideïcomisos familiars, en què els fideïcomissaris són membres d’una mateixa família (descendents, germans o nebots del testador), el fideïcomitent pot, a més, cridar successivament al fideïcomís a persones que no passin de la segona generació, sense limitació en el nombre de crides.

Si existeix pluralitat de crides, el fideïcomís es transmet novament cada vegada, en el temps o cas previst pel testador, a favor del següent fideïcomissari que correspongui segons l’ordre de crida.

L’últim fideïcomissari rep el fideïcomís lliure, sense obligació de més transmissions.

Quan hi ha crides successives, també es transmet el fideïcomís al següent fideïcomissari quan el que correspon no arriba a fer-ho seu per qualsevol causa. En aquest cas, cal tenir en compte també les substitucions vulgars que, a més, hagi pogut ordenar el fideïcomitent o testador, que s’aplicaran quan correspongui.

Quines obligacions té el fiduciari respecte als béns del fideïcomís?

Com hem vist, el fiduciari té l’obligació de traspassar els béns de l’herència o llegat al fideïcomissari, i per això, la llei li imposa algunes obligacions mentre això no succeeix:

• Prendre inventari dels béns, la qual cosa farà a càrrec de la pròpia herència o llegat. L’inventari s’ha de formalitzar notarialment o judicialment, fent constar el valor dels béns i deutes.
• Prestar garantia suficient per assegurar els béns mobles objecte del fideïcomís, tret que el fideïcomissari sigui fill o germà seu.
  Inscriure el títol successori en el registre de la propietat, inserint la clàusula fideïcomissària.
• Invertir els diners relictes sobrants en dipòsits bancaris o béns prudencialment segurs.
• Depositar els valors mobiliaris i els actius financers en un establiment legalment autoritzat.
• Conservar i administrar els béns fideïcomissos, i respondre personalment d’ells amb la diligència que empraria amb els béns propis.
• Exercir les accions que derivin del seu deure de conservació i administració.
• Cobrar i pagar els crèdits i els deutes a favor o a càrrec de l’herència fideïcomissària, i pagar les despeses ordinàries de conservació (les extraordinàries són a càrrec del fideïcomís).

Algunes d’aquestes obligacions poden ser substituïdes per la prestació d’una fiança suficient.

A més, el fiduciari respon de l’herència o el llegat fideïcomís davant el fideïcomissari, i, si és fiduciari universal, també respon dels deutes del causant d’acord amb el règim d’acceptació de l’herència a benefici d’inventari.

Quines facultats té el fiduciari respecte als béns del fideïcomís?

A canvi de les obligacions que li imposa la llei, el fiduciari té les següents facultats respecte al fideïcomís:

• Usar i gaudir els béns i els drets que la llei atribueix al propietari, encara que haurà d’incorporar al fideïcomís el que adquireixi diferent de fruits i rendes.
• Fer seus els dividends mentre duri el fideïcomís, i exercir els drets que corresponen als socis.
• Retirar les millores o incorporacions que hagi realitzat en els béns del fideïcomís, si pot fer-ho sense detriment d’aquests.
• Alterar la substància de les coses sense disminuir-ne el valor.
• Alienar i gravar els béns fideïcomissos en els casos en què ho permeti la llei o ho disposi així el fideïcomitent.

A més, tret que el causant ho hagi prohibit, el fiduciari té dret a detraure i fer seva, lliure de fideïcomís, una quarta part del patrimoni fideïcomís, que s’anomena quarta trebeliànica o quota lliure. Aquesta facultat només correspon al primer fiduciari.

Com s’extingeix el fideïcomís?

El fideïcomís s’extingeix per les següents causes:

1. Per no quedar més fideïcomissaris amb dret a fideïcomís, ni per via de substitució vulgar.
2. Si s’arriba al límit màxim de crides de fideïcomissaris, quedant sense efecte les crides posteriors.
3. Si tots els possibles fideïcomissaris renuncien al seu dret.
4. Si es compleix la condició en el fideïcomís condicional.