Com es determina el règim econòmic matrimonial en cas de cònjuges amb diferent veïnatge civil?

L'ordenament jurídic espanyol està compost per la legislació comú, d'aplicació als territoris del país que no tenen una legislació pròpia, i les diferents legislacions forals, que s'apliquen als que sí que la tenen, com Catalunya, Balears o Aragó.

La llei personal de cada cònjuge es determina primer per la seva nacionalitat i després pel seu veïnatge civil, i, a l'hora de determinar el règim econòmic matrimonial aplicable, si els cònjuges tenen diferent veïnatge civil, pot existir un conflicte de normes, que es resol aplicant els criteris que estableix el Codi Civil.

Quin règim econòmic matrimonial ha de regir les relacions entre cònjuges amb diferent veïnatge civil?

El Codi Civil estableix diferents règims econòmics matrimonials, pels quals es regularan les relacions patrimonials entre els cònjuges durant el matrimoni (o fins que es canviï a un altre règim diferent). Entre aquests, el que estableix per defecte, per al cas que els cònjuges no n'hagin decidit un altre expressament, és el règim de guanys, i és el que s'aplicarà als territoris on regeix la legislació comú.

No obstant això, als territoris amb dret civil foral o propi, se'n pot establir un altre de diferent, com és el cas de Catalunya, on el règim aplicable per defecte és el règim de separació de béns.

En cas que els cònjuges tinguin diferent veïnatge civil, i per tant, els sigui aplicable diferent legislació, caldrà atendre al que estableixi l'article 9 del Codi Civil, que indica els criteris a tenir en compte en cas de conflicte normatiu.

Quins criteris estableix el Codi Civil per decidir el règim econòmic quan hi ha diferent veïnatge civil?

Si, per exemple, un cònjuge té veïnatge civil a Madrid, on s'aplica el dret civil comú, i l'altre, a Catalunya, on s'aplica la legislació foral, aquesta situació no canvia automàticament com a conseqüència del matrimoni. Així ho afirma l'article 14.4 del Codi Civil, encara que permet que un dels cònjuges opti pel veïnatge civil de l'altre.

Però, si es mantenen els veïnatges civils diferents, i no existeix, per tant, un veïnatge civil comú, l'article 9.2 estableix que els efectes del matrimoni es regiran per la llei que resulti per aplicació dels següents criteris:

1. En primer lloc, s'aplica la llei personal comú d'ambdós cònjuges en el moment de contraure'l, que en aquest cas no procedeix, ja que tenen diferent veïnatge civil.
2. En defecte de l'anterior, s'aplica la llei escollida pels cònjuges d'entre la llei personal de qualsevol d'ells o la de la residència habitual d'un o altre, la qual cosa hauran de fer mitjançant document autèntic atorgat abans de la celebració del matrimoni.
   1. Normalment, aquest pacte es formalitza mitjançant capítols matrimonials en escriptura pública davant de notari, en els quals podran decidir el règim econòmic matrimonial aplicable al seu matrimoni.
3. Si no existeix pacte exprés, s'aplicarà la llei corresponent a la residència habitual comuna immediatament posterior a la celebració del matrimoni.
4. Finalment, i en defecte de les anteriors, s'aplicarà la llei del lloc de celebració del matrimoni.

Així, si els cònjuges no trien una llei aplicable determinada ni pacten expressament un règim econòmic matrimonial, es decidirà el que resulti per defecte segons la llei aplicable en funció dels criteris esmentats.

Els capítols matrimonials es poden atorgar tant abans del matrimoni com en qualsevol moment durant aquest, en aquest cas per canviar a un altre règim econòmic diferent, i és l'opció més segura per evitar sorpreses en cas que els cònjuges tinguin diferent veïnatge civil.