Regulació del règim econòmic matrimonial a Catalunya

El règim econòmic matrimonial és el sistema de normes que regula les relacions econòmiques dels cònjuges entre ells i amb tercers.

Catalunya té la seva pròpia regulació en la matèria i, tot i que en essència és similar a la que estableix la legislació civil comuna, també contempla alguns règims econòmics propis, com veurem a continuació.

Quin règim econòmic matrimonial s’aplica a Catalunya?

A Catalunya, les relacions econòmiques entre els cònjuges es regulen a l’article 231-10 i següents del llibre II del Codi civil de Catalunya, i els diferents règims econòmics matrimonials, a l’article 232-1 i següents.

D’acord amb aquesta regulació, el règim econòmic matrimonial aplicable serà aquell que s’hagi establert en capítols matrimonials, és a dir, el que decideixin els cònjuges lliurement i formalitzin en escriptura pública de capítols matrimonials.

Si no existeix cap pacte al respecte, o en cas de nul·litat dels capítols matrimonials, s’aplicarà el règim econòmic de separació de béns, al contrari del que passa en dret civil comú, on el règim que s’aplica per defecte és el de guanys.

Els capítols matrimonials es poden atorgar tant abans com després de la celebració del matrimoni, i també es poden celebrar en qualsevol moment en què els cònjuges desitgin sotmetre les seves relacions a un règim econòmic diferent. Perquè puguin produir efectes davant de tercers, cal que s’inscriguin al Registre Civil.

Quins són els principals règims econòmics matrimonials a Catalunya?

A Catalunya existeix més varietat de règims econòmics matrimonials que en el dret civil comú, si bé els principals règims coincideixen amb els que hi ha en aquest últim, amb algunes diferències concretes.

Aquests règims econòmics matrimonials són:

Règim de separació de béns

Com hem vist, aquest és el règim prioritari, atès que s’aplica per defecte al territori català si els cònjuges no n’han pactat cap altre.

Està regulat als articles 232-1 i següents i equival gairebé en la seva totalitat al règim de separació de béns del dret civil comú, essent la principal diferència que la legislació catalana preveu una compensació entre cònjuges per raó de treball, com a forma de recompensar el temps que un d’ells hagi dedicat a la feina domèstica i a la cura de la família.

D’acord amb el règim de separació, els cònjuges són titulars exclusius de tots els seus béns, la qual cosa inclou els que tenien abans de la celebració del matrimoni (o de l’inici del règim) i els que adquireixin posteriorment per qualsevol títol. En els casos de titularitat dubtosa, s’apliquen les presumpcions que estableix el Codi civil de Catalunya.

Per tant, correspon al cònjuge titular la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició de tots els seus béns.

Règim de comunitat de béns

El règim de comunitat de béns és l’equivalent al règim de guanys que s’aplica per defecte en el dret civil comú, i està regulat als articles 232-30 i següents.

En el règim de comunitat de béns, els béns privatius de cada cònjuge coexisteixen amb els béns comuns que pertanyen a la comunitat:

• Són béns privatius els que ja tenien aquest caràcter abans del matrimoni (o des de l’inici de l’aplicació del règim), els que cada cònjuge adquireixi per donació o herència posteriorment, els obtinguts per substitució d’altres béns privatius, els béns d’ús personal de valor ordinari i els destinats a exercir la professió.
• Són béns comuns els guanys obtinguts per tots dos, els fruits i rendes de tots els béns, els béns als quals els cònjuges atribueixin el caràcter de comú i els que s’obtenen per substitució d’altres béns comuns.

Els cònjuges s’encarreguen de l’administració i disposició dels béns comuns de manera conjunta, tot i que també són vàlids els actes que un d’ells dugui a terme amb el consentiment de l’altre.

Al finalitzar el règim econòmic, caldrà fer la liquidació dels béns i repartir-los entre els cònjuges segons les normes esmentades, tenint en compte que els béns comuns es divideixen a parts iguals.

Règim de participació en els guanys

Tot i que els règims més habituals són els dos anteriors, entre els règims principals també s’hi contempla el règim de participació en els guanys, equivalent al règim de participació del dret civil comú.

Està regulat als articles 232-13 i següents i, d’acord amb aquest règim, cada cònjuge és propietari exclusiu dels béns que tenia abans del matrimoni (o de l’inici del règim) i dels que adquireixi després, però, en acabar el règim econòmic, participarà en l’increment patrimonial que hagi obtingut l’altre cònjuge en la mesura que s’hagi establert.

Per poder calcular aquest increment patrimonial, cada cònjuge ha de presentar al principi un inventari del seu patrimoni inicial.

Mentre duri el règim econòmic, correspon a cada cònjuge el gaudi, l’administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb l’obligació d’informar degudament l’altre de la gestió patrimonial.

Quins règims econòmics són específics de la legislació catalana?

A més dels principals règims econòmics existents a Catalunya i que, com hem vist, coincideixen amb els establerts en el dret civil comú, la legislació catalana també preveu altres règims especials adaptats a les particularitats del territori i que no tenen un equivalent en la legislació general.

Règim d’associació a compres i millores

Aquest règim, que ha de ser pactat expressament pels cònjuges, és propi del Camp de Tarragona i altres comarques, i està regulat als articles 232-25 i següents del Codi civil de Catalunya.

Es basa en la possibilitat que tots dos cònjuges s’associïn a les compres i millores que faci l’altre durant el temps de vigència: Les compres són les adquisicions oneroses o els guanys de la professió o el treball. Les millores són els increments de valor de qualsevol bé que es deguin a despeses útils i a l’alliberament de càrregues i gravàmens.

Règim d’agermanament o pacte de meitat per meitat

Aquest règim, propi del dret de Tortosa, també ha de ser pactat expressament, i està regulat a l’article 232-28.

D’acord amb aquest règim, els cònjuges formen una comunitat de béns amb absolutament tots els seus béns, tant els que tinguin abans del matrimoni o de l’inici del règim com els que adquireixin després per qualsevol títol, i, en acabar la seva vigència, tot es divideix per meitats.

Règim de convinença o mitja guadanyeria

Finalment, el règim de convinença o mitja guadanyeria, propi de la Vall d’Aran, també ha de ser pactat expressament pels cònjuges perquè resulti aplicable.

Es regula a l’article 232-29 i és aplicable fins i tot fora del matrimoni en relacions entre pares i fills, entre germans o fins i tot entre persones no emparentades.

En virtut d’aquest règim, els cònjuges aporten totes les seves guanys presents i futures a una comunitat, i es reparteixen de manera igual els costos que generi el mateix règim i els del govern de la casa.

Quan acaba la seva vigència, es divideixen per meitats els guanys i els increments de patrimoni del matrimoni.