Quan i com es pot canviar de veïnatge civil a Catalunya?

A Espanya conviuen diferents legislacions civils, entre elles la legislació comuna, aplicable a la majoria de les comunitats autònomes quan no existeix dret propi, i la legislació foral o especial, que s'aplica a les comunitats que sí que en tenen.

La subjecció a una o altra normativa depèn del veïnatge civil, però aquesta circumstància no és inamovible des del naixement, sinó que pot variar, sempre que es compleixin determinats requisits.

Per a què serveix el veïnatge civil?

El veïnatge civil és el que determina la llei personal aplicable a cada persona, és a dir, el conjunt de drets i deures inherents a la personalitat, com ho són els relatius a la capacitat, l'estat civil, l'estatut jurídic de la família o els drets hereditaris.

La llei personal regeix així el començament i extinció de la personalitat, i tots els drets lligats indissolublement a aquesta.

Això té repercussions en matèries com el matrimoni, els drets i deures que se'n deriven, els seus efectes econòmics i personals, o la quota hereditària legítima que correspon als fills i a altres parents.

Però aquests drets no són iguals a tot el territori nacional, sinó que poden variar d'unes comunitats a altres, ja que algunes tenen la seva pròpia legislació foral.

Per tant, definir el veïnatge civil és fonamental per saber a quina legislació civil està subjecta cada persona, i així ho estableix l'article 14.1 del Codi Civil, en virtut del qual, "la subjecció al dret civil comú o a l'especial o foral es determina pel veïnatge civil".

Quan es té el veïnatge civil català?

L'adquisició del veïnatge civil es produeix en la forma prevista a les normes estatals d'aplicació general; concretament, a l'article 14 del Codi Civil, d'acord amb el qual una persona tindrà veïnatge civil català en els casos següents:

• Quan els seus pares, naturals o adoptius, tinguin veïnatge civil català.
• Si els pares tenen diferent veïnatge civil, quan tingui veïnatge civil català aquell dels dos respecte del qual s'hagi determinat abans la filiació.
• En defecte de les opcions anteriors, quan la persona hagi nascut a Catalunya.

Si no són d'aplicació cap d'aquests criteris, la persona en qüestió tindrà veïnatge civil de dret comú, i per tant se li aplicaran les normes del Codi Civil i altra legislació civil comuna.

No obstant això, els pares, o el progenitor que exerceixi en exclusiva la pàtria potestat, si es dona el cas, podran atribuir al fill el veïnatge civil de qualsevol d'ells en el termini de 6 mesos des del naixement o l'adopció.

Més enllà del moment del naixement o de l'adopció, també es pot haver adquirit el veïnatge civil en els casos següents:

• Quan el major de 14 anys, i fins que transcorri un any des de la seva emancipació, opti pel veïnatge civil català si va néixer a Catalunya o si algun dels seus pares el té.
• En cas de matrimoni, si un dels cònjuges opta pel veïnatge civil català de l'altre, la qual cosa podrà fer en qualsevol moment durant el matrimoni, sempre que no existeixi separació legal o de fet.
• Quan la persona resideixi de manera continuada a Catalunya durant 2 anys i manifesti la seva voluntat d'adquirir el veïnatge català.
• Automàticament, quan la persona resideixi de manera continuada a Catalunya durant 10 anys, sempre que no manifesti la seva voluntat en contra.
• Quan la persona estrangera adquireixi la nacionalitat espanyola i pugui optar pel veïnatge civil català segons l'article 15 del Codi Civil.

Cal tenir en compte que el veïnatge civil no és el mateix que el veïnatge administratiu, que és el que s'adquireix simplement amb l'empadronament, i del qual deriven drets i obligacions administratives del ciutadà davant del municipi. Veïnatge civil i veïnatge administratiu no han de coincidir necessàriament.

Quan es té el veïnatge civil comú a Catalunya?

De la mateixa manera, una persona que resideixi a Catalunya, o fins i tot que hagi nascut a Catalunya o s'hi hagi casat, pot obtenir el veïnatge civil comú, si, per aplicació dels criteris anteriors, resulta que li correspon aquest veïnatge o hi té dret a optar.

Així, tindrà veïnatge civil comú, a Catalunya:

• El nascut o adoptat de pares amb veïnatge civil comú, o de pare o mare amb veïnatge comú, si es va determinar abans amb ell o ella la filiació.
• En defecte de l'anterior, quan el nascut nazca en territori de legislació comuna. També quan no sigui aplicable cap altre criteri esmentat.
• Aquell que els pares del qual van optar pel seu veïnatge civil comú en els 6 mesos següents al naixement o adopció.
• El major de 14 anys que faci ús del seu dret d'opció al veïnatge civil comú.
• El cònjuge que opti pel veïnatge civil comú de l'altre cònjuge.
• Qui manifesti expressament el seu desig de mantenir el seu veïnatge civil comú encara que resideixi de manera continuada a Catalunya durant 10 anys.
• L'estranger que adquireixi la nacionalitat espanyola i pugui optar pel veïnatge civil comú segons l'article 15 del Codi Civil.

Com es pot canviar el veïnatge civil a Catalunya?

Els tràmits per canviar de veïnatge civil a Catalunya són els mateixos que a la resta d'Espanya, ja que es regeixen per la legislació estatal d'aplicació general.

Concretament, l'article 68.3 de la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, estableix que les declaracions de voluntat relatives al veïnatge, es podran realitzar davant l'encarregat del Registre Civil, el notari o el funcionari diplomàtic o consular que estigui a càrrec del Registre Civil, segons el cas.

Per realitzar el canvi, caldrà acudir al Registre Civil o la notaria i aportar els documents que acreditin la identitat i el compliment del requisit aplicable al supòsit en qüestió. En línies generals, caldrà presentar:

• El document d'identitat (DNI) del sol·licitant (original i còpia).
• Un certificat literal de naixement.
• Si es pretén adquirir el veïnatge per temps de residència continuada, caldrà aportar el certificat d'empadronament.
• Si es vol optar pel veïnatge civil del cònjuge, caldrà aportar el certificat literal de naixement d'aquest i el certificat literal de matrimoni.
• Si es basa en el veïnatge dels pares, el llibre de família. També si són els pares els que volen canviar el veïnatge dels fills.