La privació de la potestat parental en el dret civil de Catalunya

La potestat parental és un dret-deure que correspon als progenitors respecte dels seus fills menors no emancipats i dels fills majors d’edat amb discapacitat que necessiten un suport especial.

Es tracta d’una responsabilitat inherent a la relació entre pares i fills i que s’atribueix als progenitors pel sol fet de ser-ho, però aquests poden ser-ne privats si concorren determinades causes greus previstes en la llei.

En què consisteix la privació de la potestat parental?

Per entendre què implica la privació de la potestat parental, cal tenir en compte la diferència entre la titularitat d’aquest dret-deure i l'exercici del mateix.

La titularitat de la potestat parental correspon conjuntament a tots dos progenitors, i, en principi, també n’és conjunt l'exercici. No obstant això, tots dos progenitors, de comú acord, o bé l’autoritat judicial, per raons justificades, poden decidir que la potestat parental sigui exercida exclusivament per un d’ells.

Així ho preveu en la legislació catalana en casos d'impossibilitat, absència o incapacitat d’un dels progenitors, i l'exercici exclusiu de la potestat parental per l’altre no implica la pèrdua de la seva titularitat per a qui no l’exerceix. Per aquest motiu, la llei estableix que continua essent necessari el consentiment de tots dos per decidir sobre determinades qüestions d’especial transcendència, com ara el tipus d’ensenyança dels fills, els canvis de residència que comportin allunyar al fill del seu entorn habitual o els actes d’administració extraordinària dels seus béns.

Ara bé, en alguns casos en què concorren circumstàncies greus, un o tots dos progenitors poden ser privats inclús de la titularitat de la potestat parental, i, en conseqüència, també del seu exercici, sempre per garantir el benestar del menor.

Per tant, l’atribució de l’exercici de la potestat parental a un sol progenitor és una decisió destinada a millorar-ne la operativitat d’aquella, mentre que la privació de la potestat parental és una mesura excepcional orientada a protegir als fills.

Quines causes poden provocar la privació de la potestat parental a Catalunya?

L'article 236-6 del Códi Civil de Catalunya contempla la possibilitat de privar a un progenitor de la titularitat de la potestat parental en els casos següents:

Incompliment greu o reiterat dels deures paternofilials

La principal causa per la qual el progenitor serà privat de la titularitat de la potestat parental és l’incompliment dels seus deures com pare o mare.

Aquest incompliment ha de ser greu i reiterat, no puntual, i suposar una desatenció del fill en els deures inherents a la potestat parental, com ara:

• Vestir i alimentar als fills.
• Proporcionar-los un lloc adequat on viure.
• Tenir-ne cura i mantenir-los en la seva companyia.
• Educar-los i procurar-los una formació integral.
• Administrar els seus béns i representar-los legalment.

Aquest 'incompliment pot derivar, per exemple, d’una addicció greu a l’alcohol o a les drogues que impedeixi al progenitor atendre adequadament els fills, o fins i tot d’una malaltia mental que el faci completament incapaç de cuidar-los.També pot derivar d’una condemna penal per delictes que demostrin que el progenitor constitueix un perill o un mal exemple per als fills.

El mateix article 236-6,en el seu apartat 1, estableix que existeix un incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractament físic o psíquic per part del seu progenitor, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista.

Desemparament

El desemparament del menor no sempre és causa de privació de la potestat parental, però pot donar-hi lloc si els progenitors, sense un motiu justificat, no manifesten interès per el menor o incompleixen el règim de relacions personals durant un període de 6 mesos.

En altres casos, el desemparament pot provocar la suspensió de l'exercici de la potestat parental a instàncies de l’Administració, però no la privació de la titularitat acordada per decisió judicial.

S’entén per desemparament la situació provocada per l’ exercici inadequat dels deures de protecció establerts legalment establerts per la guarda dels menors, de manera que aquests queden privats de l’assistència moral o material necessària. Si aquesta conducta és crònica o negligent, i no està justificada, pot derivar en la privació de la potestat parental.

Existeix desemparament, per exemple, quan es manifesta un absentisme escolar greu i reiterat no justificat, o quan manca l’atenció mèdica necessària per els infants, o quan es descuida la seva alimentació, vestimenta o higiene.

Com es determina la privació de la potestat parental?

La privació de la potestat parental només pot decretar-se mitjançant sentència ferme en un procediment civil o penal, tot i que també es pot acordar la suspensió cautelar de l'exercici de la potestat parental mentre la sentència no sigui ferme.

Estan legitimats per sol·licitar la privació de la potestat parental els mateixos fills, l’altre progenitor (encara que no tingui l’exercici de la potestat parental), els altres parents dels fills fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat, i el Ministeri Fiscal.

Si la causa és el desemparament, també està legitimada l’entitat pública competent

A més, en la mateixa demanda per la privació de la potestat parental es podrà sol·licitar simultàniament la constitució de la tutela ordinària, per la qual cosa es donarà audiència prèvia a les persones legalment obligades a promoure’n la seva constitució.

Durant el procediment civil, que es tramitarà pels tràmits del judici verbal, s’hauran d’aportar proves de l'incompliment greu dels deures, i serà escoltat el mateix fill, si té més de 12 anys o, si no els té, presenta prou maduresa.

També es pot decretar la privació de la potestat parental com a resultat d’un procediment penal en el què el progenitor sigui condemnat i se li imposi com a pena accessòria la privació de la potestat parental, per exemple, en procediments per violència de gènere o domèstica.

Quins són els efectes de la privació de la potestat parental?

Com a resultat de la sentència judicial en la que es determini la privació de la potestat parental, el progenitor privat d’ella perdrà els seus drets respecte dels fills, i no podrà prendre decisions sobre la seva educació, salut, domicili o cura, ni sobre l’administració dels seus béns. Tampoc no els podrà representar legalment.

Tanmateix, la privació de la pàtria potestat no allibera al progenitor dels seus deures, y aquest haurà de continuar complint l’obligació de prestar aliments, és a dir, de contribuir a sufragar les despeses de manutenció, vestit i habitatge dels fills, així com les d’educació o despeses mèdiques.

Pel que fa a la relació personal amb els fills, el jutge podrà decidir que es mantingui d’alguna manera si això és beneficiós per aquests.

No obstant això, no se mantindrà el dret a relacionar-se amb els fills dels progenitors que hagin comès actes de violència familiar o masclista, o que estiguin immersos en un procés penal o empresonats per haver atemptat contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la indemnitat sexual dels fills o de l’altre progenitor.

Es pot recuperar la potestat parental?

La privació de la potestat parental no és necessàriament definitiva, sinó una situació susceptible de revisió si canvien les circumstàncies.

Serà igualment l’autoritat judicial qui decideixi la recuperació de la potestat parental si l'interès dels fills així ho aconsella, i sempre que hagi desaparegut la causa que en va motivar la seva privació.

El jutge podrà decidir la recuperació únicament de la titularitat del dret únicament o també del seu exercici, si escau.

No obstant això, no serà possible recuperar la potestat parental si els fills han estat adoptats per una altra persona, llevat que aquesta no sigui el cònjuge o la parella estable del progenitor, ja que l’adopció és una causa d’extinció de la potestat parental.