La pensió d’aliments en el Codi Civil de Catalunya

El dret civil català, igual que el dret civil comú, preveu formes d’assistència entre parents per garantir, en la mesura del possible, que tots els membres de la família tinguin cobertes les necessitats vitals.

Amb aquest objectiu, s’estableix la pensió d’aliments, mitjançant la qual es quantifiquen econòmicament les necessitats de manutenció, habitatge i vestit, entre d’altres, de qui no pot fer-hi front. Aquesta figura adquireix una especial rellevància quan es tracta de cobrir les necessitats dels fills, sobretot, després d’un procés de separació, divorci o nul·litat matrimonial. 

En què consisteix la pensió d’aliments en el dret civil català?

La pensió d’aliments, d’acord amb el dret català, és una prestació destinada a cobrir tot allò que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona que té dret a ella. També comprèn les despeses per a la seva formació, si l’alimentat és menor d’edat, i per a la continuació de la seva formació, quan ja és major d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li sigui imputable i sempre que mantingui un rendiment regular.

A més, el concepte d’aliments en dret català inclou les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.

No obstant això, els germans majors d’edat i no discapacitats només tenen dret als aliments estrictament necessaris per a la vida.

Tot i que se sol parlar de pensió d’aliments per referir-se específicament a la que correspon als fills menors d’edat (i majors, en alguns casos) en cas de separació, nul·litat matrimonial o divorci, en sentit estrictament legal i tècnic, també existeix pensió d’aliments quan el beneficiari és qualsevol altre parent amb dret a aliments, d’acord amb la llei.

El dret als aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i tampoc no és susceptible de compensació amb cap altre crèdit que pugui tenir l’obligat a prestar-los respecte de l’alimentat.

Qui té l’obligació de pagar la pensió d’aliments?

El pagament dels aliments és una obligació que recau sobre els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans entre si. 

L’obligació entre els cònjuges i entre els progenitors i els fills és objecte d’una regulació específica relacionada amb les conseqüències tant del matrimoni com de la separació, la nul·litat o el divorci.

Només estan exemptes d’haver de pagar aliments a altres parents les persones amb una discapacitat reconeguda, llevat que previsiblement les seves possibilitats excedeixin les seves necessitats futures, d’acord amb el seu grau de discapacitat.

L’ordre en què es pot reclamar la prestació d’aliments als obligats a pagar-la és el següent:

• Al cònjuge.
• Als descendents, per ordre de proximitat en el grau.
• Als ascendents, igualment, dels més propers als més llunyans.
• Als germans.

Com es pot pagar la pensió d’aliments?

En termes generals, l’obligació de prestar aliments s’ha de complir en diners i per mensualitats avançades, tot i que l’obligat a pagar-los pot optar, en canvi, per acollir i mantenir a casa seva la persona que té dret a rebre’ls, sempre que no hi hagi una causa raonable perquè l’alimentat s’hi oposi, ni que la convivència sigui inviable.

Hi ha normes particulars per al cas que diversos obligats a prestar aliments vulguin acollir a l’alimentat.

En el cas de la pensió d’aliments als fills com a conseqüència d’un procés de separació, nul·litat o divorci, aquesta té caràcter pecuniari, i la sentència (o el conveni regulador, en cas que el procediment sigui de mutu acord) ha de fixar la quantitat econòmica que el progenitor que no tingui la guarda i custòdia ha de pagar als fills per aquest concepte.

Qui pot reclamar una pensió d’aliments?

La persona que no pugui fer front per si mateixa a les seves necessitats de manutenció podrà reclamar aliments als familiars que tinguin l’obligació de prestar-los.

Si aquesta persona és menor d’edat o té una incapacitat amb necessitats de suport, ho haurà de fer el seu representant o l’entitat pública o privada que l’aculli, llevat que la causa de la necessitat sigui imputable al reclamant.

Què es pot reclamar en concepte d’aliments?

La quantia de la pensió d’aliments que es pot reclamar es determinarà tenint en compte les necessitats de l’alimentat i els mitjans econòmics i les possibilitats de l’alimentant, i s’actualitzarà d’acord amb les variacions de l’índex de preus al consum (IPC) o d’un índex similar, tot i que es podran establir altres bases complementàries d’actualització.

L’alimentat ha de comunicar, tan aviat com es produeixin, els canvis en les seves circumstàncies quan suposin un augment o una reducció de les seves necessitats.

No obstant això, no es poden reclamar els aliments anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial, sinó únicament els futurs. En el cas dels fills menors d’edat, sí que es podran sol·licitar també els anteriors fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a l’alimentant.

Què passa si un tercer paga els aliments?

Si, per manca de pagament del responsable de prestar aliments, els presta una entitat pública o privada o qualsevol altra persona, aquesta podrà repetir contra el responsable o els seus hereus les pensions de l’any en curs i de l’anterior, amb els interessos legals corresponents, llevat que consti que els va donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.

Per exercir l’acció de repetició, es podrà subrogar en els drets que tingui l’alimentat davant de l’alimentant.

Quan s’extingeix l’obligació de pagar aliments?

L’obligació de prestar aliments s’extingeix quan es produeixen les causes següents: 

• Quan moren l’alimentat o l’alimentant.
• Quan es produeix el divorci o la declaració de nul·litat del matrimoni (en el cas d’aliments entre cònjuges).
• Quan es redueixen les rendes i el patrimoni de l’obligat fins al punt de fer impossible el compliment de l’obligació sense desatendre les seves pròpies necessitats i les de les persones amb un dret preferent d’aliments.
• Quan milloren les condicions de vida de l’alimentat fins al punt de fer innecessària la prestació.
• Quan l’alimentat incorre en alguna causa de desheretament, sigui o no legitimari, llevat que consti el perdó de l’alimentant o hi hagi reconciliació.
• Quan l’alimentat sigui el progenitor i sigui privat de la potestat parental.

Quines particularitats hi ha en el cas de la pensió d’aliments als fills després d’una separació, nul·litat o divorci?

La pensió d’aliments per als fills adquireix una especial importància en cas de separació, nul·litat o divorci, ja que deriva de la potestat parental i està destinada a cobrir les necessitats del fill amb un abast més ampli que en el cas de la resta de parents, a més de compensar, a càrrec del progenitor no custodi, la despesa que realitza el progenitor que es fa càrrec dels fills en el dia a dia.

D’altra banda, l’obligació de pagar una pensió als fills en aquests casos rep una protecció reforçada i no cal acreditar la necessitat del fill, ja que aquesta es presumeix.

La pensió d’aliments en cas de separació, nul·litat o divorci es pot fixar pels progenitors en el corresponent conveni regulador, si el procediment es tramita de mutu acord (tot i que ha

de ser aprovat pel jutge) o bé pot ser el jutge qui determini en la sentència la quantia de la pensió que consideri adequada, si es tracta d’un procediment contenciós o els progenitors no es posen d’acord en aquest punt.

Es fixarà una pensió d’aliments a favor dels fills menors d’edat sotmesos a la potestat parental i dels fills majors d’edat amb discapacitat i necessitats de mesures de suport, i també es podrà establir a favor dels fills majors d’edat o emancipats que convisquin amb els progenitors i no disposin d’ingressos propis fins que els obtinguin o estiguin en disposició de tenir-los (i sempre que es compleixin les condicions generals per tenir dret als aliments).

D’acord amb l’article 233-10.3 del Codi Civil de Catalunya, el sistema de guarda i custòdia escollit pels cònjuges o, si no n’hi ha, per l’autoritat judicial, no afecta l’obligació dels progenitors de prestar aliments als fills, però sí que es té en compte per ponderar les despeses que poden correspondre a cada progenitor, valorant el temps que els fills passen en companyia de l’altre.

La pensió d’aliments ha de contemplar les necessitats ordinàries i les extraordinàries, i indicar la periodicitat del pagament, la modalitat del pagament, els criteris d’actualització de la quantia i, si està previst, també les garanties del pagament.

Existeix una pensió d’aliments a favor de l’excònjuge en cas de ruptura matrimonial?

Convé puntualitzar que la pensió d’aliments en cas de separació, nul·litat o divorci només és procedent respecte dels fills, no a favor de l’excònjuge, tot i que erròniament de vegades s’anomenen ambdues coses amb el mateix nom.

A favor de l’excònjuge, el que pot correspondre, si escau, és una pensió o prestació compensatòria, no d’aliments, ja que l’obligació de prestar aliments existeix entre cònjuges mentre es manté el vincle matrimonial, però no entre excònjuges, quan aquest s’extingeix.