Exercici de la pàtria potestat o potestat parental en cas de separació o divorci a Catalunya

La legislació catalana en matèria de divorci aposta obertament pel repartiment equitatiu de les responsabilitats parentals, llevat que existeixin raons justificades per optar per un sistema diferent o els excònjuges ho decideixin així de mutu acord.

Una de les conseqüències de la responsabilitat dels progenitors és l'exercici de la potestat parental o pàtria potestat, que pot atribuir-se a ambdós progenitors conjuntament, a un de manera exclusiva o distribuir-se per funcions determinades entre els dos, com veurem en aquest article.

Com afecten la separació o el divorci l'exercici de la potestat parental a Catalunya?

La titularitat de la potestat parental, que és com es denomina la pàtria potestat a Catalunya, correspon de manera natural a ambdós progenitors pel sol fet de ser-ho. Això significa que els dos, per igual, són els titulars dels drets i deures que componen la potestat parental, i que impliquen haver de tenir cura dels fills menors no emancipats, alimentar-los, vestir-los, ocupar-se de la seva formació integral, tenir cura de la seva salut, administrar els seus béns i representar-los legalment.

Però fins i tot quan es mantingui la titularitat conjunta de la potestat parental, l'exercici d'aquesta pot ser atribuït a l'un o l'altre progenitor si les circumstàncies ho aconsellen, la qual cosa suposaria que, a la pràctica, un sol d'ells pogués adoptar unilateralment les decisions que corresponen a la potestat parental, amb els límits i excepcions que estableix la llei.

En principi, la separació i el divorci (com la nul·litat matrimonial o la separació d'una parella de fet) no alteren l'exercici de la potestat parental, que, com a regla general, també és conjunt, però les circumstàncies després de la separació poden fer difícil portar aquest exercici conjunt a la pràctica.

Per resoldre aquesta situació, l'article 236-11 del Codi Civil de Catalunya preveu que els progenitors que visquin separats (per separació, divorci o nul·litat o per no haver existit mai un vincle matrimonial o de fet) puguin optar per qualsevol de les solucions següents:

• Mantenir l'exercici conjunt de la potestat parental.
• Delegar l'exercici de la potestat parental a un d'ells de manera exclusiva.
• Distribuir entre ambdós les funcions pròpies de la potestat parental de manera permanent.

Com es realitza l'atribució de l'exercici de la potestat parental?

Sigui quina sigui l'opció escollida pels progenitors, d'entre les assenyalades abans, s'haurà de reflectir en l'acord corresponent.

L'acord adoptat, així com el pla de parentalitat on es reculli, s'haurà de sotmetre a la valoració del jutge, que l'aprovarà si no és perjudicial per als fills.

D'altra banda, si l'acord pel qual es delega l'exercici de la potestat parental en un progenitor o es distribueixen les funcions no es troba incorporat a un conveni regulador aprovat judicialment, s'hauran de formalitzar en escriptura pública, i podrà revocar-se mitjançant notificació notarial en qualsevol moment. Això pot ocórrer, per exemple, quan no hi ha hagut un procés formal de separació, divorci o establiment de mesures.

Què es pot fer si no hi ha acord en la forma d'exercir la potestat parental?

Si hi ha un desacord sobre l'exercici de la potestat parental, qualsevol dels progenitors podrà acudir al jutge perquè decideixi, la qual cosa es farà en un procediment de jurisdicció voluntària regulat en l'article 86 de la Llei de la Jurisdicció Voluntària, en el qual serà escoltat el fill si té 12 o més anys, o si té la maduresa suficient per fer-ho.

El jutge competent serà el de primera instància que correspongui en raó del domicili, o el jutge que va decidir l'exercici conjunt de la potestat parental, si escau.

En aquest procediment es podrà resoldre sobre una controvèrsia en concret, atribuint el poder de decisió a un dels progenitors, o, si els desacords són freqüents, atribuint el poder de decidir durant un termini que pot arribar fins als 2 anys. També es podrà acordar la distribució de funcions entre els progenitors amb el mateix límit temporal.

Cal tenir en compte que, abans d'acudir a la via judicial, serà necessari intentar una solució extrajudicial per un mitjà adequat de solució de controvèrsies o MASC, tal com estableix la Llei Orgànica 1/2025.

D'altra banda, la llei catalana també preveu expressament la possibilitat de recórrer en qualsevol moment a la mediació per resoldre el conflicte (article 236-13 del Codi Civil de Catalunya).

Es pot canviar la manera escollida d'exercici de la potestat parental?

Encara que ambdós progenitors hagin escollit una forma d'exercir la pàtria potestat o potestat parental, i aquest acord hagi estat aprovat per l'autoritat judicial, pot ocórrer que vulguin o necessitin canviar-la per adaptar-se a noves circumstàncies.

Per exemple, si van acordar l'exercici conjunt però un dels progenitors se'n va a viure a l'estranger, fent impossible portar aquest acord a la pràctica. O si van decidir delegar l'exercici en un sol d'ells i posteriorment volen exercir la potestat parental conjuntament. També si volen que la distribució de funcions entre ambdós tingui caràcter permanent, però no ho havien establert així.

Aquests supòsits excedeixen del mer desacord puntual, per la qual cosa en aquest cas seria necessari instar un procediment de modificació de mesures definitives, d'acord amb l'article 775 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Aquest article remet al procediment del divorci de mutu acord, si els progenitors actuen sobre la base d'una decisió mútua, i al procediment del divorci contenciós, en cas contrari.

El procediment es tramitarà pels tràmits del judici verbal amb les particularitats previstes en la llei, i tindrà per objecte decidir una forma d'exercici de la potestat parental amb caràcter permanent. Serà competent per conèixer-ne el jutge que va adoptar les mesures definitives que es volen canviar o, en defecte d'això, el que correspongui per raó del domicili.

No obstant això, si es desitja un canvi provisional, perquè es prevegi que més endavant serà necessari tornar a la decisió original, se seguirà el procediment establert en l'article 773.

En qualsevol cas, també serà necessari sotmetre la qüestió prèviament a un procediment de resolució extrajudicial per un mitjà adequat de solució de controvèrsies o MASC.

Què cal tenir en compte en l'exercici exclusiu o delegat de la potestat parental?

En el cas que s'hagi decidit l'exercici exclusiu de la potestat parental per un dels progenitors, aquest podrà en principi prendre unilateralment les decisions relatives a l'educació dels fills, tractaments de salut, formació integral, lloc de residència, representació legal i administració dels béns.

Tanmateix, aquesta facultat no és il·limitada, i per a algunes qüestions, serà necessari que l'altre progenitor doni el seu consentiment exprés o tàcit, concretament per decidir sobre:

• El tipus d'ensenyament dels fills.
• Un canvi de domicili que els aparti del seu entorn habitual.
• Actes d'administració extraordinària dels béns.

S'entendrà que existeix consentiment tàcit si transcorren 30 dies des de la notificació degudament acreditada, efectuada pel progenitor que exerceix la potestat parental, sense que l'altre progenitor hagi manifestat el seu desacord.

Pel que fa als actes que entren dins de l'àmbit de la guarda i custòdia, és a dir, les petites decisions del dia a dia (vestit i alimentació, permís per sortir de casa, hora de dormir, deures i tasques, etc.), el progenitor que tingui atribuïda la custòdia podrà prendre decisions sense necessitat de demanar el consentiment de l'altre.