El pla de parentalitat a Catalunya

Com a conseqüència d’un procés de separació, nul·litat matrimonial o divorci, o d’establiment de mesures paternofilials (quan no existeix matrimoni), els progenitors han de regular els aspectes relatius a la cura dels fills i les seves responsabilitats com a pare o mare després de la separació.

El pla de parentalitat és el document on ambdues parts han de reflectir la seva proposta de mesures relatives a aquests aspectes, en la forma que estudiarem a continuació.

Què és el pla de parentalitat i quina és la seva funció?

El pla de parentalitat és un instrument jurídic previst a l’article 233-9 del Codi civil de Catalunya (llibre segon), la finalitat del qual és concretar la manera com ambdós progenitors exerciràn les responsabilitats parentals arran d’una ruptura, ja sigui per separació, divorci o nul·litat.

Es tracta d’un document que ha d’acompanyar tota demanda de mesures relatives a fills menors, tant si el procediment és de mutu acord com contenciós.

Encara que l’article no ho esmenti, també s’exigeix un pla de parentalitat quan els progenitors no estan casats i es sotmeten a un procediment judicial per a l’establiment de mesures paternofilials.

L’objectiu del pla de parentalitat, per tant, és regular les tasques que corresponen a ambdós progenitors respecte dels fills comuns i organitzar de forma responsable la cura, la guarda i l’educació dels fills, fomentant la coparentalitat i evitant futurs litigis.

Quin ha de ser el contingut del pla de parentalitat?

L’article 233-9 estableix el contingut mínim que ha de constar al pla de parentalitat, tot regulant els aspectes següents:

Lloc o llocs de residència habitual dels fills –

S’ha d’indicar clarament on residiran habitualment els fills, així com les regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.

Distribució de les tasques quotidianes

Cal detallar les tasques de què es responsabilitza cada progenitor en la vida diària dels fills: cura, desplaçaments a l’escola, activitats extraescolars, àpats, etc.

Sistema d’intercanvis en la guarda

S’ha d’indicar com es faran els canvis de guarda (lloc, horaris, responsables del trasllat) i com es repartiran els costos associats, si n’hi ha.

Règim de relació i comunicació durant els períodes sense guarda

Inclou com es mantindrà el contacte amb el progenitor que no custodi: trucades, videotrucades, visites entre setmana o caps de setmana, etc.

Estades en vacances i dies assenyalats

Estableix com s’organitzaran les vacances escolars, les festivitats, els aniversaris dels menors o dels progenitors, etc., incloent criteris alternatius si no hi ha acord.

Educació i activitats extraescolars

S’ha d’acordar el tipus d’ensenyament (públic, privat o concertat), així com les activitats formatives, esportives, culturals o de lleure en què participaran els menors.

Intercanvi d’informació entre progenitors

Ha de concretar-se com es compartiran dades rellevants sobre salut, educació i benestar, garantint l’accés mutu a aquesta informació i evitant utilitzar els fills com a intermediaris.

Preses de decisions sobre el canvi de domicili i altres qüestions rellevants

S’estableix el deure d’avís previ davant un possible canvi de residència, així com la manera d’acordar altres decisions transcendentals per al menor (salut, religió, canvis escolars, etc.).

Revisió del pla i recurs a la mediació

Tot i que no és obligatori, es recomana preveure mecanismes de revisió del pla i la possibilitat de recórrer a la mediació familiar davant conflictes o modificacions sobrevingudes.

Quan s’ha d’elaborar el pla de parentalitat?

El pla de parentalitat s’ha de presentar juntament amb la demanda de divorci o la que correspongui, sempre que hi hagi fills menors d’edat no emancipats o amb capacitat modificada judicialment que depenguin dels progenitors.

Aquesta exigència s’aplica tant en procediments de mutu acord com en procediments contenciosos, conforme a allò establert als articles 233-2, 233-8 i 233-9 del Codi civil de Catalunya:

• En el procediment de mutu acord, el pla de parentalitat ha d’integrar el conveni regulador que han de presentar conjuntament els cònjuges amb l’escrit d’inici del procediment.
• En el procediment contenciós, cada progenitor ha de presentar la seva proposta de pla de parentalitat juntament amb la demanda o la contestació, segons el cas, si bé serà el jutge qui finalment decidirà les mesures definitives tenint en compte l’interès superior del menor.
• Si es tracta d’un procediment d’establiment de mesures paternofilials en què els progenitors no estan casats, la presentació del pla de parentalitat seguirà les mateixes normes, hi hagi o no acord mutu.

Pla de parentalitat i conveni regulador són el mateix?

No, no ho són. Encara que la forma de presentació i el moment processal són els mateixos en ambdós casos, el conveni regulador té un àmbit més ampli que el pla de parentalitat, que es constitueix com una part d’aquell. A continuació s’indiquen les diferències més destacables entre ambdues figures:

Diferències pel que fa al contingut

El pla de parentalitat té per objecte regular els aspectes relatius a les relacions entre progenitors i fills, com la guarda i el règim de visites, el repartiment de responsabilitats, la manera de fer l’intercanvi al final de cada període de guarda, el tipus d’educació que rebran, etc.

Tanmateix, no s’ocupa de tots els aspectes relacionats amb els fills, ja que queden fora del pla de parentalitat altres qüestions com la pensió d’aliments als fills o la regulació de les relacions dels menors amb els avis i els germans que no convisquin amb ells (article 233-2).

El conveni regulador, per la seva banda, té com a finalitat regular la totalitat dels aspectes personals i econòmics que afecten els cònjuges en relació amb els fills (el que es concreta principalment en el pla de parentalitat) i entre ells mateixos, i preveu normes sobre altres qüestions, com pot ser l’establiment d’una prestació compensatòria d’un cònjuge a l’altre, el repartiment dels béns, la resta d’aspectes que afectin els menors, etc.

Diferències pel que fa al procediment

El pla de parentalitat, com hem apuntat, s’ha de presentar tant en el procediment de mutu acord com en el procediment contenciós, encara que en el primer cas es tractarà d’un pla conjunt, i en el segon, de dues propostes individuals.

El conveni regulador, per la seva banda, només s’ha de presentar en el procediment de mutu acord, ja que en el contenciós serà el jutge qui estableixi directament les mesures definitives basant-se en les peticions d’ambdues parts a la demanda i a la contestació de la demanda.

Diferències pel que fa a la seva procedència si no hi ha fills

També hi ha diferències en l’àmbit d’aplicació si existeixen fills en la parella o no:

• El pla de parentalitat s’ha de presentar sempre que hi hagi fills sotmesos a pàtria potestat, tant en els procediments de separació, nul·litat matrimonial o divorci com en aquells que pretenen únicament l’establiment de mesures paternofilials, per no existir matrimoni entre els progenitors.
• Si hi ha fills sotmesos a la pàtria potestat, també cal presentar el conveni regulador, encara que només en els procediments de mutu acord, ja que l’establiment dels aliments per als fills o la relació amb altres familiars es regulen al marge del pla de parentalitat.
• D’altra banda, si no hi ha fills, el conveni regulador només té cabuda en els procediments de separació, nul·litat o divorci (de mutu acord), ja que el seu contingut transcendeix el de les relacions entre progenitors i fills i aborda altres aspectes que només afecten els membres de la parella.
  • En el cas de les parelles no casades, aquests aspectes s’han de regular en procediments independents com el de divisió de la cosa comuna, o bé formalitzant en escriptura pública davant notari els acords als quals puguin arribar les parts.
  • Als territoris de dret comú, sí que s’ha de presentar un conveni regulador en els procediments d’establiment de mesures paternofilials, ja que no existeix el pla de parentalitat com a figura diferenciada, i és el conveni regulador l’instrument adequat per regular totes les mesures que afectin els fills.

Per tant, si hi ha fills sotmesos a pàtria potestat, serà necessari presentar tant el pla de parentalitat com el conveni regulador. Si no n’hi ha, només es presentarà el conveni regulador (i només si es tracta d’un procediment de mutu acord), i aquesta possibilitat només existeix per a les parelles casades, ja que les no casades han de regular les seves relacions posteriors a la ruptura mitjançant altres procediments.

Com s’elabora el pla de parentalitat?

A l’hora d’afrontar la tasca de redactar el pla de parentalitat, els progenitors poden i han de comptar amb l’ajuda de professionals experts en l’àmbit jurídic i psicosocial.

Davant els dubtes que puguin sorgir sobre la forma i el contingut d’aquest document, la propia disposició addicional novena del llibre segon del Codi civil de Catalunya preveu que el Departament de Justícia de la Generalitat difongui la informació necessària sobre el pla de parentalitat en col·laboració amb els col·legis professionals i faciliti models per a la seva elaboració adaptats a les diferents etapes de desenvolupament dels menors.

En línia amb aquesta instrucció, existeixen guies i models de pla de parentalitat proporcionats per alguns col·legis professionals, com ara la guia de recomanacions per a l’elaboració de plans de parentalitat, facilitada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Es pot modificar el pla de parentalitat?

Sí, el pla de parentalitat es pot modificar per adaptar-se a un canvi substancial en les circumstàncies dels menors o dels progenitors que faci aconsellable la modificació de les mesures adoptades.

Per fer-ho serà necessari sotmetre la modificació a l’aprovació del jutge, que resoldrà mitjançant sentència (article 233-7).

Pel que fa al procediment concret a tramitar, serà el regulat a l’article 777 de la Llei d’enjudiciament civil si s’actua de mutu acord, i l’article 770 de la mateixa llei si no hi ha acord entre els progenitors.