Regulació de la potestat parental en el dret civil de Catalunya

La potestat parental, tal i com es denomina la institució de la pàtria potestat en dret català, suposa un dret-deure dels progenitors respecte als fills menors d'edat. Encara que presenta importants similituds amb la regulació de dret comú, el Codi Civil de Catalunya regula aquesta institució de manera més minuciosa i detallada.

En aquest article veurem els aspectes més importants que cal tenir en compte sobre la potestat parental a Catalunya, com ara el seu contingut, la seva titularitat, les seves formes d'exercici o les formes d'extinció.

Què és la potestat parental segons el dret civil de Catalunya?

La potestat parental és com es denomina en el Codi Civil de Catalunya la pàtria potestat, que és la potestat exercida pels progenitors en benefici dels seus fills no emancipats, i que té per objecte vetllar per la preservació de la seva integritat física i moral, el seu benestar, la seva educació i formació, així com l'administració dels seus béns i la representació legal del menor.

En dret català existeix una exhaustiva regulació d'aquesta responsabilitat, que es configura com una delegació en els pares de la funció social que l'Estat té amb els menors d'edat.

La potestat parental a Catalunya està regulada en els articles 236-1 a 236-36 del llibre segon del Codi Civil català.

A qui correspon la potestat parental?

Els progenitors són els titulars de la potestat parental dels seus fills menors no emancipats i dels seus fills majors amb discapacitat, respecte als quals aquesta potestat s'hagi prorrogat o rehabilitat.

Tanmateix, en el cas de la pròrroga o rehabilitació, la potestat parental es mantindrà únicament mentre duri la pròrroga o el temps de rehabilitació establert en els casos ja existents, ja que el Decret-llei 19/2021 va suposar la derogació d'aquestes dues figures, que han passat a ser substituïdes per la d'assistència als fills discapacitats, més respectuosa amb la seva autonomia personal.

Tot i que la titularitat de la potestat parental es comparteix per igual entre tots dos progenitors, el seu exercici pot ser conjunt o atorgar-se a un d'ells per acord entre tots dos o per decisió judicial basada en causes legals, i fins i tot, els dos progenitors poden acordar la distribució de les funcions inherents a la potestat parental.

En cas de separació, divorci o vides separades dels progenitors, s'exercirà la potestat parental tal com es disposi en el pla de parentalitat corresponent aprovat per l'autoritat judicial. Si no s'han incorporat els acords sobre aquesta qüestió al conveni regulador, s'hauran de formalitzar en escriptura pública.

La llei catalana, igual que l'estatal, preveu que, en cas de desacord en l'exercici de la potestat parental, es pugui recórrer al jutge perquè decideixi a qui atribuir la potestat o la funció de què es tracti, i aquesta decisió pot ser puntual o tenir una vigència de 2 anys. També es preveu la possibilitat de sotmetre el desacord a un procés de mediació.

Fins i tot si l'exercici de la potestat parental correspon a un sol progenitor, serà necessari el consentiment de l'altre per decidir el tipus d'ensenyament dels fills, canviar-ne el domicili a un altre allunyat de l'entorn habitual o realitzar actes d'administració extraordinària. En qualsevol cas, existeix a més un deure d'informació entre tots dos progenitors en tot allò relatiu a l'exercici de la pàtria potestat.

Tant la titularitat com l'exercici de la potestat parental poden ser objecte de privació per decisió judicial en casos greus de desatenció, incompliment dels deures o indicis de determinats delictes que afectin especialment els fills.

Finalment, cal destacar que la legislació catalana regula amb detall la forma d'exercir conjuntament la potestat parental en relació amb determinats actes, com són els de necessitat urgent, els d'administració ordinària o extraordinària o els d'atenció i assistència psicològica dels fills.

Quin és el contingut de la pàtria potestat o potestat parental?

D'acord amb el dret civil català, la potestat parental suposa l'obligació dels progenitors de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en sentit ampli, conviure amb ells, educar-los i proporcionar-los una formació integral, a més d'administrar el seu patrimoni i representar-los legalment.

A més, han de vetllar per la seva adequada presència en entorns digitals, amb la finalitat de protegir-los dels riscos inherents a aquesta.

Pel que fa al deure de representació legal i administració dels béns dels fills, aquests aspectes es regulen amb especial detall:

Representació legal

La potestat parental implica el deure de representar legalment els fills, però s'exclouen expressament d'aquesta els actes següents:

• Els relacionats amb els drets de la personalitat, amb les excepcions legals que escaiguin.
• Els relatius a béns o serveis propis de l'edat dels fills i d'acord amb els usos socials, i en cas que els fills tinguin alguna discapacitat, els que els siguin propis d'acord amb la seva capacitat natural.
• Els actes en què existeixi un conflicte d'interessos entre els progenitors o entre el qui exerceix la potestat parental i els fills.
• Els que afectin béns exclosos de l'administració per part dels progenitors.

A més, si un acte implica una prestació personal del fill, serà necessari el consentiment d'aquest si té 12 anys o més, o si té prou judici, en cas contrari.

Administració dels béns

Pel que fa a l'administració dels béns dels fills, els progenitors han d'exercir aquesta responsabilitat amb la diligència exigible a un bon administrador.

A més, s'estableix que els fills seran propietaris en tot cas dels fruits i rendiment dels seus béns i drets, així com dels guanys obtinguts per la seva pròpia activitat o dels béns o drets que se'n puguin derivar.

S'estableix també la responsabilitat expressa dels progenitors pels danys i perjudicis que puguin produir en els interessos administrats per dol o culpa, i el seu dret a ser rescabalats, fins i tot amb càrrec al patrimoni dels fills, per les despeses suportades i els danys i perjudicis que els pugui causar l'administració. Així mateix, els progenitors hauran de retre comptes de l'administració en finalitzar-la, si el fill o el seu representant legal ho reclamen.

D'altra banda, s'estableix l'obligació dels progenitors de demanar autorització judicial per a determinats actes d'administració, que, en termes generals, són els següents:

• Alienar o gravar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial i altres béns de valor extraordinari, així com la subrogació en un gravamen existent sobre aquests béns, llevat que aquest serveixi per finançar-ne l'adquisició.
• Alienar drets reals sobre els béns anteriors o renunciar-hi, amb excepcions.
• Alienar o gravar valors, accions o participacions socials, en general.
• Renunciar a crèdits, a donacions, herència o llegats.
• Acceptar llegats i donacions modals o oneroses.
• Donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat de per adquirir un bé.
• Atorgar arrendaments sobre immobles per més de 15 anys.
• Avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes.
• Adquirir la condició de socis que no tinguin limitada la responsabilitat i altres actes relacionats.
• Alguns actes judicials relacionats amb els béns esmentats.
• Cancel·lar comptes digitals dels fills, encara que sí que es pot demanar una suspensió provisional en alguns casos.

En quina mesura poden els progenitors corregir els fills?

El Codi Civil català regula expressament la relació de respecte mutu que ha d'existir entre pares i fills, i imposa a aquests últims el deure d'obeir els seus progenitors, llevat que pretenguin imposar-los conductes indignes o delictives.

Per a això, i sempre amb finalitat educativa, la llei catalana permet expressament als pares corregir els fills que es troben sota potestat parental de forma proporcionada, raonable i moderada, i sempre respectant-ne la dignitat i la integritat física i psíquica.

Fins i tot es faculta els progenitors perquè sol·licitin excepcionalment l'assistència i intervenció dels poders públics per exercir els drets i deures esmentats.

En què consisteix l'obligació dels fills de contribuir a la família?

La legislació catalana, igual que la legislació comuna, contempla expressament l'obligació dels fills de contribuir a les despeses familiars en proporció als ingressos amb què comptin, però ho fa amb major nivell de detall.

Aquesta obligació es manté mentre convisquin amb la família, com una forma d'aportació destinada a ajudar tots els seus membres en la mesura de les possibilitats del fill.

D'acord amb la llei catalana, la contribució podrà consistir en una part dels ingressos que obtinguin de la seva activitat o del rendiment dels seus béns i drets, o bé en la realització de treball en interès de la família. En cap cas el compliment d'aquest deure podrà ser contrari a l'equitat.

Per quines causes s'extingeix la potestat parental?

A més de per la privació per decisió judicial en cas d'incompliment greu o reiterat dels deures parentals, la potestat parental s'extingeix per les causes següents:

• Per la defunció o declaració de defunció dels progenitors o dels fills.
• Per l'adopció dels fills per una altra persona, llevat que es tracti dels fills del cònjuge o de la parella convivent de l'adoptant.
• Per l'emancipació o la majoria d'edat dels fills.
• Per la declaració d'absència dels progenitors o dels fills.

En el cas de la potestat parental prorrogada o rehabilitada per als fills amb discapacitat majors d'edat, seran causes addicionals d'extinció:

• La declaració judicial de cessament de la incapacitat del fill.
• La constitució de tutela a favor del cònjuge, de la parella convivent o dels descendents.
• El matrimoni del fill amb incapacitat amb una persona capaç major d'edat.
• La sol·licitud d'extinció per part de qui exerceixi la potestat parental, sempre que sigui aprovada judicialment, en determinats casos en què sigui impossible complir-la adequadament.

Té alguna facultat el cònjuge o parella del progenitor?

Una diferència clara entre la legislació catalana i la legislació comú és que la primera contempla les facultats que té el cònjuge o parella del progenitor pel que fa a la potestat parental dels fills.

Així, en cas que els progenitors es trobin separats i un o tots dos s'hagin casat o visquin en parella estable, l'article 236-14 del Codi Civil de Catalunya reconeix expressament a les noves parelles les facultats següents:

• Dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària dels fills, en els moments en què el progenitor en té la guarda.
• Dret a adoptar les mesures necessàries per al benestar del menor en cas de risc imminent per a aquest, de la qual cosa haurà d'informar el seu cònjuge o parella sense demora, qui, al seu torn, haurà d'informar l'altre progenitor.

Tanmateix, en cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o parella convivent, sempre prevaldrà el criteri del progenitor.