La figura de l’heretament al Codi Civil de Catalunya

En el dret successori català existeixen instruments que permeten ordenar la successió d'una persona més enllà del testament. Un d'ells és el heretament, una figura pròpia de la planificació successòria pactada i que pot ser especialment rellevant en aquells casos en què es vol dotar d'estabilitat la transmissió del patrimoni familiar, empresarial o professional.

A diferència d'altres formes d'ordenar la successió, l’heretament es caracteritza per la seva vinculació amb els pactes successoris, la qual cosa li confereix un règim jurídic específic i conseqüències importants tant durant la vida de l’heretant com en el moment d'obertura de la successió.

Què és un heretament en el dret successori català?

L’heretament, també anomenat pacte successori d'institució d'hereu, és una institució mitjançant la qual una o diverses persones són instituïdes successores universals de l’heretant a través d'un pacte successori formalitzat en escriptura pública, amb caràcter irrevocable, llevat dels casos legalment previstos.

Suposa que una persona acorda qui serà el seu hereu i ho fa mitjançant un pacte amb efectes vinculants, i és per això que, a diferència del testament, no pot revocar-lo lliurement després. La diferència principal amb el testament és que el heretament té naturalesa contractual.

Tal com estableix expressament la llei, la qualitat d'hereu que es confereix en heretament és inalienable e inembargable. És a dir, la posició successòria atribuïda pel heretament no es pot vendre, cedir ni ser embargada pels creditors de l'hereu instituït.

Es tracta d'una figura regulada en els articles 431-18 i següents del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.

Quins tipus de heretaments existeixen a Catalunya?

La llei catalana diferencia, d'una banda, entre:

• Heretament simple: es produeix quan a la persona instituïda se li atribueix únicament la qualitat d'hereva del heretant. Continua essent simple fins i tot en el cas que el heretant també faci donació de present de béns concrets a la persona instituïda.
• Heretament cumulatiu: es dona quan no només s'atribueix a la persona instituïda la qualitat d'hereu del heretant, sinó també tots els béns presents del heretant. Continua essent cumulatiu fins i tot si el heretant exclou béns concrets de l'atribució de present. Aquest tipus de heretament no es presumeix en cap cas, sinó que s'ha de pactar expressament.

D'altra banda, estableix altres tipus de heretaments, que són els següents:

• Heretament mutual: conté una institució recíproca d'hereu entre els atorgants a favor d'aquell que sobrevisqui. Si un pacte successori conté un heretament mutual, es pot pactar que, quan mori el supervivent, els béns heretats facin trànsit a altres persones. L'elecció de l'hereu o els hereus successius es pot encomanar al supervivent d'acord amb el que disposen els articles 424-1 a 424-4.
• Heretament preventiu: es pot pactar el heretament amb caràcter preventiu, i es pot revocar unilateralment per un testament posterior, que en tal cas haurà de ser notarial i obert, o per un nou pacte successori.
  • Perquè la revocació unilateral del heretament preventiu sigui eficaç, s'ha de notificar notarialment als altres atorgants del pacte successori, llevat que els atorgants hagin dispensat el compliment d'aquest requisit.
  • No es presumeix en cap cas el caràcter preventiu del heretament, que s'ha de pactar expressament, deixant clara la seva revocabilitat.

Quines facultats té l’heretant?

L’heretant pot:

• Reservar-se, per disposar lliurement en donació, codicil, memòria testamentària o un altre pacte successori, els béns, les quantitats de diners o la part alíquota del seu patrimoni que estableixi en el heretament. Per tant, aquesta reserva permet que l’heretant conservi un cert marge d'actuació patrimonial, malgrat haver ordenat la seva successió mitjançant heretament.
• Assignar al pagament de llegítimes béns o diners, que s'exclouen del heretament. Aquesta assignació no atribueix cap dret als legitimaris durant la vida del heretant, però, si aquest mor sense haver-los atribuït els béns o quantitats assignats, els legitimaris els adquireixen de manera íntegra encara que excedeixin de l'import del que els correspon per llegítima.

Què succeeix si l’heretant havia fet testament anteriorment?

El Codi Civil català reconeix l'eficàcia revocatòria de l’heretament. Això suposa que, sempre que sigui vàlid, revoca el testament anterior atorgat, així com el codicil, la memòria testamentària i la donació per causa de mort, fins i tot en cas que siguin compatibles amb aquell.

Pel que fa a les disposicions per causa de mort que siguin posteriors a l’heretament, aquestes seran eficaces només si el heretament era preventiu o en la mesura que la reserva per disposar ho permeti.

La qualitat d'hereu atribuïda en heretament es transmet?

Si s'esdevé que l'hereu instituït en heretament mor abans que el causant, l’heretament esdevé ineficaç, llevat que s'hagi acordat una altra alguna cosa diferent i en els casos següents:

• A manca de disposició expressa en contra, si l'hereu instituït en heretament és descendent del causant i mor abans que aquest deixant descendents cridats a la seva herència, els transmet la seva qualitat d'hereu contractual, de la mateixa manera en què siguin els seus hereus. En cas que hi hagi diversos fills o descendents hereus de l'hereu premort ab intestat, el heretant pot escollir-ne un com a substitut en el heretament, en escriptura pública irrevocable o en testament.
• Tractant-se d'un heretament cumulatiu, els béns rebuts de present per l'hereu premort es transmeten als seus successors, llevat del cas que s'hagi estipulat un pacte reversional. Als béns no transmesos en vida pel heretant se'ls aplica tot allò vist anteriorment en aquest apartat.

Quins efectes produeix el heretament en vida del heretant?

La norma catalana estableix els efectes següents en vida del heretant:

• El heretament simple, igual que el cumulatiu respecte als béns exceptuats de l'adquisició de present i als adquirits posteriorment per l’heretant, no limita la facultat d'aquest per disposar dels seus béns a títol onerós entre vius. Així doncs, la llei distingeix entre els actes onerosos i els actes gratuïts. En principi, l’heretant conserva més llibertat per transmetre béns a canvi d'una contraprestació, que als actes gratuïts, que queden més limitats perquè poden reduir injustificadament el contingut econòmic de l’heretament.
• En cas que la finalitat de l’heretament sigui el manteniment o la continuïtat d'una empresa familiar o d'un establiment professional, es pot acordar que la seva transmissió onerosa, o la de les accions o participacions socials que la representin, de la mateixa manera que la renúncia al dret de subscripció preferent, s'hagi de fer amb el consentiment exprés de la persona instituïda, si és atorgant del pacte successori, o de tercers. Es poden establir també normes sobre l'administració de l'empresa o l'establiment per l’heretant o l'hereu, que poden ser incloses als estatuts socials de l'empresa familiar i publicar-se al Registre Mercantil. Aquesta previsió permet protegir la continuïtat de l'empresa familiar o la de l'establiment professional, evitant que determinades decisions patrimonials frustrin la finalitat que va justificar l’heretament.
• L’heretant únicament pot disposar dels seus béns a títol gratuït amb el consentiment exprés de l'hereu, llevat que ho faci per satisfer llegítimes o en la quantia superior fixada en el heretament, i per fer liberalitats d'ús. La mateixa limitació s'aplica per a la constitució de censos, censals o rendes vitalícies.
• L'hereu instituït pot impugnar els actes dispositius en la mesura que es puguin considerar atorgats en dany o en frau del heretament, fins i tot en vida l’heretant. No es tracta, doncs, d'impedir qualsevol acte de disposició del heretant, sinó només aquells que, per les seves circumstàncies, puguin perjudicar de manera fraudulenta la posició de l'hereu instituït.

Quina és la responsabilitat de l'hereu pels deutes del heretant?

En el heretament, l'hereu només respon dels deutes del heretant que siguin anteriors al heretament amb els béns transmesos de present i tan bon punt s'hagi fet l'excussió dels béns i drets que s'hagi reservat l’heretant. Sobre aquests deutes, els creditors tenen preferència davant dels creditors de l'hereu.

Tractant-se de deutes posteriors al heretament, l'hereu no en respon, en vida del heretant, amb els béns adquirits de present en virtut del propi heretament, ni amb els seus béns propis. Un cop mor el heretant, l'hereu pot excloure de responsabilitat aquests béns si s'acull al benefici d'inventari en el temps i la forma previstos en l'article 461-15 (el benefici d'inventari permet limitar la responsabilitat de l'hereu en els termes legalment previstos, evitant que l'acceptació de l'herència produeixi una confusió plena entre el patrimoni hereditari i el patrimoni personal de l'hereu).

Per tant, la responsabilitat de l'hereu depèn, principalment, de si els deutes són anteriors o posteriors al heretament i de si va rebre béns de present. La regulació busca equilibrar la protecció dels creditors del heretant amb la posició de l'hereu contractual.

Què s'estableix respecte als pactes reversionals?

El pacte reversional funciona com una clàusula de retorn: permet que els béns transmesos a l'hereu tornin al heretant, o a la persona prevista, si es produeix la circumstància pactada.

Doncs bé, les previsions del Codi Civil català en relació amb els pactes reversionals són les següents:

• Aquests pactes produeixen efectes quan es compleix l'eventualitat prevista, retornant al heretant els béns transmesos o els seus béns subrogats, però sense tenir obligació de restituir els fruits percebuts. Per tant, llevat que s'hagi pactat una altra cosa, la reversió afecta els béns transmesos o els que els hagin substituït, però no obliga a tornar els fruits percebuts mentre l'hereu els va tenir al seu poder.
• No havent-se previst l'abast de la reversió, s'entendrà que s'ha establert per al cas que l'hereu mori abans que l’heretant sense deixar fills.
• El pacte reversional no suposa impediment per a l'hereu a l'hora de reclamar la llegítima que li pugui correspondre.
• La reversió pactada a favor del heretant no s'estén als seus hereus, llevat que s'hagi pactat així de manera expressa. La reversió pactada a favor de qualsevol altra persona queda sotmesa a les regles sobre l'herència fideïcomesa i no pot superar els seus límits.
• L’heretant pot deixar sense efecte el pacte reversional, en qualsevol moment i de manera unilateral. S'entendrà que l'ha deixat sense efecte si confirma com a lliure el heretament o renuncia a la reversió, en escriptura pública.

Quins són els efectes del heretament en l'obertura de la successió?

Es reconeixen els efectes següents del heretament en l'obertura de la successió:

• Un cop mor l’heretant, l'hereu instituït en heretament no pot repudiar l'herència, llevat que es tracti d'una persona no atorgant del pacte, però pot gaudir del benefici d'inventari si manifesta aquesta voluntat en el temps i la forma disposats en l'article 461-15. El temps s'ha de comptar des de la mort l’heretant.
• Els béns o la part dels béns que l’heretant s'hagi reservat per disposar i que no hagi transmès entre vius o per causa de mort s'incorporen a l’heretament.
• En cas que el heretament sigui cumulatiu, l'hereu, en morir l’heretant, adquireix els béns reservats en l'adquisició de present i els adquirits per l’heretant després de l'atorgament del heretament.