Guía sobre l'herència sense testament a Catalunya

L'herència sense testament s'obre quan una persona mor sense haver deixat hereu en testament o heretament, o quan qui hagi estat anomenat no arriba a ser-ho, de conformitat amb l'article 441-1 del Codi civil de Catalunya.

En aquests casos, s'apliquen les regles de la successió intestada, que resumirem en aquest article.

On es regula l’herència sense testament a Catalunya?

L’herència sense testament es regula al títol IV del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.

Qui hereda a Catalunya quan no hi ha testament?

Als casos on no hi ha testament o no pot aplicarse el que disposa, els cridats a heretar són els parents per consanguinitat i per adopció i el cònjuge vidu o convivent en parella estable supervivent. En defecte dels anteriors, el successor sería la Generalitat de Catalunya.

L'ordre pel qual sel’s crida a heretar és el següent:

1- Els fills i els descendents

Primer, l’herència es defereix als fills, per dret propi, i als seus descendents, por dret de representació.

Quan tots els descendents d’un mateix grau cridats a l’herència la repudien, aquesta es deferix als descendents del següent grau, per dret propi, dividint-la per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp.

No es defereix l’herència als néts o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és  el  progenitor común.

2- El cònjuge vidu o convivent en parella estable supervivent

A falta de fills o altres descendents, l'herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent.

El cònjuge té dret a la successió sempre que no estigui separat legalment o de fet, ni pendent d'una demanda de nul·litat de matrimoni, de divorci o de separació en el moment de l'obertura de la successió, llevat que els cònjuges s'hagin reconciliat.

El convivent en parella estable supervivent té dret a succeir sempre que no estigui separat de fet del causant en el moment de la mort.

3- Els progenitors

Si el causant no tenía fills ni descendents, i tampoc cònjuge o convivent en parella estable, l’herència es deferirà als progenitors, a parts iguals. Quan només en sobrevisqui un d’ells, rebra tota l’herència.

4- Els ascendents de grau més pròxim

En cas que el causant no tingues descendents, cònjuge ni convivent en parella estable i tampoc progenitors, es deferirà l’herència als ascendents de grau més pròxim.

Quan hi hagi dos líneas de parents del mateix grau, l’herència es dividirà per línies i, dins de cada línia, per caps.

5- Els germans i nebots

Els següents a heretar són els germans, per dret propi, i els nebots, per dret de representació, sense distinció entre germans de doble vincle o d'enllaç simple.

Quan concorrin a l'herència germans i nebots, i hi hagi una sola nissaga de nebots, aquests percebran, per caps, allò corresponent a l'estirp. En cas que n'hi hagi dues o més, s'acumularan les parts corresponents a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeiran al conjunt per caps.

En cas que es frustri la delació a algun dels nebots, la part vacant acreix la de tots els altres nebots per parts iguals. Si es tracta d'un nebot únic a l'estirp, o si es frustren totes les delacions a nebots d'una mateixa nissaga, la part vacant augmentará la dels germans vius del causant si n'hi ha, i la dels altres nebots, aplicant-se la mateixa regla que a l’apartat anterior.

Quan no hi hagi germans, els nebots succeeixen el causant per dret propi i per caps.

6- Els parents colaterals

A falta de totes les persones anteriors, es deferirà l'herència als parents de grau més proper en línia col·lateral dins del quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies

7- La Generalitat de Catalunya

Finalment, si falten tots els anteriors, succeirà la Generalitat de Catalunya. Els béns heretats, o bé el seu producte o valor, es destinaran a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi on tingués la darrera residència habitual el causant a Catalunya.

Si no n’hi ha al seu municipi, s'hauran de destinar als establiments o institucions de la comarca o, si no n'hi ha tampoc, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat. En el cas d'Aran, els béns s'han de destinar als establiments o institucions d'Aran o, si no n'hi ha tampoc a l'Aran, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

Quan al cabal relicte hi hagi finques urbanes, la Generalitat de Catalunya les haurà de destinar preferentment a polítiques d'habitatge social, ja sigui directament o bé reinvertint el preu obtingut en alienar-les, en funció de les seves característiques.

El Consell General d'Aran rebrà els béns heretats en lloc de la Generalitat de Catalunya si el causant residia a l'Aran.

Com s’obre l’herència a Catalunya quan no hi ha testament?

Per obrir la successió intestada a Catalunya, en primer lloc cal sol·licitar un certificat d’actes d’última voluntat. Aquest és el document que confirma, oficialment, si el causant va deixar o no testament.

El certificat es pot sol·licitar a partir dels 15 dies hàbils següents de la defunció, al Ministeri de Justícia. La sol·licitud es pot fer de manera presencial, però també per telemàticament per Internet.

Un cop es confirma amb el certificat d’actes d'última voluntats que no hi ha testament, cal anar a la notaria i fer l'escriptura de declaració d'hereus ab intestato. Normalment, aquest tràmit es realitza al lloc on el causant tenia el seu últim domicili. Tot i així, també es pot arribar a fer a la notaría del lloc on resideixin la major part dels hereus, sempre que ho facin al territori espanyol.

Com es reparteixen els béns de l’herència sense testament a Catalunya?

Els béns de l'herència sense testament es poden repartir, en primer lloc, com acordin els mateixos hereus.

Així es reconeix a l'article 464-6.1 del Codi Civil de Catalunya, que diu que: “Els hereus poden fer la partició de comú acord, de la manera que creguin convenient, fins i tot prescindint de les disposicions particionals establertes pel causant” (òbviament, aquest darrer incís només seria aplicable en el cas de la successió testada).

Si hi ha acord, qualsevol dels hereus pot instar la partició judicial de l'herència, tal i com disposa l'article 464-7.2: “Si els hereus no arriben a un acord per fer la partició ni escau fer-la d'una altra manera, qualsevol pot instar la partició judicial”.

L'article 464-8 del CCCat estableix una sèrie de regles en l'adjudicació de l'herència:

• S'ha de mantenir la igualtat en la partició en la mesura que sigui possible, tant en cas que es facin lots com si s'adjudiquen béns concrets.
• Les coses indivisibles o que desmereixen de manera notable en dividir-se i les col·leccions d'interès artístic, històric, científic o documental s'han d'adjudicar d'acord amb les regles de l'article 552-11, llevat de voluntat en contra del causant o acord unànime dels cohereus.
• La partició de lherència ha de respectar els límits a la propietat en interès públic i privat, especialment la legislació urbanística, forestal i agrària, incloent el règim de les unitats mínimes de cultiu.