Guia sobre la custòdia compartida a Catalunya

Quan es produeix una separació matrimonial o un divorci, o un procés de nul·litat del matrimoni, els cònjuges o el jutge han de decidir a quin progenitor correspondrà la custòdia dels fills comuns menors d’edat o majors amb discapacitat. El procediment és el mateix quan els progenitors no estan casats i no conviuen junts, ja que les obligacions paternofilials són independents del matrimoni.

Entre les opcions de custòdia previstes legalment, hi ha la custòdia compartida, que consisteix en l’exercici conjunt i equitatiu de les responsabilitats de guarda. 

En aquesta guia analitzarem com es determina la custòdia compartida, quins criteris se segueixen per decidir-la i quines en són les conseqüències.

En què consisteix la custòdia compartida?

La custòdia compartida suposa el repartiment equitatiu entre ambdós progenitors dels deures de guarda i custòdia respecte dels seus fills menors d’edat o majors amb discapacitat quan els progenitors no conviuen junts, i es determina com a conseqüència d’un procés de separació, nul·litat o divorci, o d’un procediment de mesures paternofilials, si no hi ha hagut matrimoni.

El règim de custòdia compartida s’oposa al de custòdia monoparental o individual, en què la custòdia recau principalment sobre un dels progenitors, mentre que a l’altre li correspon un règim de visites i estades d’acord amb un calendari establert.

Què suposa la custòdia compartida a la pràctica?

A la pràctica, un règim de custòdia compartida suposa que ambdós progenitors exerceixen les tasques de guarda i custòdia amb corresponsabilitat, alternant-se entre l’un i l’altre per períodes de temps més o menys equitatius, normalment per setmanes alternes, tot i que hi ha altres fórmules de repartiment.

D’aquesta manera, ambdós progenitors romanen i conviuen amb els fills, normalment durant períodes de temps equivalents, cosa que permet que els fills mantinguin un contacte equilibrat amb tots dos.

Tanmateix, el repartiment igualitari no és l’única modalitat possible dins de la custòdia compartida, ja que també es considera com a tal un repartiment en què un dels progenitors tingui els fills amb ell durant el 70 % del temps i l’altre, el 30 %, o qualsevol altra distribució que es consideri adequada i que tingui com a finalitat repartir el temps entre ambdós progenitors.

Durant el temps que cadascun tingui els fills sota la seva custòdia, exercirà individualment les tasques de guarda, prenent les decisions del dia a dia de manera unilateral, sempre que no impliquin decidir sobre qüestions que corresponguin a l’àmbit de la potestat parental, de major rellevància, com ara l’elecció d’un centre escolar, la celebració d’actes religiosos, la decisió sobre un tractament mèdic o les que afectin l’administració dels béns dels fills.

Les decisions que entren dins de l’àmbit de la guarda i custòdia són, per tant, les que afecten els horaris diaris d’anar a dormir i llevar-se, estudiar, sortir, mirar la televisió; els àpats de cada dia; les decisions sobre la vestimenta o la higiene; la manera d’anar a l’escola, etc.

Quan es decideix un règim de guarda i custòdia compartida?

El dret civil català s’inclina obertament per afavorir un règim de custòdia compartida, tal com estableix l’article 233-8.1, en afirmar que les responsabilitats dels progenitors envers els seus fills no es veuen alterades per la nul·litat matrimonial, el divorci o la separació i, en conseqüència, mantenen el caràcter compartit i s’han d’exercir conjuntament, en la mesura que sigui possible.

Si el procediment és de mutu acord, han de ser els cònjuges qui decideixin el règim de custòdia i el reflecteixin en el pla de parentalitat que ha de formar part del conveni regulador. Aquest conveni regulador té per objecte establir els efectes patrimonials i personals de la separació o el divorci, i necessita ser aprovat per l’autoritat judicial per comprovar que no resulta perjudicial per als fills.

Si no hi ha acord entre els progenitors, o si l’acord no és aprovat, ha de ser el jutge qui decideixi el règim de custòdia dels fills i el reflecteixi entre les mesures definitives aprovades en la sentència de separació, divorci o nul·litat, o en la sentència del procediment de mesures paternofilials.

Quins criteris s’han de seguir per determinar el règim de guarda i custòdia?

Per prendre la seva decisió, el jutge s’ha de basar en els criteris que estableix l’ article 233-11 del Codi civil català, tenint sempre en compte la preferència per la custòdia compartida, d’acord amb el principi de corresponsabilitat parental que consagra el mateix text legal.

Els criteris que contempla la legislació catalana són: 

• El vincle afectiu existent entre els fills i cadascun dels progenitors, i les relacions d’aquells amb altres persones que conviuen en les respectives llars.
• L’aptitud de cada progenitor per garantir el benestar dels fills i les seves possibilitats de proporcionar-los un entorn adequat segons la seva edat.
• L’actitud cooperativa dels progenitors entre si per assegurar la màxima estabilitat als fills i per garantir una relació adequada d’aquests amb els progenitors.
• El temps que cada progenitor hagi dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que exercia per procurar-los el benestar.
• L’opinió dels fills.
• Els acords adoptats en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar el procediment de separació, nul·litat o divorci.
• La situació dels domicilis respectius, i les activitats i els horaris dels fills i dels progenitors.

Quan no és procedent la custòdia compartida?

No es podrà decidir un règim de custòdia compartida ni monoparental, ni tan sols un règim d’estades, comunicació o relació, a favor del progenitor contra el qual hi hagi indicis fonamentats que hagi comès actes de violència familiar o masclista. 

Tampoc a favor del progenitor immers en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o dels seus fills, o que es trobi en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.

Aquests motius també provocaran la suspensió del règim d’estades, comunicació o relació que ja s’hagués establert a favor d’aquest progenitor.

No obstant això, fins i tot en aquests casos, el jutge pot establir motivadament un règim d’estades, comunicacions o relació amb el progenitor, si així ho aconsella l’interès del menor, un cop aquest hagi estat escoltat, si té prou maduresa.

Quins acords ha de contemplar el pla de parentalitat?

L’objectiu del pla de parentalitat és recollir els compromisos que assumeixen ambdós progenitors pel que fa a la guarda, la cura i l’educació dels fills menors d’edat sotmesos a la potestat parental i dels fills majors d’edat amb discapacitat que necessitin mesures de suport.

Per tant, el règim de guarda i custòdia escollit té un lloc rellevant en el pla de parentalitat, però, a més, s’hi han de contemplar els aspectes següents relacionats amb l’exercici de la guarda i custòdia:

• El lloc on viuran habitualment els fills, juntament amb les regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.
• Les tasques que corresponen a cada progenitor en relació amb les activitats quotidianes dels fills.
• La manera de fer els canvis en la guarda i, si escau, el repartiment de les despeses que això ocasioni.
• El règim de relació i comunicació amb els fills quan estiguin sota la guarda de l’altre progenitor.
• El règim d’estades dels fills durant els períodes de vacances i en dates assenyalades per a la família.
• Altres aspectes relacionats amb l’educació i les activitats dels fills o amb els deures d’informació mútua i la presa de decisions rellevants per als fills.

Cal pagar una pensió d’aliments en cas de custòdia compartida?

Contràriament a la creença popular, l’establiment d’un règim de custòdia compartida no elimina, per si sol, l’obligació de pagar una pensió d’aliments als fills.

Si bé aquesta obligació és més clara en el cas de la custòdia individual o monoparental, com a forma de compensar la contribució al manteniment dels fills en el dia a dia per part del progenitor que s’encarrega de la custòdia, en cas de custòdia compartida també pot existir la necessitat d’equilibrar les posicions d’ambdós progenitors.

D’aquesta manera, la pensió d’aliments sempre serà més reduïda en el cas de la custòdia compartida que en el de la individual, però continuarà sent necessària si les situacions econòmiques d’un i l’altre progenitor no estan equilibrades. 

En aquest sentit, l’article 233-10.3 del Codi civil català aclareix que la manera d’exercir la guarda (sigui aquesta individual, compartida o alguna altra) no altera el contingut de l’obligació d’aliments envers els fills comuns, però es tindrà en compte el temps de permanència dels fills amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d’ells hagi assumit pagar directament.

Per tant, el règim de custòdia no altera el criteri general que regeix a l’hora de quantificar la pensió d’aliments, que es fixarà valorant les necessitats del fill i les possibilitats econòmiques del progenitor.

Com es canvia a un règim de custòdia compartida?

Tot i que el Codi civil català contempla algunes particularitats en el règim de custòdia compartida respecte de la legislació comuna, els aspectes procedimentals són comuns a ambdues legislacions, ja que en tot cas s’apliquen les normes de procediment de la Llei d’enjudiciament civil. 

En cas que inicialment s’hagi determinat un règim de custòdia individual o monoparental i es vulgui canviar a un règim de custòdia compartida, es podrà instar un procediment de modificació de mesures davant del jutjat de primera instància que hagués decidit les mesures definitives en el procés de divorci o separació, d’acord amb l’article 775 de la Llei d’enjudiciament civil.

Aquest article remet a les normes del procediment de divorci de mutu acord (article 777) si els progenitors actuen conjuntament, per a la qual cosa hauran de presentar una proposta de conveni regulador que reculli les modificacions que es pretenen introduir, en aquest cas, en un pla de parentalitat (ja que s’apliquen les normes substantives del dret català). Si, per contra, no hi ha acord entre les parts, el procediment es tramitarà d’acord amb les normes del divorci contenciós (article 770), i serà el jutge qui prengui la decisió.

En la demanda, caldrà justificar la pretensió d’optar pel règim de custòdia compartida i aportar elements de prova suficients que demostrin que és una opció adequada per als fills.