La capacitat successòria en el dret civil de Catalunya

La capacitat successòria determina qui pot arribar a ser hereu o legatari en una successió. En el dret civil català, aquesta matèria compta amb una regulació pròpia que no només estableix quines persones tenen capacitat per succeir, sinó també en quins casos una persona pot quedar exclosa de l'herència per raons legals.

Així, el Codi Civil de Catalunya distingeix entre la capacitat per succeir, la indignitat successòria i la inhabilitat per succeir. A més, regula els efectes derivats de la indignitat o inhabilitat, així com el termini per fer valer aquestes causes d'ineficàcia successòria.

Regulació de la capacitat successòria en dret civil català

La capacitat de succeir en el dret civil català està regulada en els articles 412-1 i següents del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, que conformen el capítol II del títol I d'aquest.

Qui té capacitat de succeir a Catalunya?

El Codi Civil català reconeix capacitat de succeir tant a les persones físiques com jurídiques, en els termes següents:

• Persones físiques: totes les persones físiques tenen capacitat per succeir si en el moment en què s'obre la successió ja han nascut o han estat concebudes i sobreviuen al causant. Els fills nascuts per fecundació assistida practicada conforme a la llei després de la mort d'un dels progenitors tenen capacitat per succeir el progenitor premort.
• Persones jurídiques: tenen capacitat per succeir sempre que estiguin legalment constituïdes en el moment de l'obertura de la successió. També es reconeix capacitat per succeir a les persones jurídiques que el causant ordena crear en la seva disposició per causa de mort (es podrà fer en testament i en altres figures successòries catalanes compatibles amb aquest mandat si se'n respecten els límits propis), sempre que arribin a constituir-se, i retrotraient-se en aquest cas els efectes de la successió al moment de l'obertura d'aquesta.

Qui no pot succeir?

La llei catalana distingeix dos tipus d'impediments legals: la indignitat de succeir i la inhabilitat per succeir.

Per tant, cal diferenciar tots dos plans:

Persones indignes de succeir

La indignitat de succeir es produeix en aquells casos en què el legislador entén que la persona que en principi podria heretar (és a dir, que té vocació successòria) no ha d'arribar a fer-ho, perquè ha comès actes reprovables contra el mateix causant directament o bé contra alguns dels seus familiars.

Conforme al Codi Civil català, són persones indignes de succeir les següents:

• Les condemnades per sentència ferma dictada en judici penal per algun dels fets següents:
  • Haver matat o intentat matar de manera dolosa el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
  • Haver comès de manera dolosa delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, sempre que la persona agreujada sigui el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
  • Haver calumniat el causant, quan l'hagi acusat d'un delicte que comporti una pena de presó no inferior a tres anys.
  • Haver prestat fals testimoni contra el causant, quan li hagi imputat un delicte al qual correspongui una pena de presó no inferior a tres anys.
  • Haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta.

• Els pares als quals s'hagi suspès o privat de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa imputable a ells.
• Qui hagi induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li hagi impedit fer-ho, i també qui, coneixent aquests fets, se n'hagi aprofitat.
• Qui hagi destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.

Ara bé, també s'estableix una sèrie de casos en què aquestes causes d'indignitat no tenen efectes:

• Quan el causant atorga la disposició a favor de l'indigne coneixent la causa d'indignitat.
• Quan el causant, coneixent la causa d'indignitat, es reconcilia amb l'indigne per actes indubtables o el perdona en escriptura pública.
• Si es tracta de disposicions fetes en pacte successori, si caduca la facultat de revocació atribuïda al causant.

A més, s'estableix expressament que tant la reconciliació com el perdó són irrevocables.

Persones inhàbils per succeir

La inhabilitat per succeir té un fonament completament diferent, ja que es basa en el fet que determinades persones es troben en una posició que podria comprometre la llibertat del causant en ordenar la seva última voluntat.

Concretament, el Codi Civil de Catalunya considera inhàbils per succeir les persones següents:

• El notari que autoritzi l'instrument successori, així com el seu cònjuge, la persona amb qui convisqui en parella estable i els parents del notari dins del quart grau de consanguinitat i el segon d'afinitat.
• Els testimonis, facultatius, experts i intèrprets que intervinguin en l'atorgament de l'instrument successori, i també la persona que escrigui el testament tancat a precs del testador.
• El religiós que hagi assistit el testador durant la seva última malaltia, així com l'orde, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a la què pertanyi aquell.
• El tutor, abans de l'aprovació dels comptes definitius de la tutela, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant.

D'altra banda, s'estableix que les persones físiques o jurídiques o cuidadors que en depenguin, en cas d'haver prestat per contracte serveis assistencials, residencials o anàlegs al causant, només podran ser afavorits en la successió d'aquest si és ordenada en testament notarial obert o en pacte successori.

Finalment, la norma disposa que la inhabilitat successòria no impedeix ser nomenat àrbitre, marmessor particular o comptador partidor.

Què passa si es fa alguna atribució successòria a una persona indigna o inhàbil?

Conforme a la llei catalana, qualsevol atribució successòria que correspongui per qualsevol títol a una persona indigna de succeir o inhàbil per succeir serà ineficaç.

La conseqüència no és, doncs, que desaparegui tota la successió, sinó que l'atribució concreta feta a favor d'aquesta persona queda sense efecte. És a dir, la persona indigna o inhàbil no pot rebre els béns o drets que li haurien correspost, i entren en joc les regles successòries aplicables per determinar qui ha d'ocupar el seu lloc.

Les persones que resultarien immediatament afavorides en declarar-se la indignitat o inhabilitat són les que han d'invocar la causa d'ineficàcia, si bé aquesta causa haurà de ser declarada judicialment si la persona afectada no la reconeix.

Quin és el termini de l'acció?

Les persones a què es refereix l'apartat anterior compten amb un termini de 4 anys per sol·licitar que es declari la indignitat o la inhabilitat. Es tracta d'un termini de caducitat, la qual cosa significa que no existeix causa legal d'interrupció del termini.

El termini comença a comptar des del moment en què la persona legitimada per exercir l'acció coneix o pot raonablement conèixer la causa d'ineficàcia, i en tot cas quan la persona indigna o inhàbil pren possessió dels béns com a hereva o legatària. No obstant això, el termini no comença fins que la sentència sigui ferma, si es tracta d'una causa que exigeix sentència condemnatòria.

L'acció declarativa de la indignitat o inhabilitat successòria és transmissible als hereus. Així doncs, si qui hagués estat afavorit per la declaració mor abans d'exercir aquesta acció, els seus hereus poden fer-ho.

Quins efectes tenen la indignitat i la inhabilitat?

La norma catalana disposa que si la persona afectada ja havia pres possessió dels béns abans de declarar-se la indignitat o inhabilitat, s'ha de liquidar la situació possessòria seguint el que estableixen els articles 522-3 a 522-5 del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya considerant la persona indigna o inhàbil posseïdora de mala fe.

Això implica, en resum, que la persona indigna o inhàbil ha de restituir els fruits o rendiments obtinguts dels béns hereditaris, o el seu valor, i pot respondre del deteriorament o pèrdua d'aquests béns conforme a les regles aplicables al posseïdor de mala fe. No obstant això, conserva el dret al reemborsament de les despeses necessàries per obtenir els fruits, de les despeses extraordinàries de conservació i, en certs casos, pot retirar les millores realitzades si això no deteriora el bé.

Els efectes de la indignitat o inhabilitat es retrotreuen al moment de la delació, és a dir, a quan es produeix la crida efectiva a l'herència o al llegat a favor de la persona cridada a succeir. La situació queda com si la persona indigna o inhàbil no hagués pogut adquirir vàlidament els béns des d'aquest moment.

Finalment, es reconeixen dos aspectes respecte a la indignitat concretament:

• La indignitat és personalíssima i no afecta els fills o descendents de l'indigne. Per tant, si aquests tenen dret a succeir conforme a les regles successòries aplicables, podran heretar encara que el seu pare, mare o un altre ascendent hagi estat declarat indigne.
• La indignitat del transmissari respecte al causant determina la ineficàcia del dret de transmissió. Això suposa que quan una persona adquireix drets hereditaris mitjançant l'anomenat dret de transmissió, també s'exigeix que tingui capacitat per succeir el primer causant. Per això, si el transmissari és indigne respecte al causant originari, no podrà adquirir aquests drets hereditaris per via de transmissió.