La filiació al Codi Civil de Catalunya

La legislació civil de Catalunya regula la filiació de manera més exhaustiva que la legislació civil comú, aplicable als territoris que no compten amb legislació pròpia. Entre els punts més destacables de la regulació catalana s’hi troba un reconeixement més clar d'altres realitats familiars menys tradicionals, l'ampliació dels terminis per al reconeixement i la impugnació i, en general, una regulació més actualitzada.

A continuació, analitzarem els aspectes més rellevants de la filiació segons la seva regulació en el Codi Civil de Catalunya.

Què és la filiació i quines classes hi ha?

La filiació és la institució legal que estableix la relació jurídica dels fills respecte als progenitors, i pot deure's tant al fet natural del naixement com a un acte jurídic que genera drets i deures recíprocs.

En conseqüència, la filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció, i, dins de la filiació per naturalesa, es poden distingir la filiació matrimonial i la no matrimonial.

Independentment de quina sigui la forma de determinar la filiació, suposa el reconeixement dels mateixos drets per als fills.

El Codi Civil de Catalunya regula la filiació en el seu llibre segon, concretament en els articles 235-1 a 235-52.

Per a què serveix determinar la filiació?

L'establiment de la filiació serveix per determinar la potestat parental, els cognoms del fill, el dret als aliments entre parents i els drets successoris dels fills respecte als pares i viceversa. A més, comporta l'assumpció de les responsabilitats parentals i els altres efectes que estableixen les lleis.

Com es determina la filiació?

La filiació es determina per naturalesa o per adopció. En el cas de la primera, la filiació s'estableix de manera diferent segons afecti a la mare, al pare i la mare o només al pare:

• En relació amb la mare, la filiació s'estableix pel naixement.
• En relació amb el pare i la mare, es pot establir pel reconeixement, pel consentiment a la fecundació assistida de la dona, per un expedient registral o per sentència.
• En relació amb el pare exclusivament, la filiació s'estableix pel matrimoni amb la mare.

A més a més, cal tenir en compte que la legislació catalana estableix un període legal de concepció, de manera que, si el naixement es produeix dins de determinats límits, es podrà presumir la paternitat.

Es considera que el període de gestació és, com a màxim, de 300 dies, llevat que per proves concloents es pugui demostrar que ha durat més. I dins d'aquest període de gestació, s'entén que el període legal de concepció comprèn els primers 120 dies. Això significa que la data de naixement del fill es pren com a referència per calcular el període en què se suposa que ha pogut ser concebut, entenent que l'embaràs pot durar entre 6 i 10 mesos i que el moment de la concepció es va haver de produir necessàriament abans d'aquests 6 mesos i, com a molt aviat, 10 mesos enrere.

En què consisteix la filiació matrimonial?

La filiació matrimonial és la que uneix el fill amb els seus progenitors quan estan casats entre si, i és la que opera de manera automàtica, tenint en compte les presumpcions que contempla la llei per als períodes de gestació i de concepció.

Així, en general, s'entén que els fills nascuts després de la celebració del matrimoni i dins del període de 300 dies després de la separació legal o de fet, o des de la declaració de nul·litat o la dissolució del matrimoni, són fills del marit.

També seran fills de l'exmarit els nascuts després del període de 300 dies posterior a la separació si es prova que els cònjuges van tenir relacions.

Com a excepció, si la mare es casa de nou dins del període de 300 dies posterior a la separació, es presumeix que els fills ho són del segon marit.

De la mateixa manera, si el fill neix abans que es compleixin 180 dies de matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la filiació declarant que desconeix la seva paternitat, llevat de determinats casos.

També es considerarà filiació matrimonial la que es determini des de la data de celebració del matrimoni respecte als fills comuns nascuts abans del matrimoni.

Com opera la filiació matrimonial en cas de fecundació assistida?

Si el cònjuge ha donat el consentiment exprés i formal a la fecundació assistida, els nascuts es consideraran fills d'aquell. També s'aplica aquesta regla respecte als fills nascuts després de la mort del marit amb gàmetes d'aquest, sempre que es compleixin determinades condicions que estableix la llei.

En què consisteix la filiació no matrimonial?

La filiació no matrimonial és la que uneix el fill amb els seus progenitors no casats entre si, i, per tant, quan el fill ha nascut fora del matrimoni.

Té els mateixos efectes que la filiació matrimonial, però no es determina automàticament, com aquella, sinó en virtut d'un acte exprés que estableixi el vincle, concretament:

• Per reconeixement fet en testament o codicil, en escriptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil, i sempre que la identitat de l'altre progenitor ja hagi estat determinada legalment. S'exceptua el cas del reconeixement del concebut no nascut realitzat en testament o escriptura pública.
• Per resolució dictada en un expedient tramitat d'acord amb la legislació del Registre Civil.
• Per sentència ferma recaiguda en un procediment civil o penal.
• En relació amb la mare, per la mera inscripció del naixement en el Registre Civil.

El reconeixement de la paternitat o la maternitat en alguns casos pot requerir el consentiment del fill (si és major d'edat o menor emancipat) o l'aprovació judicial, o fins i tot el consentiment dels descendents del fill, si aquest ja ha mort.

Quan es presumeix la paternitat?

En determinades situacions, es presumeix que un home és pare del fill nascut fora del matrimoni:

• Quan ha conviscut amb la mare durant el període legal de la concepció.
• Quan ha mantingut relacions sexuals amb la mare durant el període de la concepció.
• Quan ha reconegut tàcitament la paternitat.

No obstant això, es tracta de presumpcions que poden ser invalidades per qualsevol mitjà de prova en un judici.

D'altra banda, també s'entén que els fills ho són de l'home o dona que manté una relació estable amb la mare si aquests han consentit expressament la fecundació assistida. En aquest cas, el consentiment ha de ser exprés i formalitzar-se en un document estès davant un centre autoritzat o en un document públic.

Quan té eficàcia limitada la filiació?

La llei catalana contempla alguns casos en què la filiació establerta tindrà com a únic efecte la determinació del seu estat, mentre que no desplegarà cap efecte civil a favor del progenitor, llevat de l'obligació de vetllar pel fill i prestar-li aliments.

Això passarà en els supòsits següents:

• Quan el progenitor hagi estat condemnat per sentència ferma en un procediment penal com a conseqüència de les relacions que van motivar la filiació.
• Quan la filiació reclamada hagi estat declarada judicialment amb l'oposició del progenitor demandat.
• Quan el reconeixement de la filiació s'hagi fet amb mala fe o amb abús de dret.

Quan es pot reclamar la filiació?

La reclamació de la filiació pretén determinar una filiació no establerta amb la finalitat d'activar els drets que es deriven del vincle entre progenitor i fill, que són l'obligació de prestar aliments (ocupar-se del sosteniment del fill), adquirir els cognoms del progenitor, protegir els drets successoris (el fill és hereu forçós) i exigir el compliment dels deures de custòdia o visites, a més de defensar el dret a la identitat del fill.

Es podrà reclamar la filiació sempre que no contradigui una altra filiació ja establerta per sentència ferma.

Les característiques de la reclamació dependran de si es pretén reclamar una filiació matrimonial o una de no matrimonial:

Reclamació de la filiació matrimonial

Aquesta acció no caduca per al pare, la mare i els fills, i fins i tot l'acció que correspon als fills pot ser continuada pels seus descendents o hereus, encara que en aquest cas sí que existeixen límits temporals.

Reclamació de la filiació no matrimonial

Els fills poden reclamar la filiació no matrimonial per si mateixos o per mitjà dels seus representants durant tota la seva vida. També podran fer-ho els seus descendents o hereus amb els límits temporals establerts legalment.

El pare o la mare també poden exercir durant tota la seva vida l'acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, si no han pogut realitzar un reconeixement efectiu.

Quan es pot impugnar la filiació?

Mentre que la reclamació de la filiació té per objecte crear un vincle jurídic, la impugnació de la filiació pretén tot el contrari: deixar sense efecte un vincle ja establert. Els motius per fer-ho poden ser que la filiació establerta es consideri falsa o errònia i les persones implicades vulguin extingir les obligacions legals que es van crear amb ella, a més dels drets que la filiació comporta a favor del progenitor o del fill.

Per exemple, s'impugna una filiació com a forma de protegir l'herència de la família, alliberar-se de la càrrega de prestar aliments o evitar que una persona exerceixi una potestat parental que no li correspon.

No obstant això, cal tenir en compte que la filiació establerta també crea una situació respecte al fill que el dret català pot voler protegir, perquè considera que és el millor per a l'interès d'aquest. En aquest cas, per tant, es preserva la possessió d'estat, i es pot frustrar una impugnació que seria perjudicial per al fill perquè trencaria un vincle ja consolidat.

També en aquest cas hi ha diferències entre la paternitat matrimonial i la no matrimonial, i fins i tot amb la impugnació de la maternitat. En el cas de la impugnació de la paternitat, caldrà provar de manera concloent que el presumpte pare no és el progenitor.

Impugnació de la paternitat matrimonial

La paternitat matrimonial pot ser impugnada pel marit (en el termini de 2 anys des que conegui la causa que la motiva) o pels seus descendents i hereus, dins del mateix límit.

També pot ser impugnada per la mare en nom o interès propi o en el del fill. El termini és igualment de 2 anys des del naixement o des del descobriment de les proves en què es fonamenti.

Finalment, el fill pot impugnar la paternitat matrimonial també en el termini de 2 anys des que compleixi la majoria d'edat, recuperi la plena capacitat o descobreixi les proves que motiven la impugnació.

Impugnació de la paternitat no matrimonial

La paternitat no matrimonial pot ser impugnada pel pare, la mare o els fills en el termini de 2 anys des del seu establiment o des que aquesta es conegui o apareguin noves proves contràries a la paternitat. L'acció del fill caduca als 2 anys des del compliment de la majoria d'edat, de la recuperació de la capacitat o de l'aparició de les noves proves.

Impugnació del reconeixement de la paternitat

El reconeixement de paternitat es pot impugnar perquè s'hagi fet amb vici de la voluntat (error, violència, intimidació o dol) o amb manca de capacitat. També es té en compte un límit temporal de 2 anys, que es compten des de diferents dates segons la causa en què es basi la impugnació.

Si el reconeixement de la paternitat es va fer en frau de llei, és nul, i en aquest cas l'acció de nul·litat no prescriu i pot ser exercida per qualsevol amb un interès legítim.

Impugnació de la maternitat

La llei catalana també contempla la impugnació de la maternitat per als casos en què se sap que hi va haver part simulat o que la identitat del fill no és certa (per exemple, quan va existir un intercanvi involuntari de nadons a l'hospital). Aquesta acció és transmissible als descendents i hereus de la mare si aquesta mor després d'haver interposat l'acció o abans que finalitzi el termini de 2 anys des que es van conèixer les proves.

En què consisteix la filiació adoptiva?

La legislació catalana, igual que la legislació civil comú, atorga a la filiació adoptiva els mateixos efectes que a la filiació per naturalesa, sense fer distincions entre els drets que corresponen al fill en un i altre cas.

D’aquesta manera, l'adopció crea una relació de parentiu entre l'adoptant i la seva família i l'adoptat i els seus descendents, i extingeix el parentiu entre l'adoptat i la seva família d'origen, llevat d'alguns casos excepcionals previstos en la llei.

Com a trets específics de la filiació adoptiva, es troben el dret d'informació de l'adoptat respecte al seu propi origen i l'obligació legal que els adoptants informin el fill que és adoptat, llevat que aquesta informació sigui contrària a l'interès del menor.

L'adopció és irrevocable, i, per tant, també la filiació determinada d'aquesta manera, encara que, per decisió judicial, es pot extingir l'adopció en interès de l'adoptat quan concorren determinades circumstàncies taxades legalment, cas en què es restablirà la filiació per naturalesa. No obstant això, els efectes patrimonials de l'adopció produïts amb anterioritat a la seva extinció es mantenen.