Catalunya compta amb la seva pròpia regulació en matèria civil, i per tant, també pel que fa a les successions. D'acord amb aquesta normativa, explicarem quins drets assisteixen al cònjuge vidu a Catalunya.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresQuins són els drets del cònjuge vidu a Catalunya?
Abans d'explicar quins drets té el cònjuge vidu, cal esmentar que, a Catalunya, el cònjuge s'equipara al convivient en parella estable supervivent en matèria successòria. Així doncs, no és necessari estar casat per ser titular de drets successoris.
Dit això, a partir d'ara, quan ens referim al cònjuge vidu, hem d'extrapolar que a també se li apliquen els mateixos drets sempre que la parella compleixi les condicions esmentades.
Ara bé, per saber quins drets corresponen al cònjuge vidu a Catalunya, cal diferenciar dos casos:
Quan hi ha testament
En cas que el causant de l'herència hagi fet testament, caldrà atenidre al que s'hi disposa, però el cònjuge vidu pot tenir dret (no necessàriament) a la quarta vidual.
La quarta vidual és una part de l’herència que, com el seu propi nom indica, pot suposar fins a una quarta part de la mateixa, i correspon al cònjuge vidu en cas que amb els seus propis recursos, i amb els béns que li puguin correspondre en l'herència, no pugui cobrir les seves pròpies necessitats.
A l'hora de valorar les necessitats del cònjuge, es tindrà en compte el nivell de vida que va mantenir durant la convivència amb el causant de l'herència, el patrimoni relicte, la seva edat, el seu estat de salut, els seus salaris o rendes, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.
Així doncs, si el causant de l'herència havia fet testament, el cònjuge tindrà dret a la quarta vidual si no pot mantenir el seu nivell de vida anterior, valorant la resta de circumstàncies esmentades, amb independència de si ha estat inclòs al testament o no.
1. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable que, amb els béns propis, els que li puguin correspondre per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atribueixi per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid, calculat d'acord amb el que estableix l'article 452-3.
2. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s'ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l'estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.
Cal tenir en compte que el dret a la quarta vidual no opera si els cònjuges estaven separats en el moment de la defunció, fins i tot de fet.
1. El cònjuge vidu no té dret a succeir abintestat al causant si en el moment de l'obertura de la successió n'estava separat legalment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s'haguessin reconciliat.
2. El convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d'aquest.
D'altra banda, si en l'herència no hi ha prou béns perquè s'han llegat béns a altres persones, el cònjuge vidu tindrà dret a obtenir l'anomenada quarta falcídia o quota hereditària mínima, que equival a una quarta part de l'herència. És a dir, es reduirien els llegats fins que resti lliure aquesta part de l'herència.
Excepte que el causant ho hagi prohibit, l'hereu pot reduir els llegats si la seva ordenació no li deixa lliure la quarta part de l'actiu hereditari líquid. La reducció es fa en la mesura necessària perquè l'hereu pugui retenir en propietat aquesta quarta part, anomenada quarta falcídia o quota hereditària mínima.
Quan no hi ha testament
En cas que el causant de l'herència no deixi testament, s'obrirà la successió intestada. En aquest cas, caldrà distingir dos supòsits: que el cònjuge vidu concorri a l'herència amb fills o descendents del difunt, o no.
Si el cònjuge concorre a l'herència amb fills del causant, aquests últims seran els hereus, però al cònjuge li correspondrà l'usdefruit universal i vitalici de l'herència. Ara bé, podrà substituir-lo per una quarta part de l'herència i l'usdefruit de l'habitatge familiar, si ho desitja.
En cas que el cònjuge no concorri a l'herència amb fills ni descendents del causant de l'herència, esdevindrà el seu hereu, però els pares del difunt, en cas que n’hi haguessin sobreviscut, tindran dret a la llegítima.
1. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent pot optar per commutar l'usdefruit universal per l'atribució d'una quarta part alíquota de l'herència i, a més, l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar. 442-5.
2. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l'herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.