Quan un hereu és menor d'edat, cal observar una sèrie de regles especials pel que fa a l'acceptació i la repudiació de l'herència, tenint en compte que en aquests casos encara no s'ha assolit la majoria d'edat.
Per això, a continuació explicarem què es requereix a l'hora d'acceptar i renunciar a l'herència a Catalunya en cas que l'hereu no hagi complert encara els 18 anys.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en en matèria d'herències i dret successori a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa't sense compromís.
Contacta amb nosaltresA Catalunya, quan un hereu és menor d’edat, qui pot acceptar l’herència?
El Codi civil de Catalunya exigeix, per acceptar l’herència, tenir capacitat d’obrar, i aquesta esdevé quan s’ha complert la majoria d’edat, és a dir, 18 anys.
1. Poden acceptar i repudiar l'herència les persones amb capacitat d'obrar. Per a repudiar-la, els menors emancipats i les persones posades en curatela han d'ésser assistits per les persones que complementen llur capacitat
Article 461-9.1 del llibre quart del Codi civil de Catalunya
Per tant, el propi menor no pot acceptar l’herència, sinó que ho han de fer, en nom seu, els seus pares o tutors.
Aquesta acceptació s’entendrà feta sempre a benefici d’inventari (encara que no s’hagi expressat així explícitament), amb la finalitat de protegir els interessos del menor i evitar que aquest es pugui endeutar per l’acceptació de l’herència.
Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, encara que no l'hagin pres, els hereus menors d'edat, tant si estan emancipats com si no ho estan, les persones posades en tutela o curatela, els hereus de confiança, les persones jurídiques de dret públic, i les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública o d'interès social. També en gaudeixen les herències destinades a finalitats d'interès general.
Recordem que acceptar una herència a benefici d'inventari significa que l'hereu no respon amb el seu propi patrimoni de les deutes de l'herència, sinó que respondrà fins on arribin els propis béns de l'herència.
Qui pot renunciar a l’herència del menor?
Tal com s'ha vist, l'article 461-9.1 del llibre quart del Codi civil de Catalunya també exigeix capacitat d'obrar a l'hora de renunciar a l'herència. Per tant, serien novament els pares o tutors del menor el qui podrien repudiar aquesta herència, en nom del menor.
Ara bé, de nou s'estableixen certes garanties per protegir els interessos del menor. En aquest cas, es requereix autorització judicial perquè els pares o tutors del menor puguin rebutjar l'herència, de manera que quedi acreditat en seu judicial que la renúncia és la millor opció per al menor, amb la supervisió del Ministeri Fiscal.
1. Els progenitors o, si escau, l’administrador especial, en relació amb els béns o drets dels fills, necessiten autorització judicial per als actes següents:
(...)
e) Renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses.
(...)
Article 136-27 del llibre segon del Codi civil de Catalunya
No obstant això, l'autorització judicial es pot substituir pel consentiment de l'acte, manifestat en escriptura pública, bé del propi menor, si té almenys 16 anys d'edat, o bé dels seus dos parents més pròxims, d’acord amb el que estableix l’article 424-6.1.a).
Es pot substituir l'autorització judicial pel consentiment de l'acte, manifestat en escriptura pública:
Hom pot substituir l'autorització judicial pel consentiment de l'acte, manifestat en escriptura pública:
a) Del fill, si té almenys setze anys.
b) Dels dos parents més pròxims del fill, de la manera que estableix l'article 424-6.1.a.
1. En la designació d’hereu pels parents, en defecte de previsió pel testador o de regulació per la costum, regeixen les normes següents:
a) La facultat d'elecció o de distribució correspon als dos parents consanguinis, un de cada línia de progenitors, amb el vincle de parentiu més pròxim amb els fills o els descendents. Dins de cada línia té preferència el de més edat.