Guía sobre les herències de pares a fills a Catalunya

Catalunya compta amb la seva pròpia regulació pel que fa a les successions, ja que aquesta matèria es regeix pel que disposa el llibre quart del Codi Civil de Catalunya. Amb aquest article ens centrarem en explicar les particularitats de l'herència quan el causant té fills.

Quina diferència hi ha entre l’herència amb testament i sense testament a Catalunya?

En primer lloc, veurem quines diferències existeixen quan a l’herència hi ha fills, en funció de si el causant va deixar o no testament.

Successió sense testament

Quan el causant de l'herència no ha deixat testament, els fills es converteixen en els seus successors per dret propi. Si algun ha mort, deixant fills al seu torn, aquests heretaran per dret de representació.

Això vol dir que:

• Quan són els fills els que hereten, ho fan a parts iguals tots ells (ja que hereten per dret propi).
• Si per exemple un fill del causant de l'herència ha mort, i per tant no pot heretar, els seus fills hereten a parts iguals la porció de l'herència que li hagués correspost heretar el progenitor (ja que ho fan per dret de representació).

D'altra banda, cal tenir en compte els aspectes següents:

1. Si un dels fills rebutja la seva part en l'herència, aquesta no passarà als seus fills, sinó que acreixerà la part dels altres hereus del mateix grau (és a dir, dels germans).
2. En cas que tots els fills renunciïn a l'herència, aquesta passarà als següents descendents en grau (és a dir, als néts en primer lloc), però aquests heretaran per estirps i per parts iguals. Per exemple: si renuncien a l'herència dos dels fills del causant, i un té tres fills i l'altre dos, els fills del primer es repartiràn entre ells la meitat de l'herència dividida entre tres, mentre que els altres es repartiran l'altra meitat dividida entre dues.
3. Si tots els fills del causant renuncien a l'herència, siguent viu el cònjuge o convivent en parella estable i aquest és el seu progenitor en comú, l'herència no passarà als néts o altres descendents.
4. Si a l'herència concorren els fills amb el cònjuge vidu o el convivent en parella estable del causant, aquest té dret a l'usdefruit universal de l'herència, lliure de fiança, encara que podrà exercir l'opció de commutació establerta a l'article 442-5 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.
5. D'altra banda, el cònjuge supervivent o el conviven en parella estable pot ser titular de la quarta vidual, pel cas que no tingui prou recursos econòmics per satisfer les seves necessitats (teneint els seus béns propis, els que li puguin correspondre en liquidar el règim econòmic matrimonial i els que li atribueixí el causant per causa de mort o en consideració a la mateixa). Aquest dret rep el nom quarta vidual perquè es pot estendre, com a màxim, a una quarta part de l'actiu hereditari líquid, calculat d’acord amb regles de l'article 452-3 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, tot i així només s'estendrà a la quantitat necessària per atendre les necessitats bàsiques del cònyuge o convivent en parella estable.

Sucessió amb testament

Si el causant de l'herència va deixar testament, hauría d’haver respectat el contingut de la llegítima dels seus fills, que a Catalunya és una quantitat inferior a la contemplada en dret civil comú (per a aquelles parts d'Espanya que no compten amb normativa successòria pròpia).

La llegítima a Catalunya també es diferència de la llegítima en dret comú, que no consisteix en rebre una part de l’herència propiament, sinó en un dret de crédit que és el dret en rebre una quantitat sobre el valor a la que equivalgui a la part de la llegítima corresponent.

També en aquest cas, al cònjuge supervivent o al convivent en parella estable pot correspondre la quarta vidual, exactament en els mateixos termes que s'han explicat a l'apartat anterior de la successió intestada.

D'altra banda, en la successió amb testament entra en joc la denominada quarta falcídia, en base a la qual l'hereu pot reduir aquells llegats l'ordenació que no li deixin lliure la quarta part de l'actiu hereditari líquid, sempre que el causant no ho hagi prohibit .

¿Quina és la llegítima dels fills a Catalunya?

A Catalunya, tots els fills del causant d'una herència són legitimaris per parts iguals. És a dir, la legítima s'ha de repartir entre ells en quantitats iguals.

Tanmateix, la llegítima consisteix en la quarta part de la quantitat que s'obté un cop realitzats els passos següents:

• Al valor del conjunt dels béns en el moment de la mort del causant se li resten els deutes i les despeses d’última malaltia i els d'enterrament o d’incineració.
• Addicionalment, cal que s’afegeixi el valor dels béns que el causant hagi donat o alienat per un altre títol gratuït en els 10 anys anteriors a la seva mort, excloent-ne les liberalitats d'ús (regals que es fan per costum). També cal sumar-hi el valor dels béns que el causant hagi donat i que siguin imputables a la llegítima. Aquests, s'han de computar sempre, independentment del moment en el que s’hagi fet aquesta donació.
• El valor dels béns donats o d'altres actes de disposició computables serà el del valor que tenien en el moment de la mort del causant, deduint-se'ls les despeses útils sobre els béns que correguessin a càrrec del donatari i l'import d'aquelles despeses extraordinàries de conservació o reparació, que no es causessin per la seva culpa, sempre que ell les hagués pagat.
• Tanmateix, cal afegir al valor d'aquests béns, una estimació dels deterioraments que s'hagin originat per culpa del donatari i que n'hagin pogut reduir el seu valor.
• En cas que el donatari hagi alienat els béns donats, o si els béns s'han perdut per culpa seva, s'afegiran al valor líquid resultant en deduir dels béns de l'herència les despeses d'última malaltia i d'enterrament o incineració el valor que tenien els béns en el moment en què es van alienar o van ser destruïts.

¿En quins casos es pot desheretar als fills a Catalunya?

Un fill a Catalunya se’l pot desheredar en cas de:

1. Haver estat condemnat per sentència dictada en judici penal per haver:
   • Matat o intentat matar de forma dolosa al causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant,
   • Comès de manera dolosa delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
   • Calumniat al causant, sempre que l'hagi acusat d'un delicte per al qual la llei prevegi una pena de presó d'almenys 3 anys.
   • Prestat fals testimoni contra el causant, sempre que li hagi imputat un delicte per al qual la llei preveja una pena de presó d'almenys 3 anys.
   • Comès un delicte contra els drets i els deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta.
2. Haver induït el causant maliciosament a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o haver-li impedit fer-ho, o, coneixent aquests fets, haver-se'n aprofitat.
3. Haver destruït, amagat o alterat el testament o un altra disposició per causa de mort del causant.
4. Denegat aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en cas que estigués legalment obligat a prestar-los
5. Maltractat greument el testador, el seu cònjuge o convivent en parella estable, o els ascendents o descendents del testador.
6. Absència manifesta i continuada de relació familiar amb el causant de l'herència, si només és per causa imputable al fill.

Posibles conflictes en les herències amb els fills

Com a qualsevol territori, també a Catalunya hi ha una sèrie de problemàtiques que es poden donar en el cas de l'herència amb fills:

• Desacords amb el repartiment dels béns.
• Desavinences a l'hora d'extingir els condominis arran de l'herència.
• Desheretaments injustos.
• Reducció de llegats inoficiosos.
• Existència de causes d’impugnació del testament.
• Etc.

Vist la importància i la complexitat de la normativa successòria, resulta especialment recomanable consultar amb un advocat expert en la matèria abans de prendre qualsevol tipus de decisió relacionada amb una herència.