Guia sobre l’herència d’avis a néts a Catalunya

El més freqüent és que l’herència es transmeti de pares a fills. Tanmateix, hi ha casos en què els avis volen que heretin directament els néts, ja sigui, per exemple, per vincle afectiu o per raons econòmiques, i d’altres en què els néts hereten per altres vies indirectes.

A Catalunya, aquest tipus d’herències està regulat pel Codi civil de Catalunya, que presenta particularitats respecte de la resta d’Espanya. A continuació expliquem com funciona l’herència d’avis a néts, en quines situacions es pot produir, quins drets tenen els néts i com poden els avis organitzar el seu testament per beneficiar-los legalment.

Poden els avis deixar la seva herència directament als néts?

Sí, poden fer-ho. A Catalunya, el testador pot decidir lliurement a qui deixa la seva herència, sempre que respecti la llegítima dels familiars amb dret a aquesta.

A diferència d’altres comunitats, la llegítima a Catalunya és l’equivalent al valor net del 25 % de l’herència un cop aplicades certes regles (article 451-5 del Codi civil de Catalunya), configurant-se com un dret de crèdit. Això significa que els legitimaris tenen dret a reclamar aquest valor, però no pas una part concreta dels béns i drets de l’herència. D’acord amb la llei catalana, la llegítima és la mateixa per a ascendents i descendents (i el cònjuge o convivent en parella estable pot tenir drets en l’herència, però no en concepte de llegítima).

El testador disposa lliurement del 75 % restant, que pot assignar als néts, a altres familiars o a persones diferents d’aquests. Això sense perjudici dels drets que puguin correspondre al cònjuge o convivent en parella estable, si escau.

En quins casos hereten els néts de manera indirecta?

Els néts també poden heretar dels avis en determinats casos en què en principi hauria correspost heretar al seu progenitor o fins i tot quan aquest ha arribat a fer-ho. Per explicar-ho, cal distingir entre successió intestada i successió testada.

Successió intestada

Si l’avi mor sense testament, els primers cridats són els fills. En cas que algun d’ells hagi mort abans que el testador, hagi estat declarat absent o resulti indigne, són cridats els seus descendents a ocupar-ne el lloc (article 441-7), dividint-se la quota que hauria correspost al seu progenitor. Així, en aquests casos, els néts poden heretar indirectament del seu avi.

Successió testada

A Catalunya, els néts poden arribar a heretar indirectament en la successió amb testament gràcies a certs mecanismes previstos per la llei.

Cal tenir en compte, en primer lloc, que en la llegítima regeix la regla següent prevista a l’article 451-3: els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats pels seus respectius descendents per estirps. Així, per exemple, si un dels fills del testador incorre en causa de desheretació, i aquest al seu torn té fills, seran aquests (néts del testador) qui heretaran la seva part per dret de representació.

D’altra banda, el testador pot designar els seus néts com a substituts vulgars per al cas que el seu fill instituït com a hereu no vulgui o no pugui heretar. Aquesta facultat està prevista a l’article 425-1.

1. El testador pot instituir un hereu posterior o segon per al cas en què l'anterior o primer instituït no arribi a ésser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, la substitució vulgar ordenada per a un dels casos a què fa referència l'apartat 1 val per a l'altre. En particular, l'ordenada per al cas de premoriència de l'hereu instituït s'estén a tots els altres casos, incloent-hi el de commoriència, el d'institució sota condició suspensiva si l'instituït mor abans de complir-se la condició o si la condició resta incomplerta, i els casos en què no arriba a néixer l'instituït que ja havia estat concebut i en què l'instituït ha estat declarat absent.

 Article 425-1 del Codi civil de Catalunya

A més, d’acord amb l’article 423-7, si el testador institueix hereus el seu propi fill i els fills d’aquest, s’entendrà que aquests darrers queden cridats a l’herència com a substituts vulgars, llevat que el testador disposi una altra cosa.

També cal tenir en compte que, en virtut de l’article 423-8, si el testador utilitza l’expressió «fills» sense designar noms, s’entenen inclosos tots els seus descendents, aplicant-se l’ordre legal de crides previst per a la successió intestada, i també amb la salvetat en aquest cas que el testador disposi una altra cosa. Aquesta mateixa regla resulta d’aplicació si el testador designa tots els seus fills amb els seus noms per parts iguals.

Un altre mecanisme pel qual els néts poden heretar de l’avi de manera indirecta és el fideïcomís, regulat als articles 426-1 i següents i mitjançant el qual el testador pot ordenar que el cridat fiduciari adquireixi l’herència o el llegat, però que, un cop complerta certa condició o un termini, passin al cridat fideïcomissari.

Per exemple, el testador pot deixar un pis al seu propi fill amb la condició que, quan el nét acabi els estudis, passi a ell. El fideïcomís pot ser:

Ordinari, quan el fiduciari està obligat a conservar íntegrament els béns del fideïcomís per a transmetre’ls.

Residual, si el fiduciari pot disposar dels béns i el fideïcomissari rep el que en resti arribat el moment.

Aquest tipus de solucions resulten de vital importància en alguns casos. Per exemple, cal tenir present que si un fill renuncia a l’herència del seu progenitor, els seus propis fills (és a dir, els néts del testador) no heretarien si el testador no ho preveiés d’alguna manera en el seu testament, atès que operaria el dret d’acréixer dels altres hereus.

Fiscalitat de l’herència d’avis a néts a Catalunya

Quan els néts hereten directament dels avis, ja sigui per testament o per representació en la successió intestada, han de tributar per l’impost sobre successions i donacions (ISD) conforme a les regles catalanes.

Reduccions per parentiu

A Catalunya, els néts pertanyen al grup I si són menors de 21 anys i al grup II si tenen 21 anys o més, i es preveuen les reduccions següents:

• Néts menors de 21 anys (grup I): reducció de 100.000 euros, incrementada en 12.000 euros per cada any que falti fins a complir els 21, amb un màxim de 196.000 euros.
• Néts de 21 anys o més (grup II): reducció fixa de 50.000 euros.

Bonificacions en la quota

Després d’aplicar les reduccions indicades, i un cop aplicat el tipus de gravamen i, a continuació, uns coeficients multiplicadors que varien en funció del grup de parentiu, els contribuents dels grups I i II poden aplicar una bonificació autonòmica per trams calculada com a percentatge mitjà ponderat sobre la base imposable:

• Grup I: percentatges molt alts en els primers trams (per exemple, 99 % fins a 100.000 euros, 97 % en el tram següent, amb descens gradual a mesura que augmenta la base).
• Grup II: percentatges menors però també rellevants en els primers trams (per exemple, 60 % fins a 100.000 euros, 55 % en el tram següent, amb descens progressiu).

La importància d’atorgar testament

Encara que no és obligatori, el testament permet:

• Decidir lliurement sobre el 75 % de l’herència.
• Preveure substitucions vulgars o fideïcomisos a favor dels néts.
• Evitar conflictes familiars i litigis posteriors.
• Garantir que la voluntat del testador es compleixi conforme a la llei catalana.

L’herència entre avis i néts a Catalunya és possible, però depèn de factors clau, tal com hem vist en aquest article. Per això, el més recomanable és consultar amb un advocat especialista en successions a Catalunya, que pugui ajudar a planificar o defensar l’herència d’acord amb la norma catalana i els interessos de la família.