El codicil a Catalunya: què és i per a què s’utilitza?

Catalunya té el seu propi dret successori, que difereix en part del que s’estableix en dret civil comú, i entre les seves diferències hi ha la regulació més detallada que fa d’algunes institucions testamentàries, que, en general, són més variades que en el règim comú.

Una d’aquestes institucions és el codicil, la funció principal del qual és completar allò disposat en testament, o bé recollir disposicions de menor importància que aquell.

Què és un codicil en dret català i quina és la seva funció?

El codicil és un instrument de disposició testamentària, més limitat que el testament, que té com a funció principal complementar, modificar parcialment o reformar un testament anterior, encara que també pot existir de manera independent d’aquest, i en aquest cas, les seves disposicions obligaran els hereus en la successió intestada.

Es tracta, per tant, d’una eina jurídica flexible i menys formal que el testament, ideal per fer modificacions menors i disposicions secundàries.

Està regulat a l’article 421-20 del Codi civil de Catalunya, encara que se li apliquen supletòriament, en tot allò no previst, les normes que regulen el testament, sempre que siguin compatibles amb la seva naturalesa.

Quin contingut pot tenir el codicil?

D’acord amb el tenor literal de l’article 421-20, en el codicil, el causant pot disposar dels béns que s’ha reservat per testar en heretament, afegir alguna disposició al testament, reformar-lo parcialment o, a falta de testament, dictar disposicions successòries a càrrec dels hereus ab intestat.

Per tant, el codicil pot contenir:

Addicions o modificacions a un testament

El codicil pot incloure afegits o modificacions parcials a un testament ja atorgat, és a dir, permet fer petits ajustos a un testament sense necessitat de revocar-lo o d’atorgar un nou testament complet.

Disposicions de béns reservats

En cas que, en un pacte successori o heretament, el causant s’hagués reservat la facultat de testar sobre certs béns, pot utilitzar el codicil per disposar-ne.

Disposicions successòries en absència de testament

El codicil no sempre requereix l’existència d’un testament previ, sinó que pot funcionar com a instrument independent, dictant disposicions successòries a càrrec dels hereus ab intestat, és a dir, els que resulten de l’obertura de la successió intestada (en absència de testament).

Així, si no hi ha testament o el que hi ha és ineficaç, el codicil podrà contenir disposicions el compliment de les quals suposarà una obligació per als hereus en la successió intestada.

Ordenació de legats

És habitual que el codicil s’utilitzi per ordenar legats, deixant béns concrets o drets particulars a determinades persones anomenades legataris.

Nomenament de marmessors particulars

També es pot utilitzar el codicil per nomenar una persona que s’ocupi d’executar les últimes voluntats, encara que amb funcions limitades. És a dir, no podrà ser un marmessor universal.

Quins són els límits del codicil?

La principal diferència amb el testament és que el codicil és un instrument més limitat, les disposicions del qual estan subjectes a les prohibicions que estableix l’article 421-20.2 del Codi civil de Catalunya.

D’acord amb aquest article, el codicil no es pot utilitzar per:

• Instituir o excloure un hereu. La institució d’hereu és una disposició que correspon fer per testament. Passa igual amb la desheretació, que tampoc no es pot fer mitjançant un codicil.
• Revocar una institució d’hereu atorgada anteriorment. Pel mateix motiu, el codicil no pot anul·lar la institució d’hereu feta per un testament anterior.
• Nomenar marmessor universal. Sí que es permet, en canvi, nomenar un marmessor particular que s’ocupi d’administrar la transmissió de béns o drets concrets.
• Ordenar substitucions o condicions als hereus, però sí als legataris. Mitjançant codicil es pot, per tant, imposar una condició a un llegat, però no una que recaigui sobre un hereu. També es pot nomenar un substitut per a un legatari, si aquest no pot o no vol heretar, però no per a un hereu.

Quins requisits formals s’exigeixen per atorgar un codicil?

El codicil s’ha d’atorgar d’acord amb les mateixes formalitats aplicables als testaments (article 421-20.3), la qual cosa significa que ha de ser atorgat:

• Davant de notari hàbil per actuar en el lloc de l’atorgament, en un sol acte i amb o sense testimonis (si no són necessaris), i com a testament obert o tancat. Podran atorgar codicil davant notari els majors de 14 anys que comptin amb la capacitat natural per fer-ho.
• De forma hològrafa (ològrafa en dret civil comú), escrit i signat de manera autògrafa i posteriorment verificat i protocol·litzat davant notari. Només poden atorgar testament hològraf els majors d’edat i els menors emancipats que no tinguin limitada la seva capacitat natural conforme a la llei.

Quins són els requisits de validesa del codicil?

En aquest punt, la llei catalana remet a les normes que regulen la validesa dels testaments, segons les quals, un codicil serà vàlid sempre que compleixi els requisits legals de fons i de forma.

Per tant, perquè un codicil sigui vàlid, ha de reunir les condicions següents:

Respectar les limitacions pel que fa al contingut

El codicil no pot envair el contingut reservat als testaments. En cas contrari, serà nul de ple dret en la part afectada. Si aquesta part és determinant, pot suposar la nul·litat del document complet.

Respectar els requisits de forma

El codicil s’ha d’atorgar complint amb les formalitats aplicables als testaments, que ja s’han esmentat. Si un codicil no respecta els requisits de forma, serà nul de ple dret.

Consentiment vàlid

En relació amb el consentiment, s’apliquen també els requisits de validesa del consentiment:

• L’atorgant ha de tenir la capacitat necessària.
• El consentiment no pot estar afectat per vicis de la voluntat, cosa que ocorre si el codicil s’atorga amb violència, engany o intimidació greu.

D’altra banda, la validesa del codicil també depèn que els motius en què es basa siguin certs. Si hi va haver error en els motius, el codicil serà nul si se’n dedueix que el causant no l’hauria atorgat si s’hagués adonat de l’error.

Validesa del testament al qual complementa

El codicil també pot arribar a ser ineficaç si el testament al qual modifica és anul·lat, o si les disposicions contingudes en el codicil són incompatibles amb un altre codicil posterior, i en aquest cas, preval el darrer.

Omissió de lloc i data

Finalment, la impossibilitat de datar i situar adequadament el codicil també pot afectar la seva validesa. No obstant això, la manca d’indicació del lloc i la data o la indicació errònia es podran salvar si es poden acreditar d’alguna altra manera.

Si no s’indica l’hora, el codicil serà vàlid si el causant no en va atorgar cap altre el mateix dia.

Com es pot exercitar l’acció de nul·litat?

Les persones a qui pugui beneficiar la declaració de nul·litat del codicil estan legitimades per exercir l’acció, una vegada oberta la successió, en el termini de 4 anys des que l’actor coneix o pot raonablement conèixer la causa de nul·litat.

No ho podran fer aquells que, coneixent la possible causa de nul·litat, hagin admès la validesa del codicil després de la mort del causant, hagin executat voluntàriament allò disposat en ell o hagin renunciat a l’acció.

La nul·litat pot ser parcial o total. Una vegada anul·lat totalment el codicil, s’aplicarà la disposició testamentària anterior que sigui vàlida.

Pot un testament convertir-se en codicil?

L’article 422-6 del Codi civil de Catalunya preveu la possibilitat que un testament que resulta nul o ineficaç es consideri com a codicil si compleix els requisits de validesa d’aquest.

Quina és la relació entre el codicil i les memòries testamentàries?

Les memòries testamentàries són un altre document de disposició successòria que també complementa o modifica el testament, i poden valer com a codicil, sigui quina sigui la seva forma, si compleixen certes condicions:

• Que la memòria al·ludeixi a un testament anterior.
• Que es demostri o es reconegui en qualsevol moment la seva autenticitat.
• Que les memòries compleixin, si escau, els requisits formals que el testador hagi exigit per a elles en el seu testament.

Tanmateix, per atorgar vàlidament les memòries testamentàries, no s’exigeixen els mateixos requisits formals que per al testament i el codicil, i la llei només exigeix que estiguin signades pel testador en totes les seves fulles.

El seu contingut està més limitat encara que el del codicil (només poden disposar sobre béns o sumes de petit valor que no superin el 10 % del cabdal relicte), i constitueixen el document testamentari més feble, ja que l’atorgament d’un nou testament sempre revocarà la memòria testamentària anterior, llevat que es disposi el contrari.

Com i quan es pot revocar un codicil?

El codicil pot ser revocat en vida del testador, mitjançant un nou acte personalíssim de manifestació de la seva darrera voluntat.

La revocació pot ser expressa o tàcita, i produeix efecte en el moment en què s’atorga el nou document, que pot ser un testament o un altre codicil posterior que conté la disposició revocatòria o que resulta incompatible amb l’anterior.

Revocació expressa

El testador pot atorgar un nou codicil en el qual inclogui una clàusula de revocació de l’anterior. Aquesta clàusula ha de contenir la voluntat inequívoca de deixar-lo sense efecte.

Revocació tàcita

L’atorgament d’un testament posterior, vàlid i eficaç anul·la automàticament el codicil anterior, llevat que el testador disposi el contrari, i en aquest cas es mantindrà en allò que sigui compatible amb la nova disposició.

Si el que s’atorga posteriorment és un codicil, no es produeix la revocació automàtica de l’anterior, sinó només en allò que hagi estat modificat o sigui incompatible amb el nou. Per tant, poden coexistir diferents codicils, encara que en cas de contradicció prevaldrà el més recent.

Altres formes de revocació

A més, el codicil hològraf s’entendrà revocat si apareix esquinçat o inutilitzat, o si les signatures apareixen esborrades, ratllades o esmenades sense salvar, excepte si es pot provar que aquests fets es van produir sense la voluntat o el coneixement del testador.

D’altra banda, el codicil pot tornar-se ineficaç per circumstàncies sobrevingudes, si per exemple existeix una separació matrimonial o de convivència i el codicil contenia disposicions a favor del cònjuge o parella que tenia el testador en el moment d’atorgar-lo.