Entenent les substitucions hereditàries a Catalunya

Les normes successòries, tant en la legislació pròpia de Catalunya com en la legislació comuna, preveuen el mecanisme de la substitució, a través del qual el testador pot designar substituts per al cas que els cridats a heretar no puguin o no vulguin fer-ho.

En dret català, la substitució pot ser vulgar, pupilar i exemplar, cadascuna amb les seves pròpies característiques i finalitat, com veurem a continuació.

Què són les substitucions hereditàries?

Les substitucions hereditàries són mecanismes jurídics que permeten al testador designar un o diversos substituts per als seus hereus, de manera que si aquests no poden o no volen heretar, els seus drets es transmetran als substituts designats en els termes que estableixi el testament.

La finalitat de les substitucions hereditàries és garantir que la voluntat del testador es compleixi també si sorgeixen imprevistos en la successió (com morts prematures o discapacitats) i assegurar així la continuïtat en el destí dels béns.

Quins tipus de substitució hereditària contempla el Codi Civil de Catalunya?

El Codi Civil de Catalunya regula aquesta figura als articles 425-1 a 425-14. En aquests s’hi contemplen tres tipus de substitució hereditària, que són la substitució vulgar, la substitució pupilar i la substitució exemplar:

• La substitució vulgar és la que es pot constituir en qualsevol cas, sempre que no es busqui una finalitat específica ni el substitut respongui a unes característiques peculiars. A diferència de les altres dues, no té la seva raó de ser en la protecció especial que mereix el substituït. Està regulada als articles 425-1 a 425-4.
• La substitució pupilar està pensada perquè els pares puguin protegir l’herència del seu fill quan aquest encara no té edat per testar. Es regula als articles 425-5 a 425-9.
• La substitució exemplar té la mateixa finalitat que la pupilar, però està destinada a designar un substitut per al descendent amb discapacitat. La seva regulació es troba als articles 425-10 a 425-14.

En què consisteix la substitució vulgar?

La substitució vulgar és la més comuna. Consisteix a nomenar un hereu suplent en previsió que el designat inicialment no arribi a heretar, per defunció, perquè renunciï a l’herència o perquè no pugui fer-ho.

No hi ha condicions que calgui tenir en compte per constituir la substitució vulgar, i s’aplicarà en qualsevol cas en què el testador hagi previst un substitut per a l’hereu i aquest no pugui o no vulgui heretar, encara que aquell només ho hagués previst per a un d’aquests dos casos expressament.

Aquest tipus de substitució pot ser expressa o tàcita, i l’herència del substitut tindrà les mateixes condicions que s’hagin establert per al substituït.

Quines possibilitats existeixen en la substitució vulgar?

En la substitució vulgar, el testador té les següents opcions:

• Disposar dos o més substituts per a un hereu, o un sol per a diversos hereus.
• Decidir que els substituts ho siguin tots alhora o successivament.
• Nomenar diversos hereus com a substituts els uns dels altres.

En què consisteix la substitució pupilar?

La substitució pupilar permet als pares de fills menors de 14 anys (impúbers), i que per tant no tenen edat per testar, designar un substitut per a ells, per al cas que morin abans de complir aquesta edat i, com a conseqüència, sense haver atorgat testament.

També es permet aquest tipus de substitució per al cas que hi hagi un fill concebut i no nascut que, en el moment de néixer, hagi de quedar sota la pàtria potestat dels progenitors constituents.

La finalitat d’aquest tipus de substitució és evitar que s’obri la successió intestada per als fills i poder decidir el destí dels béns de la família, ja que el substitut heretarà tant els béns dels progenitors com els del fill.

Només es pot ordenar aquest tipus de substitució respecte dels fills dels quals es tingui la pàtria potestat i mentre aquesta estigui vigent, perquè és quan els pares poden disposar sobre els béns dels fills.

Si la constitueixen ambdós progenitors, només preval el testament del progenitor que mori més tard.

Quines limitacions existeixen en la substitució pupilar?

Cada progenitor pot designar substitut per al fill, respecte dels béns que procedeixin de l’altre progenitor (si aquest no ho ha fet), als germans del menor que siguin fills comuns o, en defecte, a parents de l’altra branca dins del quart grau.

Si no existeixen ni els uns ni els altres, es podrà nomenar substitut a qualsevol persona capaç de succeir.

Què és la substitució pupilar tàcita?

En el cas que es constitueixi una substitució vulgar expressa i el substitut sigui un menor de 14 anys, s’entendrà que també hi ha substitució pupilar tàcita respecte dels béns del progenitor substituent, llevat que s’hagin nomenat substituts recíprocs a dos germans, un menor de 14 anys (impúber) i un altre d’aquesta edat o major (púber).

En què consisteix la substitució exemplar?

La substitució exemplar és la que s’ordena per un ascendent d’una persona incapacitada que sigui hereva forçosa de la que ordena la seva substitució. Comprèn tant els béns del testador com els de l’incapaç que no ha atorgat testament ni pacte successori.

Té la mateixa funció que la substitució pupilar, però per al descendent incapacitat, i per aquest motiu, li són d’aplicació les normes de la substitució pupilar en la mesura que la seva naturalesa ho permeti.

Quins requisits s’exigeixen en la substitució exemplar?

Per a la seva validesa, cal que es compleixin els següents requisits:

• Que l’ascendent deixi al substituït la legítima que li correspongui.
• Que l’incapaç hagi estat declarat com a tal judicialment en vida del descendent substituït.

Com funciona si són diversos ascendents els que designen substitut per al mateix descendent incapaç?

Si diversos ascendents fan ús d’aquesta substitució per al mateix descendent, preval la de l’ascendent mort de grau més pròxim. Si són del mateix grau, succeeixen tots els substituts designats, en les quotes que resultin d’aplicar als ascendents les normes de la successió intestada.

Pel que fa als béns de les herències de cada ascendent, corresponen al substitut que cadascun hagi designat respectivament.

Qui pot ser substitut en la substitució exemplar?

La substitució exemplar ha de ser ordenada a favor de les següents persones:

• Els descendents, el cònjuge o la parella estable convivents de l’incapaç.
• A falta dels anteriors, pot ordenar-se a favor de parents de l’incapaç fins al quart grau de consanguinitat en línia col·lateral.
• En defecte de tots els anteriors, es pot ordenar a favor de qualsevol persona.

D’altra banda, també es pot ordenar la substitució exemplar, sense necessitat de respectar l’ordre indicat, a favor de qui hagi exercit la tutela de l’incapaç (també si és persona jurídica) o hagi assumit deures de cura i prestació d’aliments i els hagi complert fins a la seva mort.

Quan queda sense efecte la substitució exemplar?

Aquest tipus de substitució queda sense efecte quan cessa realment l’estat d’incapacitat del substituït, independentment que atorgui o no testament, i també si el substitut mor abans que el testador o l’incapaç, o si l’incapaç mor abans que el testador.