La substitució vulgar al Codi Civil català

El dret de successions a Catalunya ofereix diverses figures jurídiques que permeten al testador organitzar de forma precisa el destí dels seus béns. Entre elles hi ha la substitució vulgar, regulada en el Codi Civil català, que compleix un paper destacat en la pràctica testamentària i mereix una anàlisi específica per comprendre el seu abast i efectes.

En què consisteix la substitució vulgar?

La substitució vulgar és una disposició testamentària que permet al testador nomenar un hereu substitut per al cas que la persona originàriament designada (el substituït) no arribi a heretar.

El testador pot instituir un hereu posterior o segon per al cas que l’anterior o primer instituït no arribi a ser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.

Article 425-1.1 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya

Es tracta, en essència, d’un pla de recolzament que el testador estableix per assegurar que la seva voluntat es compleix i que el destí del seu patrimoni no es regeixi per la successió intestada (aquella regulada per la llei, que s’aplica quan no hi ha testament vàlid).

Així doncs, l’objectiu principal de la substitució vulgar és mantenir el control sobre allò que passarà amb els béns, podent establir una segona i fins i tot posteriors opcions per al cas que l’anterior no es pugui complir.

Exemple de substitució vulgar: “Institueixo hereu universal el meu germà Josep. Si em premorís, el substitueixo pels seus fills, els meus nebots Carles i Jordi.”

En aquest supòsit, la substitució vulgar podria tenir sentit, per exemple, si el testador tingués altres germans i, en cas que el seu germà Josep no pogués o no volgués heretar, aquests altres germans fossin cridats a fer-ho per les regles de la successió intestada. Si aquesta no fos la voluntat del testador per alguna raó, a través d’aquesta disposició s’assegura que no heretin aquests germans, sinó els seus nebots Carles i Jordi.

On es regula la substitució vulgar en el dret civil català?

La substitució vulgar està regulada als articles 425-1 i següents del llibre quart del Codi Civil de Catalunya (CCCat).

Quins tipus de substitució vulgar existeixen?

Es contemplen dos tipus de substitució vulgar:

• La substitució vulgar expressa. El testador nomena de forma clara i explícita la persona o les persones que actuaran com a substituts.
• La substitució vulgar tàcita. La substitució vulgar tàcita es produeix quan, sense una clàusula explícita en el testament, el dret català presumeix que el testador volia una substitució vulgar.

D’altra banda, s’estableix que en les substitucions pupilar, exemplar, fideïcomissàries i preventiva de residu la substitució vulgar tàcita hi és sempre continguda, si bé en els dos primers casos la contenen només amb relació als béns que procedeixen de l’herència del substituent.

Com opera la substitució vulgar?

La substitució vulgar entra en joc automàticament quan l’hereu principal no pot o no vol acceptar l’herència. Conforme a la llei catalana, en principi, la substitució vulgar que s’hagi ordenat per a qualsevol d’aquests dos casos s’aplica també a l’altre, llevat que el testador hagi disposat alguna cosa diferent.

Particularment, la substitució vulgar ordenada per al cas que es produeixi la premorència (és a dir, que l’hereu mori abans que el testador) s’estén a tots els altres casos, incloent els següents:

• La conmorència (presumpció legal que l’hereu ha mort al mateix temps que el testador).
• La institució sota condició suspensiva si l’instituït mor abans que aquesta es compleixi o si la condició no arriba a complir-se.
• Aquells casos en què l’instituït que ja havia estat concebut no arriba a néixer i en què s’ha declarat absent l’instituït.

Pot haver-hi diversos substituts vulgars?

Sí, existeix aquesta possibilitat. El CCCat preveu que a un hereu el puguin substituir dos o més substituts, del mateixa manera que es contempla que dos o més hereus puguin ser substituïts per un únic substitut.

Quan existeixen diversos substituts, aquests poden ser cridats a l’herència tots junts o un a falta d’un altre, en aquest cas, el substitut del substitut es considera també substitut del substituït.

Igualment, diversos hereus poden ser nomenats substituts vulgars entre ells, de manera recíproca. En aquests casos s’apliquen les següents regles:

• Si han estat constituïts en quotes desiguals, la de qui ha estat cridat i no arriba a ser hereu es difereix a la resta dels constituïts proporcionalment a les seves respectives quotes.
• En cas que, juntament amb els hereus, sigui cridada a la substitució una altra persona, li correspondrà una porció de la quota vacant resultant de dividir aquesta per el nombre total dels qui concorren a la substitució.
• La resta de la quota correspon als cohereters respectivament d’acord amb les seves respectives quotes.
• Allò que hagi ordenat el testador preval en tot cas.

Quins són els efectes de la substitució vulgar?

En la substitució vulgar, s’entén que la delació de l’herència al substitut vulgar s’ha produït al mateix temps que al substituït i, per tant, encara que mori abans que es frustri la crida al substituït, el dret del substitut vulgar es transmet als seus successors.

D’altra banda, el CCCat estableix que el substitut succeeix el causant amb els mateixos modes, condicions, llegats, substitucions i la resta de càrregues imposades a l’instituït que no ha arribat a convertir-se en hereu, excepte en el cas que siguin personalíssimes o que el testador hagi disposat alguna cosa diferent.

Quan pot ser convenient la substitució vulgar?

De forma general, la substitució vulgar pot resultar especialment útil en aquells supòsits en què el testador vulgui assegurar-se que el seu patrimoni no acabi transmetent-se conforme a les regles de la successió intestada, que en ocasions poden conduir a un repartiment diferent de la seva veritable voluntat.

Concretament, pot ser recomanable en certs casos, com quan es preveu la possibilitat que la persona cridada a l’herència renunciï a ella o, senzillament, quan el testador desitja establir una alternativa clara per reforçar la seguretat en el compliment de les seves disposicions.

Atesa la transcendència d’aquestes decisions i la complexitat que pot derivar-se de la seva aplicació pràctica, és molt aconsellable comptar amb l’orientació d’un advocat especialitzat. Un professional podrà valorar cada situació concreta i dissenyar la fórmula testamentària més adequada perquè la voluntat del causant quedi plenament garantida.