En què consisteix la delació en una herència o llegat a Catalunya?

La delació constitueix un element central del procés successori, ja que determina el moment a partir del qual la persona cridada a succeir pot acceptar o repudiar l’herència o el llegat.

Es tracta d’una figura que, a Catalunya, presenta particularitats rellevants respecte del dret comú i el funcionament de la qual varia segons si es tracta d’una successió a títol universal (herència) o a títol particular (llegat).

Què és la delació en una herència?

La delació és l’acte jurídic pel qual l’herència s’ofereix o es posa a disposició de la persona cridada a succeir. Implica que el cridat adquireix la facultat d’acceptar o repudiar la successió, facultat que no existeix abans que la delació tingui lloc.

D’altra banda, la vocació hereditària identifica qui són els cridats potencials a la successió conforme a la llei o al testament, la delació suposa que aquesta crida esdevé efectiva, és a dir, que s’obre la possibilitat real d’acceptar o repudiar.

En el procés successori, la delació marca l’inici de l’exercici del dret a succeir i obre, per tant, la possibilitat d’adquirir la condició d’hereu o legatari.

En el Codi civil de Catalunya, la delació de l’herència està regulada en els articles 411-4, 461-1, 461-12 i 461-13. En l’àmbit dels llegats, són aplicables els articles 427-14, 427-15, 427-16 i 427-17.

En quin moment es produeix la delació?

A Catalunya, com a regla general, la delació es produeix en el moment de la mort del causant. No obstant això, la normativa contempla supòsits especials, com ara quan existeix una condició suspensiva.

Delació en l’herència

L’article 411-4 del Codi civil de Catalunya estableix que la successió es defereix en el moment de la mort del causant. Tanmateix, si l’herència està sotmesa a una condició suspensiva, la delació es produeix quan aquesta condició es compleix. En el cas d’heretaments i fideïcomisos, regeixen les seves pròpies regles específiques.

Delació en el llegat

En els llegats, la delació també es produeix, amb caràcter general, en el moment de la mort del causant, llevat que el llegat estigui sotmès a condició suspensiva o que la seva eficàcia depengui de l’existència o determinació futura del legatari. L’article 427-14 regula aquestes situacions, incloent-hi els llegats ordenats a favor de persones no concebudes o aquells que recauen sobre béns futurs.

Quins efectes produeix?

Els efectes de la delació difereixen significativament entre l’herència i el llegat.

Efectes de la delació en l’herència

En l’herència, la delació no implica l’adquisició automàtica del cabal hereditari. El cridat ha d’acceptar expressament o tàcitament per convertir-se en hereu. Fins aquell moment, només ostenta la facultat d’acceptar o repudiar, facultat que és irrevocable un cop exercida, conforme a l’article 461-1.

Efectes de la delació en el llegat

En el llegat, el règim és diferent. La delació transmet automàticament el contingut del llegat si aquest és d’eficàcia real, sense necessitat d’acceptació prèvia del legatari. El legatari adquireix de ple dret la propietat de la cosa objecte del llegat o, si es tracta d’un llegat obligacional, la condició d’acreed or de la persona gravada, encara que conserva en tot cas la possibilitat de renunciar al llegat.

En ambdós casos, tant hereus com legataris poden acceptar o repudiar, encara que en el llegat l’acceptació consolida una adquisició ja produïda per la delació i la repudiació provoca que es consideri com no diferit.

Es pot transmetre el dret de delació?

El dret d’acceptar o repudiar una herència o un llegat, conegut com a ius delationis, pot transmetre’s als hereus del cridat si aquest mor sense haver exercit aquesta facultat:

• En matèria d’herències l’article 461-13 estableix que el ius delationis es transmet als hereus del cridat, els quals poden acceptar o repudiar l’herència, sempre que acceptin prèviament o en el mateix acte l’herència del propi cridat. Si hi ha diversos cridats a heretar, cadascun pot decidir de manera independent.
• En matèria de llegats L’article 427-17 estableix que el llegat diferit però no acceptat ni repudiat es transmet als hereus del legatari mort, llevat que es tracti de llegats de caràcter personalíssim o que del testament resulti una voluntat contrària. Els hereus del legatari també poden acceptar o repudiar individualment la part que els correspongui.

Què és la interpel·lació en l’herència?

El dret català no imposa un termini per acceptar o repudiar l’herència després de la delació, però permet que qualsevol interessat, inclosos els creditors, sol·liciti al notari que requereixi formalment el cridat perquè es pronunciï en un termini de 2 mesos, amb la finalitat d’evitar una situació d’incertesa que impedeixi avançar en el procés successori.

Aquesta interpel·lació es pot fer transcorregut un mes des de la delació, i el cridat a heretar haurà de manifestar la seva voluntat sobre l’acceptació o repudiació de l’herència. Si en aquest termini no accepta l’herència en escriptura pública, s’entén que repudia l’herència, excepte en el cas de menors d’edat o persones amb la capacitat modificada judicialment, per als quals la llei presumeix l’acceptació a benefici d’inventari.

Tanmateix, cal tenir en compte que, encara que no existeixi un termini per acceptar o repudiar l’herència per al cridat a succeir, sí que existeix un termini de 6 mesos per presentar l’autoliquidació de l’impost de successions i donacions.