A Catalunya, com a la resta d’Espanya, existeix la figura de la llegítima. Tanmateix, a diferència del règim comú, aquí la llegítima no és una part concreta dels béns de l’herència, sinó un dret de crèdit que els legitimaris tenen davant dels hereus.
Ara bé, aquest dret no és absolut: la llei catalana permet privar de la llegítima quan concorren determinades causes de desheretació. S’hi inclou la manca de relació familiar? Vegem-ho.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes herències i successions a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.
Contacta amb nosaltresQuè diu el Codi civil de Catalunya sobre la desheretació?
L’article 451-17.2 del Codi civil de Catalunya estableix les causes que permeten desheretar els legitimaris. En el seu apartat e) es contempla expressament l’absència manifesta i continuada de relació familiar imputable exclusivament al legitimari com a motiu vàlid per deixar sense llegítima un fill, descendent o progenitor, segons qui sigui l’hereu forçós.
Això implica que, per exemple, un progenitor pot desheretar un fill si aquest darrer, sense justificació, ha trencat el vincle i ha mantingut aquesta manca de relació durant un llarg període de temps.
Quins requisits s’han de complir perquè la desheretació sigui vàlida?
La manca de relació no n’hi ha prou per si sola. Perquè la desheretació tingui efectes legals, s’han de complir diversos requisits:
- Caràcter continuat i greu. L’absència de tracte ha de ser clara i prolongada en el temps.
- Responsabilitat exclusiva del legitimari. Si la ruptura és conseqüència de la conducta del causant o de totes dues parts, no es podrà al·legar com a causa de desheretació.
- Expressió formal en testament, codicil o pacte successori. La desheretació ha de constar de manera clara, indicant la causa i designant nominalment el legitimari. A més, no pot ser parcial ni condicional.
Quines precaucions cal tenir en desheretar per manca de relació?
Encara que la llei ho permet, la desheretació per aquest motiu sol generar conflictes. Convè tenir en compte el següent:
- Prova de la causa. Si el familiar desheretat impugna el testament, seran els hereus beneficiats qui hauran d’acreditar la manca de relació i que aquesta és imputable només al legitimari.
- Termini d’impugnació. El familiar desheretat disposa de 4 anys des de la defunció del causant per exercir l’acció.
- Reconciliació o perdó. Si en vida es produeix una reconciliació o el testador atorga perdó en escriptura pública, la desheretació quedarà sense efecte.
Quines opcions té un familiar desheretat per manca de relació?
El familiar que hagi estat privat de la llegítima pot impugnar la desheretació. En aquest cas, correspon als hereus acreditar l’existència de la causa legal; si el desheretat al·lega reconciliació o perdó, la prova d’aquests fets li competeix a ell.
Si la causa no es prova, la desheretació és injusta i recuperarà la seva llegítima. El termini per impugnar és de 4 anys des de la defunció.
Quines precaucions cal tenir en desheretar per manca de relació?
A Catalunya, sí que és possible desheretar un fill per manca de relació familiar, sempre que l’absència de tracte sigui manifesta, continuada i exclusivament imputable a ell. Tanmateix, es tracta d’un procés delicat que exigeix complir requisits formals estrictes i que, a la pràctica, pot acabar fàcilment als tribunals.
Per això, si es vol prendre aquesta decisió, el més recomanable és comptar amb assessorament especialitzat en dret successori català, per garantir que el testament quedi correctament redactat i evitar futurs conflictes familiars i judicials.
