La substitució exemplar en el Codi Civil de Catalunya

En l’àmbit del dret de successions, una de les majors preocupacions amb què es poden trobar les famílies és què passarà amb els béns d’una persona que, a causa d’una incapacitat, no pot atorgar testament ni manifestar la seva voluntat de manera vàlida.

El Codi Civil de Catalunya preveu diferents solucions per donar seguretat en aquests casos i garantir que el patrimoni de la persona incapacitada tingui una destinació adequada, protegint tant els seus drets com els dels seus familiars.

Una d’aquestes solucions és l’anomenada substitució exemplar, una figura jurídica poc coneguda però de gran importància pràctica. A continuació, veurem quins són els seus requisits, qui la pot establir i en quines situacions deixa de tenir efecte.

Què és la substitució exemplar?

Es tracta d’una figura que permet als ascendents (pares i, si escau, altres ascendents) d’una persona amb incapacitat ordenada judicialment i legitimària seva establir qui heretarà tant els béns del propi testador com els de la persona incapacitada que no hagi fet testament ni pacte successori.

És a dir, l’ascendent nomena un substitut que rebrà l’herència de la persona incapacitada si aquest no ha testat, i a més pot disposar qui rebrà els seus propis béns.

On es regula la substitució exemplar?

La substitució exemplar està regulada als articles 425-10 i següents del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.

S’apliquen altres normes?

Sí, s’apliquen, en allò que la seva naturalesa ho permeti, les normes de la substitució pupilar. La diferència principal és que la substitució pupilar s’aplica a menors de 14 anys, mentre que la substitució exemplar és per a persones amb incapacitat judicialment declarada, sense límit d’edat.

Quins són els requisits perquè la substitució exemplar sigui vàlida?

Per a la seva validesa, s’han de complir dues condicions:

• L’ascendent ha de deixar al descendent amb incapacitat la legítima que li correspongui.
• L’incapacitat del descendent ha d’estar declarada judicialment en vida del substituït, encara que la declaració sigui posterior a l’ordenació de la substitució.

Qui pot establir una substitució exemplar?

Només la poden ordenar els ascendents d’una persona amb incapacitat que sigui legitimària seva. En la pràctica, la poden ordenar els pares i també els avis o altres ascendents quan, conforme a les regles de la legítima, aquest descendent tingui la condició de legitimari respecte d’ells.

Qui pot ser designat com a substitut?

La substitució exemplar es pot ordenar a favor de:

• Descendents del cònjuge o de la parella estable de la persona incapacitada.
• A manca dels anteriors, parents col·laterals de la persona incapacitada fins a quart grau.
• Si manquen tots ells, qualsevol persona.
• A més, sense respectar aquest ordre, també es pot designar persones físiques o jurídiques que hagin exercit la tutela de la persona incapacitada o que hagin assumit deures de cura i aliments i els hagin complert fins a la seva mort.

Què passa si diversos ascendents ordenen substitució sobre la mateixa persona?

En aquests casos, resulten d’aplicació les regles següents:

• Preval la substitució disposada per l’ascendent difunt de grau més pròxim (per exemple, la del pare davant de la de l’avi).
• Si els ascendents són del mateix grau (per exemple, els dos avis), succeeixen en l’herència de la persona incapacitada tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultarien d’aplicar a cada ascendent les normes de la successió intestada.
• En tot cas, els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que van ordenar la substitució corresponen al substitut que cadascun d’ells va designar.

Quan queda sense efecte la substitució exemplar?

La substitució queda sense efecte si:

• Cessa realment la incapacitat del substituït, encara que després no faci testament.
• El substitut premor al testador (l’ascendent) o a la persona incapacitada.
• La persona incapacitada mor abans que l’ascendent que va ordenar la substitució.

Si existeixen diversos ascendents, la ineficàcia s’aplica a la substitució de cada ascendent per separat.

Com assegurar-se d’aplicar correctament la substitució exemplar?

La substitució exemplar és una figura complexa que requereix una anàlisi jurídica acurada. Cada cas presenta unes circumstàncies diferents, per tant és important valorar bé les opcions. Consultar amb un advocat expert és la millor manera d’actuar amb seguretat i garantir que es respectin els drets de tots els implicats.