El règim de guanys a Catalunya

El régimen de gananciales en Cataluña

El règim de guanys és contempla al Codi civil de Catalunya com a règim de comunitat de béns, encara que és equivalent al règim de guanys del dret civil comú.

En aquest article veurem com es regula el règim de comunitat de béns català i quines són les seves característiques.

Podem ajudar-te

Som advocats especialistes en dret de família a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.

Contacta amb nosaltres

En què consisteix el règim de guanys a Catalunya?

El règim econòmic matrimonial de guanys o de comunitat de béns, com s’anomena en dret civil català, està regulat als articles 232-30 i següents del Codi civil català, i la seva aplicació ha de ser pactada expressament pels cònjuges en capítols matrimonials.

En virtut d’aquest règim, es crea una comunitat de béns entre els cònjuges, de manera que hi coexisteixen béns privatius de cadascun d’ells amb béns comuns que pertanyen a la comunitat, sent aquests darrers les guanyances obtingudes per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals atribueixin tal caràcter.

Els béns comuns pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, llevat que acordin un percentatge diferent.

Quins béns formen part de la comunitat de guanys?

Els béns que integren la comunitat de béns en el règim de guanys català són els següents:

  • Els guanys obtinguts per qualsevol dels cònjuges en la seva activitat laboral o professional.
  • Els béns que els cònjuges decideixin que formin part de la comunitat.
  • Els fruits i les rendes que generin tant els béns privatius com els comuns, llevat que es pacti una altra cosa.
  • Els guanys obtinguts amb el joc.
  • Els béns que s’hagin adquirit en substitució d’altres béns comuns.

Tots els altres béns tindran caràcter privatiu, i expressament són privatius els següents:

  • Els béns que ja eren privatius de cada cònjuge abans del matrimoni o del moment en què es constitueix el règim de comunitat de béns.
  • Els béns adquirits en substitució d’altres béns privatius.
  • Els adquirits a títol gratuït, per herència o donació.
  • Els béns d’ús personal i valor ordinari de cada cònjuge.
  • Les eines i utensilis necessaris per exercir cadascun la seva professió, encara que s’hagin pogut adquirir amb diners comuns.
  • Les indemnitzacions que cadascun rebi per danys personals, llevat del que correspongui per lucre cessant.

Com s’administra la comunitat de béns en el règim de guanys català?

En coexistir béns privatius de cada cònjuge amb béns comuns pertanyents a la comunitat conjugal, les normes d’administració són diferents per a ambdós casos.

Administració de la comunitat de béns

Pel que fa als béns comuns, els cònjuges poden en pactar la forma d’administració, encara que, en defecte de pacte, s’hauran d’encarregar tots dos conjuntament tant de l’administració com dels actes de disposició, o bé podrà fer-ho un d’ells amb el consentiment de l’altre.

A més, cada cònjuge per separat pot contreure obligacions amb càrrec a la comunitat i disposar dels béns guanyals per pagar despeses de la família.

D’altra banda, en relació amb l’activitat professional o mercantil que un dels cònjuges exerceixi valant-se de béns comuns amb el consentiment de l’altre, aquell podrà fer pel seu compte, en l’exercici normal de la seva professió, actes de disposició i administració en relació amb els béns mobles afectes.

En cas que un dels cònjuges no pugui exercir la gestió conjunta, per manca de capacitat o altre motiu, el jutge podrà autoritzar l’altre per realitzar-la. També podrà prendre aquesta decisió si un dels cònjuges no dóna el consentiment necessari per realitzar actes d’interès per a la família, o amb motiu de qualsevol altra causa que ho justifiqui.

Administració dels béns privatius

Cada cònjuge és responsable exclusiu de l’administració i disposició dels seus béns privatius, sempre dins dels límits legals, i, per tant, serà el cònjuge titular qui respongui pels deutes contrets en l’administració dels seus propis béns.

Si els béns privatius del cònjuge deut­or no són suficients per fer front als deutes, el creditor podrà demanar que s’embarguin també els béns comuns, i l’altre cònjuge n’haurà de ser notificat.

El cònjuge no deut­or podrà aleshores demanar la dissolució de la comunitat de béns per mantenir a resguard la seva meitat, llevat que el deute correspongui a despeses familiars, ja que en aquest cas respondran solidàriament els béns comuns i els del cònjuge deut­or i, subsidiàriament, els del cònjuge no deut­or.

Com es divideixen els béns comuns quan s’extingeix el règim de guanys a Catalunya?

En el moment de l’extinció del règim econòmic de comunitat de béns, cal liquidar la comunitat, és a dir, aplicar les normes que regeixen la comunitat de béns i determinar quins béns són privatius i quins comuns, i dividir els comuns en funció del percentatge que s’hagi determinat, i que, com hem dit, a falta de pacte es farà per meitats indivises.

Una vegada determinada la titularitat, es farà el repartiment entre els cònjuges, tenint en compte el valor que tinguin en el moment de la liquidació.

Hi ha algunes regles específiques per a alguns béns:

  • En el cas de l’habitatge familiar, si la comunitat de béns s’extingeix per defunció d’un cònjuge, l’altre podrà demanar que se li atribueixi per complet, i si el seu valor excedeix de la meitat dels béns que li correspon, haurà de pagar la diferència en diners als hereus del difunt.
  • Els béns que fossin privatius a l’inici de la comunitat de guanys i comuns durant la durada del règim podran ser recuperats pel titular original en el seu estat inicial, incloent-hi les millores i altres béns afegits com a part de l’haver comú. Si els béns recuperats tenen un valor superior al que correspon al cònjuge per la seva quota, haurà de compensar la diferència en diners.

Quan s’extingeix el règim de comunitat de béns?

El règim de comunitat de béns s’extingeix per les següents causes:

  • Per decisió dels cònjuges, canviant a un altre règim per mitjà de capítols matrimonials.
  • Per separació legal, nul·litat matrimonial o divorci.
  • Per decisió judicial, a petició d’un dels cònjuges, en els següents casos:
    • Quan s’hagi produït una separació de fet per més de 6 mesos.
    • Quan l’altre cònjuge incompleixi greument o reiteradament el deure d’informar de les activitats econòmiques.
    • Quan l’altre cònjuge gestioni irregularment el patrimoni.
    • Quan sobrevingui una circumstància personal o patrimonial que afecti l’altre cònjuge i comprometi greument els interessos del cònjuge que en sol·licita la dissolució.
    • Quan siguin embargats els béns comuns per deutes contretes per l’altre cònjuge en relació amb els seus béns privatius.

Quan s’aplica el règim de guanys a Catalunya?

A diferència de la regulació sobre el règim econòmic matrimonial en el dret civil comú, en dret català el règim de guanys o de comunitat de béns no és el que s’aplica per defecte, de manera que només podrà ser aplicat si els cònjuges ho decideixen així expressament mitjançant l’atorgament de capítols matrimonials.

A partir del moment en què ho facin, començaran a regir les seves normes, cosa que pot ocórrer a l’inici del matrimoni o en qualsevol moment posterior, modificant el règim anterior.

Demanar cita
Pots trucar-nos al 872 29 07 36 o emplenar el formulari de contacte i ens posarem en contacte amb tu.
Per què hauries d’escollir-nos?
Àmplia experiència
Advocats especialistes
Resposta ràpida
Atenció personalitzada
On trobar-nos?

Oficina a Girona

Carrer Cor de Maria nº 10, 10º 1ª 17002 Girona, Cataluña 872 29 07 36 hola@fabrega.legal
fabrega.legal/girona

Oficina a Figueres

Carrer Sant Llàtzer 22, 1-2 Esc-B 17600 Figueres, Girona 872 29 07 36 hola@fabrega.legal
fabrega.legal/figueres