Què passa amb la hipoteca quan es produeix un divorci?

Després del divorci, les decisions sobre l’habitatge familiar poden alterar la pràctica del pagament de la hipoteca, encara que no sempre canviïn la responsabilitat davant del banc.

És necessari distingir tres plans diferents i relacionats entre si: qui respon davant l’entitat financera conforme al que s’ha pactat en el préstec hipotecari, a qui pertany l’habitatge en termes de propietat i en quina mesura és possible renegociar o modificar les condicions originalment pactades amb el banc.

Quins factors influeixen en el pagament d’hipoteca després d’un divorci?

Després del divorci, solen variar les circumstàncies preses en consideració en signar el préstec hipotecari. Per això, resulta aconsellable revisar els elements que condicionen el pagament de la hipoteca, que es desenvolupen a continuació:

La titularitat de l’habitatge

Determinar qui és propietari de l’habitatge és essencial, tenint en compte que aquesta situació pot haver canviat arran del divorci (per exemple, per liquidació de guanys, per adjudicació de quotes o per acord entre excònjuges).

Caldrà atenir-se a les regles aplicables del règim econòmic matrimonial, ja que l’habitatge pot ser privatiu d’un dels cònjuges o comú en la proporció que correspongui.

En principi, si existeix hipoteca, el seu pagament correspondrà al deutor hipotecari, que dependrà de qui sigui el titular de l’habitatge, o de en quin percentatge ho sigui cadascú, si hi ha copropietat, però és possible que davant del banc la responsabilitat sigui una altra, ja que depèn de quines condicions s’hagin pactat amb ell.

L’atribució de l’ús

L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar pactada en el conveni regulador o decidida en sentència, per si mateixa, no modifica qui respon davant del banc, encara que pot motivar negociacions entre les parts per reequilibrar les càrregues internes o establir compensacions (per exemple, si l’ús s’atribueix a qui no és propietari o a qui ho és en menor proporció).

Allò que es va pactar davant del banc

A efectes de responsabilitat externa, el determinant és el contingut del contracte de préstec hipotecari: qui hi figura com a deutor, si l’obligació és solidària i en quins termes.

Després del divorci, pot passar que una persona vulgui quedar desvinculada del préstec perquè ja no utilitza l’habitatge o ha deixat de ser-ne titular, però aquesta desvinculació exigeix acord amb l’entitat financera i, si escau, una novació que substitueixi un deutor o modifiqui les condicions pactades. Mentre no es modifiqui el contracte, el banc manté intactes els seus drets davant d’aquells que hi figuren com a deutors.

Qui és responsable de la hipoteca davant del banc?

Davant de l’entitat financera respon qui figuri com a deutor en el préstec, d’acord amb les condicions pactades.

Si tots dos cònjuges van signar com a deutors, l’obligació sol ser solidària (en aquest cas, el banc pot reclamar la totalitat del deute a qualsevol d’ells).

Com hem vist, la situació matrimonial, l’ús atribuït de l’habitatge o els pactes interns entre cònjuges no alteren per si sols la posició del banc ni les seves accions en cas d’impagament, que poden incloure l’embargament de béns i l’execució hipotecària si concorren els requisits legals, com ha afirmat el Tribunal Suprem en jurisprudència consolidada.

Com es reparteix el pagament de la hipoteca entre els excònjuges?

El repartiment intern entre excònjuges es pot pactar amb independència de la titularitat, com a fórmula de compensació econòmica entre les parts o com a conseqüència pràctica de l’atribució de l’ús de l’habitatge al cònjuge no titular.

Tanmateix, convé recordar que l’atribució de l’ús no altera per si mateixa l’obligació de pagament davant del banc.

A més, la sentència de divorci o el conveni regulador poden modificar la titularitat de l’habitatge o distribuir internament l’obligació de pagament entre les parts, però aquestes previsions no desplacen la responsabilitat davant del banc mentre no es modifiqui el préstec.

Per això, és habitual articular solucions que facin coincidir el repartiment intern amb la responsabilitat externa, deixant-ne constància precisa en el conveni i, si escau, negociant amb el banc.

Què es pot fer per canviar la responsabilitat de pagament davant del banc?

Quan existeixi desajust entre el que estableix la resolució judicial o el conveni regulador i la posició contractual davant del banc, es poden intentar diferents vies de solució:

• Novació del préstec hipotecari (modificació de condicions). Permet, previ acord amb l’entitat, substituir un deutor per un altre i ajustar les clàusules, encara que sol requerir una nova avaluació de solvència per part del banc. Mentre no es formalitzi la novació, la responsabilitat original es manté sense canvis.
• Assumpció de deute per una de les parts. Un dels excònjuges pot assumir íntegrament el deute, amb la consegüent alliberació de l’altre, sempre que l’entitat ho accepti. Internament, aquesta assumpció es pot compensar amb crèdits, pagaments compensatoris o ajustos patrimonials, que s’han de documentar amb precisió en el conveni regulador.
• Venda de l’habitatge. Si tots dos en són titulars, es pot vendre l’immoble per amortitzar la hipoteca amb el preu obtingut i repartir-se’n la guanyança, si n’hi ha. També és possible que un excònjuge compri la part de l’altre. Però si l’ús de l’habitatge ha estat atribuït en resolució judicial o conveni, serà necessari el consentiment de totes dues parts per disposar de l’habitatge i, si no és possible, l’autorització judicial, a més de la inscripció registral de les limitacions per protegir tercers.
• Reclamació interna entre deutors. Si el deute és solidari i un paga per tots dos, aquest podrà reclamar a l’altre la part que li correspongui, amb interessos, dins del termini legal aplicable.

En qualsevol cas, el banc és aliè als acords interns entre excònjuges i actuarà conforme al préstec vigent fins que es formalitzi la modificació corresponent, és per tant necessari que qualsevol canvi sigui acceptat per l’entitat.

Com es regula aquesta qüestió en el dret civil català?

La legislació civil de Catalunya estableix regles pròpies que afecten el destí de l’habitatge familiar després del divorci, tot i que similars a les del règim comú.

Per a l’atribució de l’ús, es dona prioritat a l’interès dels fills menors i, si no n’hi ha, al cònjuge amb més dificultats d’accés a un altre habitatge, i aquesta atribució sol tenir una durada limitada, cosa que facilita la planificació de la liquidació posterior. A més, l’ús pot atribuir-se fins i tot sobre un habitatge privatiu (i a favor del cònjuge no titular), amb dret a compensació per al propietari.

Pel que fa a la responsabilitat davant del banc, es manté el règim general: respon qui figuri com a deutor en el préstec, i qualsevol canvi exigeix acord amb l’entitat.

Tanmateix, atès que el règim econòmic supletori és el de separació de béns, és habitual que l’habitatge estigui en copropietat ordinària i que, després de la ruptura, se’n acordi la venda o l’adjudicació per cancel·lar o modificar la hipoteca.