Es pot treure la llegítima a un fill a Catalunya?

A Catalunya, el dret a la llegítima està recollit en el Codi civil de Catalunya i atorga a certs descendents (entre ells, els fills) el dret a rebre un valor patrimonial que no pot ser eliminat lliurement pel testador (no és una part de l’herència, com en dret comú). Tanmateix, és habitual que, en planificar el seu testament, algunes persones es preguntin si és possible excloure un fill d’aquest dret.

Expliquem tot seguit si realment es pot treure la llegítima a un fill a Catalunya i, si és així, quins requisits s’han de complir per a això.

Un fill pot ser privat de la llegítima a Catalunya?

Sí, però només en els casos en què existeix una causa legal de desheretament. És a dir, no n’hi ha prou que el testador vulgui deixar el seu fill sense llegítima: ha de demostrar que concorre un dels motius expressament recollits en el Codi civil de Catalunya.

Això significa que treure la llegítima a un fill suposa desheretar-lo formalment, i perquè aquest desheretament sigui vàlid, s’ha de fonamentar en alguna de les causes que veiem a l’apartat següent.

En quins casos es pot treure la llegítima a un fill?

Els casos de desheretament a Catalunya estan establerts a l’article 451-17 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, i les que són aplicables als fills són les següents:

• Quan concorre causa d’indignitat per a succeir. L’article 451-17 del Codi civil de Catalunya remet a les causes d’indignitat de l’article 412-3. Es tracta de casos molt greus, en resum:
  • Haver estat condemnat per sentència ferma per haver comès certs delictes contra el causant i fins i tot contra determinats familiars d’aquest, segons el cas.
  • Certs actes per part del fill relacionats amb el testament del seu progenitor, com obligar-lo de manera maliciosa a fer-lo o destruir el que ja està fet, entre d’altres.
• Denegació d’aliments. Es pot desheretar un fill si es nega a prestar aliments al testador quan està obligat legalment a fer-ho. Això també s’aplica si la denegació afecta el cònjuge del testador o el seu convivent en parella estable, ascendents o descendents, sempre que el fill tingui l’obligació legal d’ajudar.
• Maltractament greu, tant físic com psicològic, envers el testador o el seu cònjuge, convivent en parella estable, ascendents o descendents. No s’exigeix que existeixi una condemna penal, però s’ha de poder provar el dany.
• Suspensió o privació de la pàtria potestat del fill sobre un nét del causant. En cas que, per causa imputable a ell mateix, un fill del causant sigui suspès de la pàtria potestat d’un nét del causant, aquest el podrà desheretar.
• Manca de relació familiar per causa del fill. Finalment, la llei permet desheretar per manca de relació familiar, però no en qualsevol cas. S’ha de tractar d’una situació manifesta, continuada i imputable només al fill, és a dir, que sigui ell qui hagi trencat el vincle sense justificació. En conseqüència, un simple distanciament o discussions puntuals no són suficients per desheretar. Tampoc s’admet si la manca de relació és responsabilitat del testador.

Qué passa si es treu la llegítima a un fill sense causa legal?

Si en el testament s’exclou un fill sense invocar una causa legal que es pugui acreditar, el desheretament serà injust, de manera que el llegitimari la podrà impugnarla, exigint allò que per llegítima li correspongui, sense afectar la validesa de la resta del testament.

En la pràctica, això significa que el fill podrà exercir l’acció de reclamació de la llegítima, sol·licitant al jutge que declari nul·la la clàusula de desheretament i reconegui el seu dret a percebre el valor corresponent.

Convé tenir en compte que, en cas d’impugnació, la càrrega de la prova recau en els hereus que pretenguin mantenir la validesa del desheretament, els quals hauran de demostrar que la causa al·legada en el testament era certa (si el desheretat al·lega reconciliació o perdó, la càrrega de provar-ho recau en ell).

La llei fixa un termini de caducitat de 4 anys per exercitar aquesta acció, comptat des de la mort del causant. Transcorregut aquest temps, encara que el desheretament no hagués tingut fonament, ja no es podrà qüestionar judicialment.

Per tot això, resulta essencial que el testament expressi de manera clara la causa de desheretament i que aquesta es pugui acreditar amb proves suficients en cas de conflicte. No fer-ho comporta el risc que la disposició sigui anul·lada, cosa que en la pràctica retornaria al fill la seva llegítima.

En definitiva, privar un fill de la llegítima no és una decisió lliure, sinó una mesura excepcional i subjecta a requisits estrictes. La intervenció d’un advocat especialitzat en successions a Catalunya resulta fonamental per analitzar el cas concret i garantir que el testament es redacti conforme a la legalitat, evitant futurs litigis.