Què és el veïnatge civil català?

La veïnatge civil és una condició jurídica molt important, ja que comporta que, davant d’una mateixa situació civil, a una persona se li pugui donar una resposta legal o una altra.

Així doncs, en aquest article expliquem què implica tenir la veïnatge civil català i qui la té.

Què suposa tenir la veïnatge civil català?

La veïnatge civil català suposa la subjecció de la persona que la ostenta a les normes del dret foral de Catalunya, és a dir, al dret civil català recollit al Codi civil de Catalunya.

Mitjançant el veïnatge civil, se sap si a una persona cal aplicar-li el dret comú o el dret foral o especial d’una determinada regió. De manera que, quan una persona té el veïnatge civil català, se li apliquen les previsions del Codi civil català en qüestions tan importants com el dret de família, les successions, etc.

Això té conseqüències legals transcendents. Per exemple, en dret civil comú, quan mor una persona sense fills ni descendents i sense haver fet testament, els primers cridats a heretar són els seus ascendents, si n’hi ha. En canvi, en dret civil català, ho és el cònjuge o convivient en parella estable supervivent, si n’hi ha.

El fonament legal de les implicacions del veïnatge civil el trobem a l’article 14.1 del Codi civil espanyol:

1. La subjecció al dret civil comú o a l’especial o foral es determina pel veïnatge civil.

Article 14.1 del Codi civil espanyol

Com s’adquireix la veïnatge civil català?

Segons el que disposen els articles 14 i 15 del Codi civil espanyol, hi ha les següents formes següents d’adquirir el veïntage civil català:

Per filiació

Adquireixen el veïntage civil català els fills nascuts de pares que el tenen, i també aquells adoptats no emancipats dels adoptants que el tenen.

Altres maneres d’adquirir el veïntage civil català per filiació són les següents:

• El fill tindrà el veïntage civil català si, en el moment del naixement o de l’adopció, un dels pares el té i s’ha determinat abans la filiació per part d’aquest que de l’altre pare. En defecte d’això, també el tindrà si ha nascut a Catalunya.
• Si algun dels pares o, si escau, aquell que tingui atribuïda en exclusiva la pàtria potestat, té el veïntage civil català, podrà atribuir-la al seu fill dins dels 6 mesos següents al naixement o l’adopció.
• Un cop el fill hagi complert els 14 anys d’edat, i fins transcorregut un any des de la seva emancipació, podrà optar per el veïntage civil català tant si ha nascut a Catalunya com si aquest és el darrer veïnatge civil d’algun dels seus pares, si bé, en cas de no estar emancipat, haurà de ser assistit pel seu representant legal en l’opció.

Per matrimoni

La persona que es casi amb una altra que tingui el veïntage civil català no adquireix automàticament aquesta veïnatge; podrà optar-hi.

Per residència

També es pot adquirir el veïntage civil català:

• Per residència continuada durant 2 anys, cas en què l’interessat haurà de manifestar que la seva voluntat és aquesta.
• Per residència continuada durant 10 anys, sent necessari en aquest cas només que durant aquest temps no s’hagi fet declaració en contra.

Per adquisició de la nacionalitat espanyola

Quan una persona estranjera obté la nacionalitat espanyola, ha d’optar per alguna de les veïnatges següents:

• La del seu lloc de residència.
• La del seu lloc de naixement.
• L’últim veïnatge civil de qualsevol dels seus progenitors o adoptants.
• La del seu cònjuge.

De manera que la persona que adquireix la nacionalitat espanyola podrà optar per el veïntage civil català sempre que aquesta es trobi en algun dels casos anteriors.

Quan es tracti d’estrangers que hagin adquirit la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, adquiriran el veïntage civil català si ho determina així el reial decret de concessió, tenint en compte la seva opció d’acord amb els criteris abans esmentats o altres circumstàncies concurrents en el peticionari.

També cal tenir present el que preveu l’apartat 3 de l’article 111-3 del llibre primer del Codi civil de Catalunya, conforme al qual les persones estrangeres que adquireixin la nacionalitat espanyola quedaran sotmeses al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin la seva voluntat en contra.

Què passa quan hi ha dubte de si la veïnatge civil és la catalana?

En aquest supòsit s’aplicarà el que disposa l’article 14.6 del Codi civil espanyol, d’acord amb el qual, en cas de dubte, prevaldrà el veïnatge civil corresponent al lloc de naixement.

Per tant, si es tracta d’una persona nascuda a Catalunya i existeixen dubtes sobre el seu veïnatge civil, aquesta serà el català.