El règim de separació de béns a Catalunya

El règim de separació de béns es basa en l’autonomia patrimonial dels cònjuges, que mantenen els seus patrimonis separats durant el matrimoni, i és el que s’aplica a Catalunya en defecte de pacte exprés.

És equivalent al règim de separació de béns del dret comú, però amb algunes peculiaritats que li donen més complexitat i que veurem a continuació.

Què implica estar casat en règim de separació de béns a Catalunya?

En virtut del règim de separació de béns, cada cònjuge manté la titularitat, el gaudi, la gestió i la disposició dels seus propis béns, tant els que tenia abans del matrimoni com els que adquireixi durant aquest per qualsevol títol, llevat que es demostri el contrari.

Això no significa que els cònjuges no puguin tenir béns en comú, només que no els tindran de manera automàtica pel mer fet d’estar casats, sinó que hauran d’adquirir-los en comú amb càrrec als seus respectius béns privatius, i regiran per a ells les normes generals sobre comunitat de béns.

El règim de separació de béns està regulat a l’article 232-1 i següents del Codi civil de Catalunya, i, a diferència del que passa en dret civil comú, és el que regeix per defecte a Catalunya, de manera que s’aplicarà a manca de pacte entre els cònjuges.

Quins béns integren el patrimoni individual de cada cònjuge?

Com ja s’ha dit, componen el patrimoni individual de cada cònjuge els béns que tenia abans de contreure matrimoni, o abans de l’aplicació del règim de separació, i els que adquireixi posteriorment per qualsevol títol.

A més, també formen part del patrimoni privatiu de cadascun:

• Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni, que pertanyen a qui figuri com a titular, encara que es demostri que es van pagar amb diners de l’altre cònjuge, ja que en aquest cas s’entén que hi ha hagut una donació.
• Els béns d’ús personal de cada cònjuge, sempre que no tinguin un valor extraordinari.
• Els béns que cadascun destini directament a l’exercici de la seva activitat.

D’altra banda, si existeix algun bé de titularitat dubtosa al qual no es puguin aplicar les regles descrites, s’entendrà que pertany a tots dos per igual i en propietat indivisa.

Què passa quan s’extingeix el règim de separació de béns a Catalunya?

Un cop extingit el règim de separació de béns per qualsevol de les causes contemplades a la llei, cal procedir a la divisió dels béns que existeixin en comú, si n’hi ha, cosa que s’haurà de dur a terme exercint l’acció de divisió de la cosa comuna.

Aquesta acció es pot exercir conjuntament amb el procediment de divorci, nul·litat o separació, si és el cas, o bé de forma independent, si el motiu de l’extinció del règim és la decisió dels cònjuges de canviar a un règim diferent.

Si són diversos els béns de titularitat comuna, es podrà sol·licitar que es divideixin com un tot, considerant-los en conjunt, per fer una adjudicació per lots a cada cònjuge.

A més a més, s’haurà de calcular la compensació per raó de treball si la sol·licita el cònjuge que ha dedicat més temps a treballar en benefici de la llar familiar o en favor de l’altre cònjuge, en detriment del seu propi interès.

En què consisteix la compensació per raó de treball?

La compensació per raó de treball és un mecanisme previst a la legislació catalana per equilibrar les posicions dels cònjuges si en el moment de l’extinció del règim de separació de béns un d’ells ha experimentat un increment patrimonial superior respecte de l’altre cònjuge (article 232-5 del Codi civil català).

S’aplica sempre que el cònjuge més desfavorit hagi dedicat temps a treballar en benefici de la família o del seu cònjuge sense rebre retribució o amb una retribució insuficient.

Els cònjuges poden pactar lliurement mitjançant capítols matrimonials un increment, reducció o exclusió de la compensació per raó de treball.

Com es sol·licita la compensació per raó de treball?

Per poder obtenir la compensació per raó de treball, el cònjuge que hi tingui dret, l’ha de reclamar en la forma que correspongui en cada cas:

• Si s’està tramitant un procés de separació, nul·litat o divorci, s’ha de sol·licitar en el mateix procés, o en el procediment pel qual es pretengui l’eficàcia civil d’una resolució eclesiàstica, si és el cas.
• Si el règim de separació de béns s’extingeix per la defunció de l’altre cònjuge, qui té dret a la compensació l’ha de reclamar en un termini màxim de 3 anys.
• Si el cònjuge amb dret a ella interposa una demanda per sol·licitar una prestació compensatòria en cas de defunció de l’altre cònjuge dins del termini d’1 any des de la separació de fet de la parella, l’haurà de sol·licitar en aquell mateix procediment. Ambdues remuneracions són compatibles.

Com es calcula la compensació per raó de treball?

Per calcular la compensació per raó de treball es tindran en compte els factors següents:

• Que s’hagi produït un increment patrimonial superior a favor de l’altre cònjuge, cosa que es calcula per diferència entre els respectius patrimonis inicials i finals de cadascun.
• Els anys de convivència de la parella.
• La duració i intensitat de la dedicació a la llar o en favor del treball de l’altre cònjuge.
• La criança dels fills o l’atenció personal dedicada a altres membres de la família.

A efectes del càlcul de l’increment patrimonial:

• S’exclourà del patrimoni inicial el valor dels béns que el cònjuge tenia abans de començar el règim, que encara conservi, i el valor dels béns que hagi adquirit a títol gratuït.
• S’afegirà al patrimoni de cadascun el valor dels béns dels quals s’hagi disposat a títol gratuït, llevat de les donacions a fills comuns i les liberalitats fetes d’acord amb els usos socials.

En defecte de pacte en un altre sentit, el pagament de la compensació per raó de treball s’haurà de fer en diners, encara que per causa justificada es pugui fer el pagament total o parcial en béns o fer-lo a terminis.

Quan s’extingeix el règim de separació de béns?

El règim econòmic de separació de béns s’extingirà com a conseqüència d’un procediment de separació legal, nul·litat matrimonial o divorci, per defunció d’un dels cònjuges o per voluntat de tots dos de canviar a un altre règim matrimonial, cosa que hauran de pactar atorgant capítols matrimonials.