Els pactes en previsió de ruptura matrimonial a Catalunya

Els pactes en previsió de ruptura matrimonial permeten als cònjuges i als membres de les parelles estables anticipar i regular legalment les conseqüències d’una eventual separació o divorci.

A Catalunya, aquesta figura té una regulació específica dins del Codi civil de Catalunya, la qual cosa ofereix una major seguretat jurídica a qui decideix adoptar-la.

Què són els pactes en previsió de ruptura matrimonial?

Els pactes en previsió de ruptura matrimonial són acords subscrits pels cònjuges o membres d’una parella estable, amb anterioritat a una eventual cessació de la convivència, amb la finalitat de regular anticipadament les conseqüències personals i patrimonials derivades d’aquesta ruptura.

Quan es formalitzen dins d’una relació estable no matrimonial, reben el nom de pactes en previsió del cessament de la convivència.

En l’àmbit del dret civil català, aquests pactes estan expressament regulats, a diferència del règim comú, i admeten una àmplia flexibilitat, sempre que es respectin els límits legals.

La seva regulació es recull principalment als articles 231-20 i 234-5 del Codi civil de Catalunya, dins del llibre segon, relatiu a la persona i la família.

Quin pot ser el contingut dels pactes en previsió de ruptura matrimonial?

De forma general, el Codi civil de Catalunya permet als cònjuges o als membres d’una parella estable formalitzar aquest tipus de pactes amb caràcter previ a una ruptura per tal de regular els efectes personals i patrimonials que se’n derivin, sense establir-ne un contingut tancat ni obligatori.

No obstant això, de la seva regulació es dedueix que poden referir-se als mateixos aspectes que habitualment es regulen al conveni regulador en casos de separació o divorci de mutu acord, o que el jutge pot establir com a mesures definitives.

La diferència principal és el moment en què s’adopten, ja que els pactes en previsió de ruptura es formalitzen abans que aquesta es produeixi.

Entre les clàusules més habituals d’aquest tipus de pactes, es poden citar les que regulen els següents aspectes:

• La prestació compensatòria: modalitat, quantia, durada i extinció.
• La compensació econòmica per raó de treball prevista per la legislación catalana en la separació de béns.
• L’ús de l’habitatge familiar, podent-se pactar anticipadament qui hi tindrà dret en cas de ruptura, sempre que no es perjudiqui l’interès dels fills.
• El repartiment de béns i obligacions entre els membres de la parella.
• L’establiment de pensions d’aliments.
• Pactes successoris o donacions entre les parts.
• Renúncies o limitacions de drets, sempre que siguin expresses, clares i recíproques.

Per a què serveixen els pactes en previsió de ruptura matrimonial?

Encara que el seu contingut és similar al que es pot regular mitjançant capítols matrimonials o a través d’un conveni regulador en cas de ruptura, l’avantatge principal que proporcionen els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial és el moment en què es formalitzen, ja que permeten als cònjuges o als membres de la parella anticipar-se a la ruptura i pactar amb menys pressió emocional.

A més, poden presentar els avantatges següents:

• Flexibilitat i autonomia de la voluntat. La legislació catalana reconeix una àmplia llibertat de pactes als cònjuges o als membres de la parella, sempre que no se sobrepassin els límits legals.
• Protecció davant desequilibris. La llibertat de les parts està sotmesa a certs mecanismes de protecció per evitar que es produeixin desequilibris greus entre ambdues parts.
• Compatibilitat amb el procediment judicial. La llei permet que els pactes s’incorporin als procediments judicials de separació, nul·litat o divorci, així com als de mesures provisionals.
• Limitació de conflictes. En permetre a les parts pactar sobre la seva ruptura en un moment en què la relació encara no s’ha trencat, es poden trobar amb més facilitat solucions satisfactòries per a ambdues i evitar així conflictes futurs.

En quin moment es poden celebrar els pactes en previsió de ruptura matrimonial?

El dret civil català preveu que els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial es puguin celebrar tant abans del matrimoni com durant el matrimoni o la convivència, o bé després d’una ruptura de fet, encara no formalitzada.

Pactes antenupcials

Els pactes antenupcials s’han de formalitzar amb una antelació mínima de 30 dies respecte a la celebració del matrimoni. En cas contrari, seran invàlids (article 231-20 del Codi civil de Catalunya). A més, caduquen transcorregut un any des de la seva formalització si no s’ha celebrat el matrimoni en aquest termini.

Pactes durant la convivència o el matrimoni

També es poden formalitzar en qualsevol moment durant la vigència del matrimoni o de la convivència estable, segons correspongui.

Pactes després de la ruptura

Quan es formalitzen després de la ruptura de fet, no formalitzada, del matrimoni o de la parella estable, poden quedar sense efecte si no s’han atorgat amb assistència lletrada independent per a cadascuna de les parts.

El termini per sol·licitar-ne la invalidació és de tres mesos des de la seva signatura i, com a màxim, fins a la contestació a la demanda o a la reconvenció.

Quines formalitats s’han de complir per a la validesa dels pactes?

Per a la seva validesa, els pactes en previsió de ruptura matrimonial han de formalitzar-se en escriptura pública davant notari o incorporar-se a capítols matrimonials. En cas contrari, seran nuls.

A més, hauran d’inscriure’s en el Registre Civil (si afecten el règim econòmic matrimonial) o al Registre de la Propietat (si afecten béns immobles) per tal que puguin produir efectes enfront de tercers.

També s’exigeixen altres formalitats per a casos concrets:

• Si el pacte recull una exclusió o limitació de drets, haurà de tenir caràcter recíproc i equilibrat entre ambdues parts i precisar amb claredat els drets que es limiten.
• Si el pacte se celebra quan ja ha existit una ruptura de fet, serà anul·lable en el termini de 3 mesos si les parts no van comptar amb assistència lletrada independent.

Quines són les obligacions del notari en el moment de la celebració del pacte?

El notari té un paper actiu en l’acte d’atorgament dels pactes en previsió de ruptura matrimonial, ja que ha d’informar per separat les parts sobre l’abast i les conseqüències jurídiques i legals dels pactes acordats, sobretot pel que fa al règim econòmic matrimonial que pot estar modificant.

D’altra banda, ha d’advertir-los de l’obligació de tots dos cònjuges de proporcionar-se recíprocament informació sobre el seu propi patrimoni, ingressos i expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació sigui rellevant en relació amb el contingut del pacte.

Si, posteriorment, es qüestiona el compliment d’aquesta obligació, la part que vulgui fer valer el pacte serà qui haurà de provar que va informar degudament.

Quins límits estableix la llei al contingut dels pactes?

A més dels límits ja assenyalats pel que fa al pacte sobre limitació o renúncia de drets (que ha de ser recíproca) i del deure d’informar-se mútuament sobre la situació patrimonial, la llei estableix els següents límits:

• Els pactes podran quedar sense efecte si es revelen greument perjudicials per a un dels cònjuges en el moment en què es pretengui el seu compliment. Per a això, caldrà provar que existeixen circumstàncies sobrevingudes que eren imprevisibles en el moment d’atorgar el pacte.
• Els pactes que afectin la guarda i custòdia dels fills, les relacions paternofilials o els aliments a favor d’aquests només seran eficaços si respecten l’interès superior del menor en el moment del seu compliment.
• Qualsevol pacte serà anul·lable per les mateixes causes d’invalidesa dels contractes.

Es poden modificar els pactes un cop celebrats?

Sí, els pactes en previsió de ruptura matrimonial celebrats conforme al Codi civil de Catalunya poden ser modificats, però s’han de respectar les mateixes formalitats exigides per al seu atorgament inicial.

Per tant, perquè la modificació sigui vàlida, hauran de complir-se els següents requisits:

• Que existeixi mutu acord entre els atorgants i que es manifesti expressament.
• Que la modificació es formalitzi en escriptura pública o en capítols matrimonials, igual que el pacte original.
• Que es respectin les demés formalitats que es van haver de complir en el primer moment del seu atorgament.