Guia sobre l’acceptació de l’herència a Catalunya

Aceptación herencia Cataluña

Des de la mort del causant, el cabal hereditari roman en una mena de llimb jurídic a l’espera de ser acceptat pels hereus del difunt. És el que es coneix com a herència jacent.

Tot i això, l’acceptació no és obligatòria i, si arriba a produir-se, la legislació catalana, igual que la legislació comuna, estableix diferents opcions on els efectes de les mateixes sobre el patrimoni de l’hereu varien, com veurem a continuació.

Podem ajudar-te

Som advocats especialistes herències i successions a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.

Contacta amb nosaltres

En què consisteix l’acceptació de l’herència?

En principi, l’acceptació de l’herència és l’acte irrevocable, exprés o tàcit, pel qual una persona cridada a heretar el patrimoni del causant assumeix definitivament els béns, drets i deutes que el componen.

Tanmateix, la forma en què es realitza aquesta assumpció de béns, drets i deutes varia segons s’accepti pura i simplement o a benefici d’inventari, com veurem en els següents apartats, de manera que el patrimoni personal de l’hereu es podrà veure més o menys afectat per l’acte d’acceptació.

A la legislació catalana, l’acceptació de l’herència es regula als articles 461-2 a 461-20 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, dedicat a les successions.

Qui pot acceptar l’herència?

La facultat d’acceptar o rebutjar l’herència correspon al cridat a heretar, sigui una persona o en siguin diverses. En cas de ser diversos els cridats a heretar, cadascun d’ells té la facultat d’acceptar o no, independentment del que decideixin els altres.

Però, a més a més, per poder acceptar o repudiar l’herència cal tenir capacitat d’obrar, exigint-se més requisits en el cas que una persona amb capacitat limitada desitgi rebutjar l’herència.

Les persones jurídiques també poden acceptar o repudiar l’herència d’acord amb les normes que les regulen.

Una acceptació d’herència en què hi hagi hagut error, violència, intimidació o dol és nul·la, així com l’acceptació realitzada sense tenir la capacitat legal per fer-ho. L’acció per demanar la nul·litat té un termini de caducitat de 4 anys.

En quin moment s’ha d’acceptar l’herència?

El cridat a heretar pot acceptar l’herència des del moment en què tingui coneixement que s’ha produït la delació a favor seu, que és la crida formal a acceptar l’herència.

No existeix un termini màxim per acceptar o repudiar l’herència, i el cridat a heretar pot fer-ho lliurement quan ho desitgi.

Tanmateix, a partir d’un mes des de la delació, les altres persones interessades en la successió poden sol·licitar al notari que requereixi personalment el cridat perquè es pronunciï expressament en el termini màxim de 2 mesos. Si no accepta en aquest termini en escriptura pública, s’entendrà que repudia l’herència (excepte si és menor o persona amb capacitat modificada, en aquest cas s’entén que accepta a benefici d’inventari).

Quins són els requisits de l’acceptació?

L’acceptació de l’herència ha de ser total, i no pot estar sotmesa a termini o condició. Qualsevol condició o restricció imposada a l’acceptació es tindrà per no formulada.

S’entén que el cridat a heretar per diferents quotes les accepta totes quan accepta qualsevol d’elles, llevat que la voluntat del testador sigui una altra.

Què passa si l’hereu no accepta l’herència?

El cridat a heretar té llibertat per acceptar o rebutjar l’herència, i no existeix un termini límit per fer-ho, llevat que sigui interpel·lat pel notari a instància dels altres interessats, com ja hem vist.

Aquesta circumstància pot donar lloc a dues situacions diferents:

Si l’hereu renuncia a l’herència

En el supòsit que l’hereu renunciï, la seva quota acreixerà la dels altres cohereters, excepte si procedeix el dret de transmissió, la substitució vulgar o el dret de representació, en tal cas la porció d’herència del que renuncia es transmetrà a qui correspongui.

Si l’hereu mor abans d’acceptar l’herència

En cas que l’hereu mori abans d’acceptar o repudiar l’herència, el dret a fer-ho es transmet als seus propis hereus, que el podran exercir si prèviament o en el mateix acte accepten l’herència del seu causant, és a dir, d’aquest segon difunt del qual hereten.

De quina forma es pot acceptar l’herència a Catalunya?

L’acceptació de l’herència a Catalunya pot ser, en primer lloc, expressa o tàcita:

  • Hi ha acceptació expressa quan es realitza en document privat o públic (escriptura pública) i es manifesta clarament la voluntat d’acceptar o d’assumir el títol d’hereu.
  • Hi ha acceptació tàcita quan el cridat a heretar realitza actes que impliquen l’acceptació de l’herència, encara que no ho manifesti expressament. S’entén que accepta tàcitament el cridat que:
    • Realitza qualsevol acte que només es pot fer a títol d’hereu.
    • Vèn, dóna o cedeix el dret a l’herència als cohereters o a un tercer, llevat que sigui donació o cessió gratuïta a tots els altres en la proporció en què són hereus (en aquest cas s’entén que hi ha renúncia).
    • Renuncia a l’herència a canvi d’una contraprestació o renuncia a favor d’un o diversos cohereters.

A més, l’herència es pot acceptar pura i simplement o a benefici d’inventari.

En què consisteix l’acceptació a benefici d’inventari?

L’acceptació d’una herència no sempre és bona idea ni convenient per a l’hereu, ja que alguns patrimonis contenen més deutes que béns o drets i poc actiu líquid per fer-hi front, amb el conseqüent perjudici que suposaria per a l’hereu haver de satisfer tots aquests deutes amb el seu propi patrimoni.

Per evitar aquests perjudicis, tant la llei catalana com el Codi Civil comú contemplen la possibilitat d’acceptar l’herència a benefici d’inventari.

L’acceptació a benefici d’inventari és una manera d’acceptar l’herència que permet a l’hereu limitar el pagament dels deutes del causant a l’import dels béns i drets integrants de l’herència, sense que es vegin afectats els del seu propi patrimoni, que es manté separat.

Quan és possible acollir-se al benefici d’inventari?

La possibilitat d’acceptar l’herència a benefici d’inventari és una facultat de l’hereu fins i tot quan ja ha acceptat l’herència sense manifestar la seva voluntat de fer-ho sota aquesta modalitat.

Com es pot acollir l’hereu al benefici d’inventari?

Per poder adquirir l’herència a benefici d’inventari, l’hereu haurà de prendre inventari de la mateixa abans o després de la seva acceptació, sempre que ho faci en el termini màxim de 6 mesos des que conegui o pugui raonablement conèixer la delació.

En què consisteix la presa d’inventari?

La presa d’inventari és l’acte pel qual l’hereu fa inventari de tots els béns, drets i deutes que componen l’herència (indicant l’import dels deutes i càrregues hereditàries), i pot formalitzar-se:

Què és el benefici legal d’inventari?

Com a diferència ressenyable entre la legislació catalana i la legislació comuna, a Catalunya la llei preveu alguns casos on es dona preferència a l’acceptació d’herència a benefici d’inventari davant l’acceptació d’herència pura i simple.

Aquest benefici legal està previst quan el cridat a heretar és una persona o entitat que mereix especial protecció, com els menors d’edat, les persones tutelades o les fundacions d’interès social (article 461-16).

En què consisteix l’acceptació pura i simple de l’herència?

Amb l’acceptació pura i simple, l’hereu fa seus els béns, drets i deutes del causant, i respon dels deutes fins i tot amb el seu propi patrimoni, que es fon amb el del difunt.

S’accepta de manera pura i simple tant com si l’hereu ho manifesta així expressament com si no pren l’inventari en temps i forma i perd, per tant, la facultat d’acollir-se a l’acceptació d’herència a benefici d’inventari.

D’altra banda, si l’hereu accepta l’herència pura i simplement, però encara té temps de fer inventari i ho fa, podrà acollir-se igualment al benefici d’inventari.

Quins són els efectes d’acceptar l’herència?

Com es dedueix del que s’ha exposat en tractar cada modalitat, els efectes de l’acceptació de l’herència són els següents:

  • Si l’hereu accepta pura i simplement, els patrimonis del difunt i l’hereu es fonen en un de sol, i aquest respon, també amb els seus béns, dels deutes del primer.
  • Si accepta a benefici d’inventari, els deutes del causant es paguen amb els béns de l’herència fins a aquest límit, i l’hereu només rep allò que en resti, si s’escau, que es fon amb el seu patrimoni a partir d’aquell moment. D’altra banda, subsisteixen separadament els drets i crèdits de l’hereu contra l’herència, i els seus deutes envers aquesta.

Què succeix amb l’herència mentre no s’accepta?

Mentre no es produeixi l’acceptació o la repudiació de l’herència per part de l’hereu (o l’acceptació per qualsevol d’ells, si són diversos), l’herència roman jacent, i els possibles hereus només poden realitzar actes d’administració ordinària, defensa i conservació, sense que aquests actes impliquin per si sols una acceptació.

Un cop hagi acceptat almenys un hereu, l’administració de l’herència li correspondrà mentre els altres no acceptin o no es produeixi la frustració de les crides a heretar.

Qualsevol hereu podrà instar del jutge l’anomenament d’un administrador de l’herència jacent, si no existeix cap marmessor o persona nomenada per aquest fi pel causant.

Demanar cita
Pots trucar-nos al 872 29 07 36 o emplenar el formulari de contacte i ens posarem en contacte amb tu.
Per què hauries d’escollir-nos?
Àmplia experiència
Advocats especialistes
Resposta ràpida
Atenció personalitzada
On trobar-nos?

Oficina a Girona

Carrer Cor de Maria nº 10, 10º 1ª 17002 Girona, Cataluña 872 29 07 36 hola@fabrega.legal
fabrega.legal/girona

Oficina a Figueres

Carrer Sant Llàtzer 22, 1-2 Esc-B 17600 Figueres, Girona 872 29 07 36 hola@fabrega.legal
fabrega.legal/figueres