Aspectes més rellevants sobre la pensió compensatòria a Catalunya

Quan, arran d’un procés de separació o divorci, un dels cònjuges es troba en desequilibri respecte de l’altre, per haver patit un empitjorament de la seva situació econòmica en relació amb la que tenia durant el matrimoni, pot tenir dret que l’altre cònjuge li aboni una prestació compensatòria.

La prestació compensatòria a Catalunya té la seva pròpia regulació, que difereix en part de la que estableix la legislació civil comuna, tal com veurem en aquest article.

Què és la pensió compensatòria?

La pensió compensatòria és la prestació econòmica que rep en forma de pensió el cònjuge que ha patit un empitjorament de la seva situació econòmica com a conseqüència de la separació o el divorci i, per això, es troba en desequilibri respecte de l’altre cònjuge.

L’objectiu és corregir aquest desequilibri i compensar la dedicació d’un dels cònjuges a la família en perjudici del seu propi desenvolupament professional i econòmic.

En dret català, es parla de manera general de prestació compensatòria i no de pensió, atès que no sempre s’abona d’aquesta forma.

La prestació compensatòria l’ha de satisfer l’altre cònjuge i la quantia es fixa tenint en compte diversos factors que indiquen les necessitats de qui la percep i les possibilitats de qui la paga.

El Codi civil català regula la prestació compensatòria a l’article 233-14 i següents del llibre segon.

Qui té dret a una prestació compensatòria?

Tal com estableix l’article 233-14, té dret a la prestació compensatòria el cònjuge amb la situació econòmica, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, més perjudicada.

Fins i tot pot reclamar la prestació compensatòria:

• Un cònjuge en cas de mort de l’altre abans que passi un any des de la separació de fet, sempre que la reclami als hereus en els 3 mesos següents a la defunció.
• Un cònjuge per la mort de l’altre durant la tramitació del procediment de separació o divorci.

Existeix la prestació compensatòria per a les parelles de fet?

Pel que fa a les parelles de fet, també es preveu una compensació en cas de desequilibri després de la separació, però s’ha de reclamar per la via de la prestació alimentària.

Així, la llei reconeix el dret d’exigir una prestació alimentària si la convivència ha reduït la capacitat de qui la sol·licita per obtenir ingressos i si té la guarda dels fills comuns i aquesta circumstància disminueix la seva capacitat d’aconseguir ingressos (article 234-10). Es pot pagar en forma de capital o de pensió, i la durada màxima, en aquest últim cas, és de 3 anys o el que duri la guarda dels fills.

A més a més, el membre de la parella que s’hagi dedicat a la família o a la feina de l’altre sense una retribució suficient pot sol·licitar la compensació econòmica per raó de treball que es contempla per defecte en els matrimonis sotmesos al règim de separació de béns, sempre que, en el moment del cessament de la convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior (article 234-9).

Quins són els requisits per demanar la prestació compensatòria?

Per poder reclamar la prestació compensatòria cal que es compleixin les condicions següents:

1. Que el cònjuge que la reclama hagi patit un perjudici econòmic com a conseqüència de la separació o el divorci.
2. Que la prestació se sol·liciti en el primer procés matrimonial que tingui lloc entre els cònjuges, o s’estableixi en el primer conveni regulador.

Quins són els límits de la prestació compensatòria?

La prestació econòmica que es reclami no pot superar el nivell de vida de què gaudia el cònjuge reclamant durant el matrimoni, ni tampoc el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament.

A més, la pensió d’aliments que pugui correspondre als fills és prioritària respecte de la prestació compensatòria; per tant, si el cònjuge obligat al pagament no té mitjans suficients per fer front a totes dues, caldrà reduir la prestació compensatòria.

De quines circumstàncies depèn la concessió de la prestació compensatòria?

D’acord amb l’article 233-15, per a la concessió de la prestació compensatòria i la fixació de la seva quantia, caldrà tenir en compte les circumstàncies següents:

Posició econòmica dels cònjuges

Per concedir la prestació compensatòria es valorarà la situació econòmica de tots dos cònjuges en la seva globalitat, tenint en compte que el cònjuge reclamant potser també tingui dret a una compensació econòmica per raó de treball i a les atribucions de la meitat dels béns guanyals, segons el cas.

Per tant, caldrà valorar la seva situació d’empitjorament econòmic després de comptabilitzar també altres prestacions a què pugui tenir dret, atès que són compatibles.

Realització de tasques familiars

S’ha de tenir en compte si el cònjuge reclamant ha dut a terme tasques familiars o ha pres altres decisions en interès de la família durant la convivència, i si aquesta circumstància ha reduït la seva capacitat per obtenir ingressos propis.

Perspectives econòmiques

També es tindrà en consideració la possibilitat d’obtenir ingressos en el futur per part del cònjuge reclamant, atenent determinades circumstàncies com la seva edat, l’estat de salut i la forma en què s’atribueixi la guarda i custòdia dels fills comuns.

Durada de la convivència

La durada de la convivència de la parella també influeix, atès que els sacrificis que hagi pogut fer el cònjuge en benefici de la família seran més determinants si la convivència ha durat diversos anys que no si només n’ha durat uns mesos.

Nous costos familiars

Com hem vist, la pensió d’aliments a favor dels fills té prioritat sobre la prestació compensatòria; per tant, si augmenten les necessitats familiars del cònjuge obligat al pagament (per exemple, si augmenta la seva família), caldrà també tenir-ho en compte a l’hora de fixar-ne la quantia.

De quina manera es pot pagar la prestació compensatòria?

La prestació compensatòria es pot pagar en forma de capital, és a dir, amb una quantitat de diners al comptat o amb un conjunt de béns, o bé en forma de pensió, en aquest cas, es tractaria pròpiament d’una pensió compensatòria.

Si hi ha desacord sobre la forma de la prestació, serà el jutge qui resolgui la modalitat de pagament, tenint en compte totes les circumstàncies i, especialment, la composició del patrimoni i els recursos econòmics del cònjuge deutor.

La prestació en forma de capital es pot pagar en un sol lliurament o a terminis, amb un venciment màxim de 3 anys i amb el meritament de l’interès legal.

Si es paga en forma de pensió, es farà en diners i a l’inici de cada mes, i caldrà fixar el termini de durada de la pensió, que podrà ser indefinida en casos excepcionals.

Quina és la durada de la pensió compensatòria?

Quan la prestació s’estableix en forma de pensió periòdica, l’acord entre els cònjuges, o la resolució judicial si no n’hi ha, haurà de fixar el termini de durada, que dependrà de la valoració de les circumstàncies mencionades abans.

Per exemple, si el cònjuge creditor de la pensió és jove i té una preparació acadèmica o professional que li permet trobar feina amb facilitat, el termini de durada de la pensió serà menor. En canvi, si el divorci es produeix entre persones que ja han assolit l’edat de jubilació, és previsible que sigui de caràcter indefinit, si el cònjuge creditor no té cap altra perspectiva d’ingressos.

Es pot modificar l’import de la prestació compensatòria?

Tal com hem vist, la prestació es fixa en atenció a les circumstàncies concurrents en cada cas, i per establir-la cal valorar la situació econòmica de tots dos cònjuges.

Per tant, si es produeix un canvi substancial en la situació d’un o altre, estarà justificat instar-ne una modificació de la quantia per adaptar-la a les noves necessitats del cònjuge deutor o a les possibilitats econòmiques del cònjuge creditor.

Quan s’extingeix el dret a la prestació compensatòria?

La prestació compensatòria s’extingeix per les causes següents:

• Perquè millori la situació econòmica del cònjuge amb dret a rebre-la, si aquesta millora deixa sense justificació la prestació, o bé per l’empitjorament de la situació de l’altre cònjuge, si aquesta circumstància també en justifica l’extinció.
• Per contreure matrimoni el cònjuge creditor o per conviure maritalment amb una altra persona.
• Per la defunicó del cònjuge amb dret a la prestació.
• Per venciment del termini de durada que s’hagi fixat.

Es pot regular la prestació per un pacte en previsió de ruptura matrimonial?

La legislació catalana permet que els cònjuges estableixin acords abans del matrimoni o durant el mateix en previsió d’una ruptura matrimonial, mitjançant els quals es regulin les conseqüències econòmiques o personals d’una eventual ruptura (article 233-16).

En aquest cas concret, els pactes poden versar sobre la modalitat, la quantia, la durada i l’extinció de la prestació compensatòria.

No obstant això, si el pacte consisteix en la renúncia d’una de les parts a una possible prestació compensatòria, no seran eficaços aquells que no estiguin incorporats a un conveni regulador i comprometin la possibilitat d’atendre les necessitats bàsiques del cònjuge creditor.