Què és i com es duu a terme la partició d’herència a Catalunya?

La partició d’herència és el procediment mitjançant el qual es distribueixen els béns d’una persona difunta entre els hereus cridats a succeir-la. En el dret català, aquest procés està regulat de manera específica i permet en moltes ocasions un alt grau d’autonomia entre els cohereters, sempre que no es lesionin drets legalment protegits.

A continuació veurem els aspectes més rellevants sobre el procés de partició de l’herència a Catalunya conforme al Codi civil català.

En què consisteix la partició de l’herència a Catalunya?

La partició d’herència és l’acte que posa fi a la comunitat hereditària i adjudica béns concrets a cada cohereu. Mentre no es dugui a terme, els hereus són cotitulars del cabal hereditari en proindivís.

A Catalunya, aquesta matèria es regula en el llibre quart del Codi civil de Catalunya, concretament en els articles 464-1 a 464-16, que estableixen els principis, fases i efectes de la partició, així com els mecanismes per impugnar-la o completar-la si fos necessari.

Qui pot fer la partició?

La partició de l’herència es pot realitzar per diferents persones o vies, segons els casos:

• Pels propis cohereters, de mutu acord, fins i tot apartant-se de les instruccions del causant, llevat que aquest ho hagi prohibit (article 464-6).
  • Els cohereters poden fins i tot anul·lar l’atribució de prelegats a tots ells, donant-los caràcter particional, e incloure’ls en la massa hereditària per fer un repartiment més equitatiu.
• Pel causant, si va deixar feta la partició en el seu testament o va designar com s’havia de fer (article 464-4). Aquest repartiment pot ser total o parcial, en aquest cas abastant només béns determinats.
• Per un marmessor o comptador-partidor, si el testador l’ha designat expressament (article 464-5), el qual haurà d’actuar conforme a les regles establertes per aquest.
• Per un àrbitre, si el causant va preveure aquesta opció davant la possibilitat que els cohereters no arribessin a un acord (article 464-7), i fins i tot, en defecte seu, poden designar-lo els propis cohereters.
• Per via judicial, instada per qualsevol dels cohereters, quan no hi hagi acord entre ells (article 464-7).

En matèria de repartiment de l’herència, la legislació catalana atorga gran autonomia a la voluntat dels cohereters manifestada en acord unànime, permetent que s’imposi fins i tot per sobre de qualsevol altra disposició que hagi fet el testador.

Quines són les fases de la partició?

El procés de partició de l’herència a Catalunya es pot dividir, de forma general, en les següents etapes:

Inventari i taxació de béns i deutes

El Codi civil de Catalunya es refereix a aquesta fase de forma implícita, com es dedueix de la necessitat que existeixi igualtat en el repartiment de béns, i com a forma de garantia d’una correcta liquidació posterior.

Determinació de les quotes hereditàries de cada hereu

En aquesta fase s’estableix la proporció del cabal hereditari que correspon a cada hereu. Depèn de si hi ha o no testament i de si existeixen hereus forçosos o legitimaris.

La determinació de quotes és imprescindible per confeccionar els lots que s’hauran d’assignar a cadascun, evitant desequilibris.

Liquidació de deutes, càrregues i despeses comunes

Abans de fer el repartiment de béns i crèdits, s’han de satisfer els deutes del causant, les despeses del funeral, les despeses d’administració de l’herència i altres càrregues hereditàries.

Formació de lots o adjudicacions individuals

Un cop valorat el patrimoni net, es formen els lots de béns concrets, intentant ajustar-se a la quota teòrica de cada hereu conforme a les regles que regeixen la partició, i que veurem en un altre apartat.

Redacció del document particional

Encara que no s’exigeix una forma concreta, el normal és que la partició consti en escriptura pública, sobretot si existeixen béns immobles que s’hagin d’inscriure en el Registre de la Propietat.

En el document particional s’hi recullen l’inventari, les valoracions, la liquidació, els lots adjudicats i les signatures dels cohereters o del comptador-partidor, si n’hi ha.

Entrega de béns als hereus

Un cop feta l’assignació de lots i béns concrets, es lliuren als hereus, que reben la possessió efectiva dels seus respectius béns. En aquest moment, s’hauran de realitzar les inscripcions en els registres corresponents.

Quines regles cal tenir en compte?

L’article 464-8 del Codi civil de Catalunya imposa criteris de repartiment que s’han d’observar a l’hora de fer els lots:

• La partició ha de procurar la màxima igualtat possible en valor, atenent al conjunt de béns adjudicats a cada hereu.
• S’ha d’evitar, en la mesura del possible, la divisió de béns indivisibles o que desmereixin notablement amb la seva divisió.
  • L’adjudicació d’aquests béns i de les col·leccions d’interès artístic, històric, científic o documental es farà a favor del cohereter que hi tingui interès, i si són diversos, decideix la sort.
  • L’adjudicatari haurà de compensar en metàl·lic la resta si el seu valor excedeix de la quota que li correspon.
  • Si ningú hi té interès, es vendran i es repartirà els diners entre tots.
• En la partició s’han de respectar els límits a la propietat, especialment els impostos per la legislació urbanística, forestal i agrària pel que fa a parcel·lacions, unitats mínimes edificables o unitats de conreu.

I si el que s’adjudiquen són crèdits o deutes del causant?

Pel que fa als crèdits i deutes adjudicats, l’article 464-12 estableix que si un cohereter rep un crèdit hereditari contra un tercer, els altres només respondran de la insolvència d’aquest en el moment de la partició, llevat que es pacti una altra cosa.

Si el que s’adjudica és una renda periòdica a càrrec d’un tercer, la garantia de la solvència del deutor durarà 3 anys.

Què passa amb els fruits i rendes generats pels béns abans de la partició?

Quan un o diversos cohereters han posseït determinats béns abans de la partició, però aquests béns són adjudicats finalment a un altre, han de liquidar els fruits i rendes obtinguts en aquest període.

Segons l’article 464-9, s’han de restituir els rendiments percebuts que superin la seva quota ideal, així com indemnitzar les despeses realitzades o el deteriorament causat si correspon.

La finalitat és equilibrar el repartiment, de manera que cap hereu resulti injustament beneficiat o perjudicat per la possessió anticipada de béns aliens a la seva adjudicació.

Quins obstacles poden sorgir en la partició?

El desenvolupament del procés de partició pot veure’s alterat per l’aparició d’alguns obstacles, entre els quals hi ha la possible oposició dels creditors i la concurrència de circumstàncies que obliguin a la suspensió.

Oposició de creditors

Els creditors del causant o dels propis cohereters es poden oposar a la partició si temen que aquesta perjudiqui els seus drets. En aquest cas, l’article 464-3 permet suspendre la partició fins que se’ls pagui o es garanteixi el cobrament dels seus crèdits.

Causes de suspensió obligatòria

L’article 464-2 imposa la suspensió de la partició quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

• Si hi ha un concebut no nascut amb dret a herència.
• Si existeix una demanda de filiació pendent que pugui donar lloc a nous hereus.
• Si s’ha iniciat un expedient d’adopció que afecti l’herència.
• Si el causant va permetre la fecundació assistida després de la mort.
• Si està cridada a l’herència una persona jurídica encara no constituïda i la constitució de la qual ordena el causant.

La partició no es podrà reprendre fins que aquests supòsits es resolguin.

Quins són els efectes de la partició?

Un cop realitzada la partició, es produeixen els efectes següents:

• Cada hereu adquireix la propietat exclusiva dels béns que li han estat adjudicats (article 464-10).
• Desapareix la comunitat hereditària, i cadascú pot inscriure els seus béns en el Registre de la Propietat.
• S’estableix entre ells una responsabilitat recíproca respecte a vicis ocults o evicció en els béns adjudicats, conforme al que s’anomena garantia de conformitat.
• A més, hauran de respondre entre sí, si algun ha cobrat crèdits o ha pagat deutes del causant en excés respecte a la seva quota (article 464-16).

En què consisteix la garantia de conformitat en la partició de l’herència?

La garantia de conformitat en la partició de l’herència, regulada en l’article 464-11 del Codi civil de Catalunya, estableix que els cohereters responen entre si per la conformitat dels béns adjudicats, conforme al que preveuen les normes sobre partició i, supletòriament, en la regulació de la compravenda.

Aquesta garantia permet que un hereu pugui reclamar als altres una indemnització proporcional si el bé que li ha estat adjudicat resulta gravat, litigiós o defectuós de forma rellevant, llevat que constés en l’inventari o ho conegués en el moment de la partició.

Com a excepció, no s’aplica aquesta responsabilitat en els casos següents:

• Si el causant va fer la partició i el testament no disposa que s’hagi de respondre per manca de conformitat.
• Si els cohereters l’exclouen o hi renuncien.
• Si la privació del bé és culpa de l’adjudicatari i la causa és posterior a la partició.

Què passa si un cohereter considera injusta la partició?

En cas que un dels cohereters consideri que els seus drets successoris han estat lesionats, pot impugnar la partició, la qual cosa pot resultar en una rescissió del que s’ha fet o en una simple rectificació.

Rescissió per lesió

L’article 464-13 permet impugnar la partició si algun dels hereus ha rebut béns per valor inferior a la meitat del que li corresponia. Aquesta acció s’ha d’exercir en el termini de 4 anys des de l’acceptació de la partició.

La partició feta pel propi causant no es pot rescindir per lesió, llevat que fos clara la seva voluntat a favor de fer-ho.

Rectificació de la partició

Si existeixen errors materials, omissions o disconformitats que no constitueixen una lesió greu, la partició es pot rectificar o completar conforme a l’article 464-14, en qualsevol moment i sense necessitat de complir un termini específic, sempre que no causi perjudici a tercers.

La rectificació consistirà en què els cohereters demandats abonin al perjudicat el valor lesiu en diners més els interessos corresponents.

Què passa si s’ha omès algun bé en la partició?

Quan es descobreix un bé que no va ser inclòs en la partició original, els cohereters han de procedir a la seva addició conforme a l’article 464-15.

D’altra banda, si s’ha tingut en compte un hereu aparent, que després resulta no ser-ho, la part que se li hagués adjudicat s’haurà d’afegir a la dels altres, en proporció a les seves quotes.

Els cohereters, per majoria, poden acordar que es faci una nova partició, aquesta vegada, correctament.