La tàcita reconducció és un mecanisme jurídic que intervé en l’àmbit dels arrendaments quan un contracte ha esgotat totalment la seva durada pactada i totes les seves pròrrogues legals, i tot i així la relació arrendatícia continua de fet.
La seva aplicació implica la creació d’un nou contracte, amb efectes rellevants tant per a l’arrendador com per a l’inquilí, fet que fa necessari comprendre com funciona, en quin moment pot produir-se i quin règim jurídic li és aplicable.
El contracte de lloguer pot acabar pel transcurs del termini pactat i de les pròrrogues previstes legalment o, fins i tot, abans, si es donen determinades circumstàncies. Arribat aquest moment, i llevat que operi el mecanisme de la tàcita reconducció, l’inquilí ja no té dret a romandre a l’habitatge i, si ho fa, l’estarà ocupant sense títol legítim.
Davant d’aquesta situació, l’arrendador pot emprendre accions legals per recuperar la possessió de l’immoble, tot i que el primer pas és analitzar les característiques del contracte per determinar quan es pot entendre finalitzat el contracte d’arrendament.
La delació constitueix un element central del procés successori, ja que determina el moment a partir del qual la persona cridada a succeir pot acceptar o repudiar l’herència o el llegat.
Es tracta d’una figura que, a Catalunya, presenta particularitats rellevants respecte del dret comú i el funcionament de la qual varia segons si es tracta d’una successió a títol universal (herència) o a títol particular (llegat).
Catalunya compta amb la seva pròpia regulació pel que fa a les successions, ja que aquesta matèria es regeix pel que disposa el llibre quart del Codi Civil de Catalunya. Amb aquest article ens centrarem en explicar les particularitats de l'herència quan el causant té fills.
Després del divorci, les decisions sobre l’habitatge familiar poden alterar la pràctica del pagament de la hipoteca, encara que no sempre canviïn la responsabilitat davant del banc.
És necessari distingir tres plans diferents i relacionats entre si: qui respon davant l’entitat financera conforme al que s’ha pactat en el préstec hipotecari, a qui pertany l’habitatge en termes de propietat i en quina mesura és possible renegociar o modificar les condicions originalment pactades amb el banc.
Els conceptes de pàtria potestat i guarda i custòdia dels fills menors estan íntimament relacionats, però no es refereixen als mateixos aspectes i, de fet, un és conseqüència de l’altre.
No obstant això, existeixen molts dubtes sobre l’abast de la pàtria potestat i del deure de custòdia, i en ocasions és complicat identificar quines decisions entren en l’àmbit de cadascuna, per la qual cosa analitzarem a continuació en què consisteixen i quines són les decisions que els concerneixen.
La pensió d’aliments que els progenitors han de pagar a favor dels fills com a conseqüència dels processos de separació, divorci o nul·litat matrimonial, o d’establiment de mesures paternofilials (quan no hi ha hagut matrimoni), perdura mentre ho facin les necessitats del fill.
L’obtenció d’una feina a temps parcial pot modificar aquestes necessitats, però no necessàriament les elimina, cosa que fa necessari estudiar cada cas concret per determinar quan procedeix l’extinció de la pensió.
L’obligació de prestar aliments als fills neix amb la mateixa relació entre aquests i els seus progenitors, evoluciona amb les circumstàncies familiars i personals, i la seva extinció depèn de diversos factors que indiquen que la necessitat d’ajuda econòmica del fill ha desaparegut.
En qualsevol cas, no es pot vincular a una determinada edat l’extinció de l’obligació de pagar una pensió d’aliments als fills, com analitzarem.
Catalunya té el seu propi dret successori, que difereix en part del que s’estableix en dret civil comú, i entre les seves diferències hi ha la regulació més detallada que fa d’algunes institucions testamentàries, que, en general, són més variades que en el règim comú.
Una d’aquestes institucions és el codicil, la funció principal del qual és completar allò disposat en testament, o bé recollir disposicions de menor importància que aquell.
El més freqüent és que l’herència es transmeti de pares a fills. Tanmateix, hi ha casos en què els avis volen que heretin directament els néts, ja sigui, per exemple, per vincle afectiu o per raons econòmiques, i d’altres en què els néts hereten per altres vies indirectes.
A Catalunya, aquest tipus d’herències està regulat pel Codi civil de Catalunya, que presenta particularitats respecte de la resta d’Espanya. A continuació expliquem com funciona l’herència d’avis a néts, en quines situacions es pot produir, quins drets tenen els néts i com poden els avis organitzar el seu testament per beneficiar-los legalment.
