Fins a quina edat s’ha de pagar la pensió d’aliments?

L’obligació de prestar aliments als fills neix amb la mateixa relació entre aquests i els seus progenitors, evoluciona amb les circumstàncies familiars i personals, i la seva extinció depèn de diversos factors que indiquen que la necessitat d’ajuda econòmica del fill ha desaparegut.

En qualsevol cas, no es pot vincular a una determinada edat l’extinció de l’obligació de pagar una pensió d’aliments als fills, com analitzarem.

Quan cal pagar aliments als fills?

L’obligació dels progenitors d’alimentar els seus fills sorgeix des que existeix la pàtria potestat, que es constitueix amb el naixement, i no decau pel mer fet d’una crisi familiar.

Fins i tot si un progenitor fos privat de la pàtria potestat, l’obligació legal de prestar aliments a favor dels fills menors persisteix, tal com estableix l’article 110 del Codi civil.

A la pràctica, la pensió d’aliments es fixa en els procediments de separació o divorci, o en expedients de mesures paternofilials quan els progenitors no han conviscut com a parella o no han contret matrimoni i se separen.

Aquesta obligació abasta els fills subjectes a la pàtria potestat i també els fills majors d’edat que continuen residint al domicili familiar per manca d’ingressos propis suficients.

Quines necessitats ha de cobrir la pensió d’aliments a favor dels fills?

El contingut de la pensió d’aliments a favor dels fills és més ampli que el previst per a altres parents. A més de sosteniment, habitació, vestit i assistència mèdica, comprèn les despeses d’educació i instrucció mentre el fill sigui menor, i també després, quan no hagi acabat la seva formació per causa no imputable a ell (article 142 del Codi civil).

Aquesta extensió del concepte justifica la pervivència de la pensió mentre el fill mantingui necessitats formatives i no hagi assolit independència econòmica.

A quina edat del fill desapareix l’obligació de pagar aliments?

No existeix una edat fixa del fill a partir de la qual desaparegui automàticament l’obligació de pagar els aliments. Assolida la majoria d’edat (18 anys), l’obligació dels progenitors continua mentre el fill no es pugui mantenir per si mateix, ja sigui perquè segueix en formació o perquè, malgrat la seva diligència, no obté feina.

Si canvien de manera rellevant i estable les necessitats del fill o les possibilitats del progenitor, es pot sol·licitar judicialment la modificació de la quantia, sense que això suposi l’extinció automàtica de l’obligació. La revisió de la pensió requereix acreditar una variació substancial i no merament transitòria.

Per exemple, es pot donar aquesta circumstància si el fill troba una feina a jornada parcial, que li permet obtenir ingressos però no suficients per valer-se per si sol. Però no pot tractar-se d’una feina temporal per un termini tan reduït que suposi que el canvi en les circumstàncies sigui insignificant.

En quins casos no cal pagar la pensió d’aliments?

Hi ha supòsits de cessament o suspensió de l’obligació de pagar aliments, que han de ser apreciats pel jutjat a la vista del cas concret, entre els quals cal destacar els següents:

• Quan el fill pot exercir un ofici, professió o indústria o, en general, compta amb ingressos estables i suficients que fan innecessària la pensió. No n’hi ha prou amb un ingrés conjuntural, ni amb una ocupació precària o de temporada, ni amb unes pràctiques que prolonguen la formació, llevat que efectivament li permetin assolir una independència econòmica real.
• Quan la situació de necessitat deriva de la mala conducta del fill o de la seva manca d’aplicació a la feina, per exemple, si abandona sense causa els seus estudis, rebutja oportunitats laborals o es conforma de manera reiterada amb feines precàries sense esforç per millorar la seva situació. En tals casos, es pot instar l’extinció de l’obligació de pagar aliments.
• Quan, malgrat la pervivència de l’obligació, procedeix ajustar-ne l’import perquè el fill comença a obtenir ingressos encara que no arribi encara a l’autosuficiència, o perquè s’han reduït de manera acreditada i estable les possibilitats econòmiques del progenitor. En aquests supòsits, procedeix la modificació judicial de mesures. A més, si la reducció és tan intensa que impedeix atendre les pròpies necessitats de l’obligat, l’article 152.2 del Codi civil contempla l’extinció.
• Quan no existeixi relació amb el progenitor per voluntat del fill i això es provi de manera continuada, equiparant-se aquesta situació a la concurrència d’una causa de desheretació prevista legalment. Aquest escenari pot justificar l’extinció judicial de la pensió.

Es pot deixar de pagar la pensió directament quan el fill no la necessita?

No, encara que es donin les circumstàncies que justifiquin la desaparició de la pensió d’aliments, no es pot deixar d’abonar de manera unilateral en cap cas.

Si el fill ha assolit la independència econòmica, o concorre alguna causa d’extinció o de modificació, correspon sol·licitar-ho i acreditar-ho davant el jutjat que va fixar la mesura. Mentre no existeixi resolució judicial que modifiqui o extingeixi l’obligació, l’impagament pot generar responsabilitat civil i, si escau, responsabilitat penal per impagament de prestacions econòmiques, per la qual cosa el canal correcte és la demanda de modificació o d’extinció de la pensió.

Què estableix el dret català sobre l’edat en què cessa l’obligació de pagar aliments?

En dret civil català tampoc no existeix una edat límit fins a la qual existeixi obligació de pagar la pensió alimentària, i aquesta es pot mantenir després dels 18 anys mentre el fill manqui d’ingressos propis suficients o estigui raonablement en disposició d’obtenir-los.

Per tant, es vincula la pensió a l’independència econòmica del fill, igual que passa en el dret civil comú.

Concretament, l’article 233-4.1 del Codi civil de Catalunya estableix que el jutge pot acordar aliments per als fills majors d’edat o emancipats i l’obligació de mantenir aquests aliments fins que els fills tinguin ingressos propis o estiguin en disposició d’obtenir-los.

D’altra banda, l’article 233-2.6 permet que, fins i tot per conveni regulador, els progenitors acordin aliments a favor dels fills majors d’edat que no tinguin recursos econòmics propis, cosa que confirma que no hi ha un tall automàtic per edat.

Quant a l’abast de l’obligació de prestar aliments als fills, l’article 237-1 inclou la continuació de les despeses de formació un cop superada la majoria d’edat si no s’han conclòs els estudis per causa no imputable al fill i sempre que aquest mantingui un rendiment regular.