La pensió d’aliments que els progenitors han de pagar a favor dels fills com a conseqüència dels processos de separació, divorci o nul·litat matrimonial, o d’establiment de mesures paternofilials (quan no hi ha hagut matrimoni), perdura mentre ho facin les necessitats del fill.
L’obtenció d’una feina a temps parcial pot modificar aquestes necessitats, però no necessàriament les elimina, cosa que fa necessari estudiar cada cas concret per determinar quan procedeix l’extinció de la pensió.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes en dret de família a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.
Contacta amb nosaltresSi el fill troba una feina a mitja jornada, desapareix l’obligació de pagar aliments?
Quan el fill obté una feina a mitja jornada, l’obligació de pagar aliments no desapareix de manera automàtica, sinó que continua mentre el fill no es pugui mantenir per si mateix amb ingressos suficients i estables, també després d’assolir la majoria d’edat.
Per regla general, una feina a mitja jornada, per si sola, no implica independència econòmica, especialment quan concorren circumstàncies com compatibilitzar feina i estudis, contractes de durada limitada, retribucions per sota del salari mínim, pràctiques formatives o permanència al domicili familiar per impossibilitat d’emancipar-se. En tots aquests supòsits, els tribunals valoren el cas concret i l’obligació sol mantenir-se.
Cal tenir en compte que la pensió d’aliments a favor dels fills cobreix no sols sosteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, sinó també les despeses d’educació i instrucció i la seva continuació quan la formació no s’ha completat per causa no imputable al fill, cosa que explica la seva pervivència mentre existeixi necessitat formativa i manca d’ingressos suficients.
Es pot modificar la quantia si el fill obté una feina a temps parcial?
Sí, es podrà sol·licitar una modificació de la quantia de la pensió quan existeixin ingressos regulars en la seva feina i el canvi de circumstàncies sigui rellevant i acreditat.
La quantia de la pensió es fixa atenent, d’una banda, a les necessitats del fill i, de l’altra, a les possibilitats del progenitor obligat, de manera que si el fill comença a percebre ingressos per una feina a mitja jornada, encara que no assoleixin l’autosuficiència, està justificat sol·licitar una reducció proporcional mitjançant demanda de modificació de mesures davant el jutjat que va aprovar les mesures inicials.
Si ambdós progenitors hi estan d’acord, poden presentar un conveni regulador de modificació, fixant la nova quantia de la pensió.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que, a més, aquest canvi ha de ser durador, i no pot consistir en una feina de durada molt limitada, ja que aleshores el canvi en les circumstàncies no seria rellevant.
Pot renunciar el fill a la pensió si té un contracte a temps parcial?
No, el fill no té poder de decisió sobre la pensió alimentària. El dret a rebre aliments és irrenunciable, per la qual cosa la voluntat del fill major d’edat manca d’eficàcia per eliminar l’obligació mentre subsisteixi la necessitat.
El que procedeix, si els seus ingressos es consoliden i resulten suficients, és demanar l’extinció o la reducció davant el jutjat; fins que existeixi resolució, el pagament s’ha de mantenir.
Es pot reduir unilateralment la pensió mentre dura la feina del fill?
No, en cap cas pot el progenitor obligat a prestar aliments deixar de fer-ho de manera unilateral.
Ni l’existència d’una feina temporal ni la percepció d’un salari parcial autoritzen a deixar de pagar o a reduir pel seu compte. Qualsevol cessament o ajust de quantia exigeix una resolució judicial dictada en un procediment de modificació o extinció de mesures, segons correspongui.
Què estableix el dret català sobre la pensió d’aliments en cas de feina a temps parcial?
A Catalunya, el llibre segon del Codi civil de Catalunya no fixa una edat de tall per a l’obligació de pagar pensió alimentària i, igual que el dret comú, vincula la pervivència dels aliments a l’autonomia econòmica del fill.
L’article 233-4 preveu expressament que, en processos de crisi de parella, el jutge pot acordar aliments per a fills majors d’edat o emancipats “i que aquests aliments es mantinguin fins que aquests fills tinguin ingressos propis o estiguin en disposició de tenir-los”. Aquesta clàusula permet valorar, per exemple, si una feina a temps parcial és estable i suficient per cobrir les pròpies necessitats, cosa que podria conduir a la reducció o extinció de la pensió, o si, per contra, és conjuntural o insuficient i l’obligació s’ha de mantenir.
A més, el Codi civil de Catalunya defineix el contingut dels aliments de manera àmplia, incloent-hi les despeses de formació i la seva continuació després de la majoria d’edat si no s’han conclòs per causa no imputable al fill i manté un rendiment regular, cosa que explica que una feina a mitja jornada compatible amb els estudis no suposi per si sola independència econòmica (article 237-1).
Com a regla de funcionament, la quantia s’ha d’ajustar a les necessitats de l’alimentista i als mitjans de l’obligat, i el mateix Codi, a l’article 237-9.2, imposa al fill beneficiari el deure de comunicar qualsevol canvi de circumstàncies que determini la reducció o supressió dels aliments, extrem rellevant quan comença a percebre ingressos per una feina parcial.
Així, tant el dret comú com el català coincideixen a no establir una edat fixa d’extinció, encara que el dret català explicita que la pensió es manté fins que el fill tingui ingressos propis o estigui raonablement en disposició de tenir-los, fet que ofereix un criteri legal més directe per valorar els efectes d’una feina a temps parcial.