Aquelles persones que tenen la veïnatge civil Català conforme a les regles dels articles 14 i 15 del Codi civil espanyol poden perdre aquesta veïnatge, un fet que suposarà conseqüències jurídiques importants.
A continuació veurem tant quan es perd el veïnatge civil català com els efectes d’aquesta pèrdua.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes herències i successions a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.
Contacta amb nosaltresEn quins casos es pot perdre la veïnatge civil catalana?
Només existeixen dos supòsits on una persona pot perdre la veïnatge civil de Català, i són els següents:
Quan s’adquireix una nova veïnatge civil
La veïnatge civil no és com la nacionalitat, que admet una doble nacionalitat; la veïnatge civil és una de sola per a cada persona i, per això, quan se n’obté una de nova, es perd la catalana.
Per tant, estaríem davant d’un canvi de veïnatge civil, el qual és possible en els casos previstos a l’article 14 del Codi civil espanyol.
Alguns exemples que es poden citar són que una persona amb veïnatge civil català es casi amb una altra de veïnatge civil diferent i opti per compartir la del seu cònjuge, o que, després de dos anys residint de manera continuada en un lloc al qual correspongui una altra veïnatge civil (és a dir, en algun lloc fora de Catalunya), manifesti que desitja el canvi de veïnatge civil.
Quan es perd la nacionalitat espanyola
Si una persona que ha obtingut la nacionalitat espanyola i té la veïnatge civil catalana perd la nacionalitat, com no pot ser d’altra manera, també perd la veïnatge.
Tanmateix, en el supòsit que recuperi la nacionalitat espanyola, automàticament recuperarà també la veïnatge civil catalana, tal com es desprèn de l’article 15.3 del Codi civil espanyol.
Quines conseqüències té perdre la veïnatge civil catalana?
Quan una persona perd la veïnatge civil catalana, passant a tenir una altra veïnatge civil, el que succeeix és que ja no li resulta d’aplicació el dret foral de Catalunya, sinó el dret comú, si es tracta d’una regió sense dret especial, o el dret foral corresponent al lloc de la seva nova veïnatge civil.
Per tant, en matèries civils com la separació i el divorci, les successions, etc., la persona ja no estarà sotmesa a les normes del Codi civil de Catalunya, sinó al cos jurídic que correspongui, segons el cas (el Codi civil espanyol en dret comú i la normativa foral que pertoqui en els altres casos).
Si s’ha perdut la veïnatge civil catalana per haver perdut la nacionalitat espanyola, com és lògic, regiran per a aquesta persona les normes civils del país de la seva nova nacionalitat.