En què es diferencia la custòdia de la pàtria potestat?

Els conceptes de pàtria potestat i guarda i custòdia dels fills menors estan íntimament relacionats, però no es refereixen als mateixos aspectes i, de fet, un és conseqüència de l’altre.

No obstant això, existeixen molts dubtes sobre l’abast de la pàtria potestat i del deure de custòdia, i en ocasions és complicat identificar quines decisions entren en l’àmbit de cadascuna, per la qual cosa analitzarem a continuació en què consisteixen i quines són les decisions que els concerneixen.

Què és la pàtria potestat?

La pàtria potestat és un dret-deure sobre els fills menors d’edat que correspon als progenitors pel mer fet de ser-ho, i sorgeix, per tant, des del mateix moment del naixement dels fills.

S’ha d’exercir en interès dels fills, respectant en tot cas els seus drets i la seva integritat física i mental.

La pàtria potestat abasta els aspectes següents en relació amb els fills (article 154 del Codi civil):

• L’obligació dels progenitors de vetllar pels fills menors d’edat, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral.
• El deure de representar-los legalment i d’administrar els seus béns.
• El dret de decidir el lloc de residència habitual dels fills.

En què consisteix l’exercici de la pàtria potestat?

És important tenir clara la diferència entre la titularitat de la pàtria potestat i l’exercici d’aquesta:

• La titularitat de la pàtria potestat implica la possessió del conjunt de facultats i deures que es deriven del dret en sí. Com a norma general, correspon a tots dos progenitors conjuntament, fins i tot després d’una separació, divorci o ruptura de la convivència familiar. El dret només es perd per privació judicial, en casos d’incompliment greu dels deures o en casos d’exclusió previstos legalment, com pot ser per una condemna penal greu relacionada amb el menor. És poc freqüent que es perdi la titularitat de la pàtria potestat.
• L’exercici de la pàtria potestat, per altra banda, suposa la posada en pràctica d’aquestes facultats i deures en el dia a dia. En principi, s’exerceix conjuntament per tots dos progenitors, per a la qual cosa és necessari el consens entre ells, però es pot determinar que l’exerceixi un de sol, tant per acord dels mateixos progenitors com per decisió judicial, per exemple, quan hi ha desacords greus i reiterats entre els progenitors, o per dificultat material per exercir-la conjuntament (per absència, per incapacitat d’un progenitor, etc.).

Quines decisions són pròpies de la pàtria potestat?

Les decisions que entren dins l’àmbit de la pàtria potestat són les que la llei considera fonamentals o transcendentals per a la vida i el desenvolupament integral dels fills menors no emancipats, i requereixen el consens de tots dos progenitors (excepte que s’hagi atribuït l’exercici de la pàtria potestat a un de sol).

Per exemple, l’elecció del centre escolar o el trasllat a un altre, l’elecció d’una educació religiosa o laica, la celebració d’esdeveniments religiosos (sagraments, ritus importants, etc.). En l’àmbit de la salut, la decisió sobre tractaments mèdics o de salut mental. També la decisió sobre un canvi de domicili, la representació legal o les que atenyen a l’administració dels seus béns.

Què és la guarda i custòdia?

La guarda i custòdia, per altra banda, és una manifestació de la pàtria potestat, i implica el deure de conviure amb els fills i tenir-los sota la cura del progenitor a qui correspongui en cada moment.

A diferència del que passa amb la pàtria potestat, la guarda i custòdia no ha de correspondre necessàriament a tots dos progenitors per igual després d’un procés de separació o divorci, o d’establiment de mesures paternofilials, sinó que es decidirà en sentència, encara que els progenitors poden proposar de mutu acord la fórmula que millor els convingui a tots, la qual hauran de plasmar en el conveni regulador. A falta d’acord, el jutge decidirà el que sigui millor per al menor.

La no atribució de la guarda i custòdia no afecta la pàtria potestat, i els progenitors hauran de continuar arribant a acords sobre les decisions més transcendentals. No obstant això, la pèrdua de la pàtria potestat sí que implica la de la guarda i custòdia.

Quines decisions corresponen al deure de guarda i custòdia?

Amb la guarda i custòdia, s’atribueix al progenitor que correspongui en cada moment la presa de decisions operatives del dia a dia, que es deriven de la convivència, i sempre que no s’envaeixin les que corresponen a la pàtria potestat.

Algunes d’aquestes són: portar-los a l’escola, recollir-los, fer els deures, permetre les sortides amb amics, l’hora d’anar al llit, el menjar de cada dia, decisions sobre el vestir, etc.

En què es diferencien pàtria potestat i custòdia?

En conclusió, la principal diferència entre ambdues és que la custòdia és una conseqüència de la pàtria potestat, que respon a un concepte més ampli. Per tant, la pèrdua de la pàtria potestat sempre comportarà la de la custòdia, però a l’inversa no passa igual, i encara que un progenitor no tingui atribuïda la custòdia, continuarà havent d’intervenir en les decisions més importants i transcendentals que afectin el menor (excepte que se’l privi també de la pàtria potestat).

Pel que fa a l’abast de les decisions que corresponen a l’una i a l’altra, entren en l’àmbit de la custòdia les decisions del dia a dia, sense una transcendència especial, i seran preses unilateralment pel progenitor que tingui el menor al seu càrrec en cada moment, mentre que corresponen a la pàtria potestat les que afecten de manera significativa la formació, la salut, l’educació religiosa o els aspectes legals relacionats amb el menor.

Com regula el dret català la guarda i custòdia i la pàtria potestat?

En essència, la distinció entre ambdós conceptes és similar en tots dos ordenaments, encara que existeixen algunes diferències. La diferència significativa radica en la filosofia i el marc processal que introdueix la legislació civil de Catalunya:

• Pel que fa a la terminologia, en dret català s’utilitza el terme potestat parental en lloc de pàtria potestat (article 236-1 del Codi civil de Catalunya) i es refereix a la custòdia com a guarda i cura del menor (article 233-10).
• En el pla instrumental, s’estableix l’obligatorietat d’elaborar un pla de parentalitat com a eix de la regulació de les responsabilitats parentals després de la ruptura de la convivència familiar.
• Pel que fa a l’orientació normativa, la legislació catalana tendeix a una regulació legal més obertament inclinada cap al règim de guarda compartida com a model preferent per a l’exercici de les responsabilitats parentals, encara que també és avui dia el model preferit en la legislació comuna.