Com gestionar una herència internacional a Catalunya

A causa de la mobilitat internacional tan generalitzada avui dia, no és estrany, per exemple, que una persona tingui béns en un Estat, visqui de manera habitual en un altre i tingui la seva família en un tercer Estat.

En aquest tipus de casos en què hi ha diversos països implicats, quan la persona mor, la determinació de la llei aplicable a la successió pot resultar complicada, tal com veurem a continuació.

Què s’entén per herència internacional?

S’entén per herència internacional aquella en què estan implicats béns ubicats en països amb legislacions successòries diferents o aquella on el causant i els seus hereus tenen la seva residència habitual en jurisdiccions diferents.

És el cas, per exemple, quan la persona difunta vivia en un Estat, tenia la nacionalitat d’un altre Estat i deixa en herència béns immobles situats en un altre territori, o quan una persona resident a Catalunya rep una herència d’un parent que residia a França.

On es regulen les herències internacionals?

Per resoldre els problemes de conflictes normatius que sorgeixen en relació amb una herència internacional, es va dictar el Reglament (UE) núm. 650/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2012, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de les resolucions, a l’acceptació i l’execució dels documents públics en matèria de successions per causa de mort i a la creació d’un certificat successori europeu.

Segons estableixen les disposicions transitòries de la mateixa norma, aquest reglament, també conegut com a Reglament successori europeu, s’aplica a la successió dels ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea que hagin mort a partir del 17 d’agost de 2015.

Quina és la llei aplicable a la successió en una herència internacional?

El Reglament successori europeu resol els possibles conflictes normatius establint la llei aplicable a les herències internacionals:

• Com a norma general, la llei aplicable en cas de conflicte entre lleis successòries per un element internacional serà la llei que correspongui a la residència habitual del causant (articles 4 i 21), i aquesta llei pot ser fins i tot la d’un Estat no pertanyent a la Unió Europea (article 20).
• Com a excepció a la norma general, es permet que qualsevol persona pugui designar la llei de l’Estat que li correspongui per la seva nacionalitat en el moment de fer l’elecció o en el moment de la defunció. Si té més d’una nacionalitat, podrà triar la llei de qualsevol d’elles (article 21).

Per tant, s’aplicarà en primer lloc la llei que el causant hagi escollit d’acord amb la seva nacionalitat, i si no n’ha elegit cap, la llei del lloc on residia habitualment al moment de la defunció.

Quina llei s’aplica als Estats amb més d’una legislació?

Als Estats on podrien ser aplicables diferents legislacions per l’existència d’ordenaments específics en cada territori, com és el cas d’Espanya, on coexisteixen diversos drets forals a més a més del dret civil comú, el conflicte es resoldrà d’acord amb les normes internes del país.

En aquest sentit, l’article 16 del Codi civil estableix la norma a seguir si existeix un conflicte normatiu entre les normes comunes i les d’un territori amb dret foral, i és la norma que correspongui a la veïnatge civil del causant.

Així doncs, si la persona difunta tenia veïnatge civil de Catalunya, s’aplicaran les normes successòries catalanes previstes a la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, tret que hagués escollit una altra legislació diferent en virtut de la seva nacionalitat.

Quins altres problemes poden plantejar les herències internacionals?

A part d’un possible conflicte normatiu entre les normes successòries aplicables, a l’hora de gestionar una herència internacional poden sorgir altres problemes, sobretot en relació amb els següents aspectes:

Béns immobles

Els béns immobles que formen part de la massa hereditària poden plantejar dificultats si es troben en un territori diferent del de la llei que resulti aplicable.

L’article 30 del reglament resol la qüestió a favor de la llei de l’Estat on estiguin situats els immobles, si aquesta conté disposicions especials que afectin o imposin restriccions a la successió d’aquests béns, tot i que la llei que regeixi la successió sigui una altra de diferent.

Drets reals

En el cas que una persona invoqui drets reals que li corresponguin segons la llei aplicable a la successió i que no tinguin equivalència a l’Estat membre de la Unió Europea on els invoqui, s’haurà d’adaptar, en la mesura del possible, a l’equivalent més proper dins d’aquell ordenament (article 31).

Fiscalitat en matèria hereditària

Per evitar la doble imposició en les herències internacionals (al país on es produeixi la successió i al país la llei fiscal del qual sigui aplicable a l’hereu), cal atenir-se al que estableixin els tractats i convenis internacionals entre els Estats implicats.

Documents públics

Independentment de la norma que hagi de regir la successió, pot ocórrer que el causant o els hereus hagin d’aportar documents públics a un país diferent del qual els va emetre.

D’acord amb l’article 59 del reglament, els documents expedits en un Estat membre tindran el mateix valor en l’Estat on es presentin, o l’efecte més semblant possible, sempre que no sigui manifestament contrari a l’ordre públic de l’Estat de destí.

A més, el reglament ha creat un formulari que ha de ser emplenat per l’autoritat que l’expedeixi, a sol·licitud de la persona interessada, per detallar el valor probatori que té el document al país d’origen.

Herència vacant

Si el causant mor sense deixar cap familiar que pugui tenir dret a l’herència, i aquesta resta vacant segons l’article 22 del reglament i segons la llei successòria aplicable, l’Estat membre en el territori del qual es trobin determinats béns hereditaris podrà tenir dret a apropiar-se’ls en virtut de la seva pròpia llei, sempre que això no perjudiqui els drets dels creditors del causant.