Una vegada calculat l'import de la llegítima global de l'herència i la llegítima individual a la qual té dret cada legitimari del causant en l'herència, els legitimaris que no hagin vist satisfet el seu dret de crèdit a la llegítima tindran dret a reclamar el pagament de la llegítima.
Podem ajudar-te
Som advocats especialistes herències i successions a Girona. Si necessites un despatx amb àmplia experiència en la matèria, contacta amb nosaltres i informa’t sin compromís.
Contacta amb nosaltresQui ha de fer efectiu el pagament de la llegítima a Catalunya?
Els subjectes legitimats al pagament són els següents:
- L'hereu en virtut del article 451-11.1 CCCat.
- Els subjectes facultats per a dur a terme la partició o distribució de l'herència, d'acord amb el art. 451-11.1 CCCat. entre els quals ens trobem amb:
- Comptador partidor.
- El marmessor universal.
- El marmessor d'atribució particular, sempre que se li hagi conferit expressament aquesta facultat.
- El cònjuge o supervivent en parella estable en virtut de l'art. 424-1.2 CCCat
No queda tan clar com cal procedir al pagament de la llegítima en el cas que existeixin en l'herència, més d'un hereu i per tant una comunitat hereditària.
Cal considerar que el pagament de la llegítima es tracta d'un acte d'administració i no de disposició. Amb el que, aplicant-se a la comunitat hereditària les regles de l'administració, la llegítima ha de pagar-se atès el criteri de la majoria simple dels cohereus.
Dret a la interrogatio in iure
La interrogatio o interpellatio in iure es troba regulada en l'article 461.12 CCCat i és la possibilitat que s'ofereix a determinats subjectes interessats en l'herència, amb la condició d'evitar veure's perjudicats per l'absència de termini en l'acceptació de l'herència, a interpel·lar a l'hereu al fet que es manifesti sobre la seva voluntat d'acceptar o no acceptar l'herència.
Així diu l'article 461-12.2 CCCat:
2. Les persones interessades en la successió, incloent-hi els creditors de l'herència o del cridat, poden sol·licitar al notari, una vegada hagi transcorregut un mes a comptar de la delació, que requereixi personalment al cridat a fi que, en el termini de dos mesos, li manifesti si accepta o repudia l'herència, amb advertència expressa que, si no l'accepta, s'entén que la repudia.
Per interessats entenem a: cohereus, substituts, fideïcomissaris i els subjectes intestats. Per creditors podem entendre als creditors (en el sentit estricte de la paraula), legitimaris, legataris o qualsevol beneficiari de qualsevol atribució fins i tot de les determinades per la llei.
Com es paga la llegítima a Catalunya? Dret a l'opció per al pagament
Una vegada finalitzades les operacions necessàries per al càlcul de la llegítima individual dels legitimaris, ha de satisfer-se l'import que els correspon en virtut del seu dret a la llegítima.
La llegítima es considera com un dret de crèdit dels legitimaris contra l'herència. Per això, els subjectes encarregats de realitzar el pagament de la llegítima, poden optar entre:
- Pagament de la llegítima en diners, independentment que n'hi hagi o no a l'herència. Així, és possible optar al pagament amb diners hereditaris o extrahereditaris.
- Pagament de la llegítima amb els béns de l'herència. En aquest cas, no es pot optar al pagament de la legitima amb béns extrahereditaris.
És el testador qui té la potestat per a determinar com ha de procedir-se al pagament de la llegítima, ja que pot atribuir-la sota el títol d'hereu, de llegat, de donació o d'atribució particular. En qualsevol cas, l'hereu o el facultat al pagament de la llegítima ha de respectar la voluntat del causant.
A falta de previsió expressa del causant, el facultat al pagament pot triar com optar al pagament de la mateixa ja sigui mitjançant béns de l'herència o amb diners, hereditari o extra hereditari.
En qualsevol cas, una vegada ja optat per un mètode o un altre, el legitimari tindrà dret a exigir-li al subjecte facultat per al pagament, que si ha iniciat d'un determinat mode, ho completi de la mateixa manera.
1. L'hereu o les persones facultades per a fer la partició, distribuir l'herència o pagar llegítimes poden optar pel pagament, tant de la llegítima com del suplement, en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència, o pel pagament en béns del cabal relicte, sempre que, per disposició del causant, no correspongui als legitimaris de percebre'ls per mitjà d'institució d'hereu, llegat o assignació d'un bé específic, atribució particular o donació.
2. En cas d'optar pel pagament de la llegítima o, si escau, el suplement en béns, l'hereu o la persona facultada per a pagar ha de complir els requisits que estableix l'article 451-7.2. Un cop feta l'opció i començat el pagament d'una manera determinada, el legitimari pot exigir que la resta li sigui pagada de la mateixa manera.
Moment de valoració dels béns en paga de la llegítima
El criteri utilitzat per a la valoració dels béns varia en funció del càlcul que es realitza. Així doncs, atenem dos moments:
- El moment del càlcul de la llegítima global.
- El moment de legitimat per al pagament, notifica o adjudica al legitimari el lliurament del bé en paga de la llegítima.
En el supòsit del càlcul de la llegítima global, el criteri de la valoració dels béns, és el del valor que aquests tenien en el moment de la defunció del causant. Així doncs l'article 451-5 c del CCCat:
c) El valor dels béns objecte de les donacions o d'altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l'import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s'ha d'afegir al valor d'aquests béns l'estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
Quant al segon suposat, diul'article 451-13 CCCat sobre la valoració dels béns:
Els béns de l'herència que serveixin com a pagament de la llegítima s'estimen per llur valor en el moment en què la persona legitimada per a pagar els elegeix o els adjudica i ho notifica al legitimari.
Admetent-se llavors una doble possibilitat, que es valorin en el moment de la notificació o bé en el moment de l'adjudicació.
Responsabilitat pel pagament de la llegítima
L'hereu respon personalment del pagament de la llegítima i, si escau, del suplement d'aquesta.
A diferència del que ocorria amb el codi de successions, la llegítima no dona lloc a una anotació preventiva en el registre de la propietat. En qualsevol cas, sí que són inscriptibles, l'acció de petició de la llegítima, el suplement de llegítima i els llegats de béns immobles i de quantitat (si la llegítima s'atribueix d'aquesta manera).
1. L'hereu respon personalment del pagament de la llegítima i, si escau, del suplement d'aquesta.
2. El legitimari pot demanar l'anotació preventiva de la demanda de reclamació de la llegítima i, si escau, del suplement en el Registre de la Propietat.
3. Si la llegítima s'atribueix per mitjà d'un llegat de béns immobles o d'una quantitat determinada de diners, el legitimari també pot demanar, si escau, l'anotació preventiva del llegat. El llegat simple de llegítima no té a aquest efecte la consideració de llegat de quantitat i no dóna lloc, per ell mateix, a cap assentament en el Registre de la Propietat.
En el supòsit en el qual en l'herència coincideixin una pluralitat d'hereus, estem davant un supòsit de comunitat hereditària i les regles que apliquen són les d'administració d'una comunitat (article 552-7 CCCat sobre l'Administració i el règim d'adopció d'Acords). El pagament de la llegítima s'equipara a un acte d'administració, no de disposició, amb el que la decisió ha de prendre's per la majoria dels membres de la comunitat hereditària.
La responsabilitat de l'hereu en el pagament de la llegítima, no s'estén més enllà del patrimoni del causant sense perjudici que l'herència s'accepti pura i simplement o bé a benefici d'inventari. És perquè la llegítima no és un deute del causant ni una càrrega de l'herència, és més aviat una atribució successòria determinada per la llei.
En considerar-se la llegítima es configura com un dret de crèdit contra el patrimoni de l'herència en els supòsits de falta d'hereu, la reclamació de la llegítima ha de dirigir-se contra el marmessor o, a Tortosa, contra els legataris.